La Festa del Paca va ser oberta l’any 2001 per Jaume Clotet “Paca” en solitari, i ressegueix una línia del tot evident per l’arrogant paret est de la Roca Roja. Es tracta d’una via ben guapa en el seu estil i poc domesticada, on hi ha una combinació molt ben trobada de trams macos en lliure i artifo a equipar…
Ecos
La SAME a l’Agulla del Senglar va ser oberta l’any 1982 per Jordi Calabuig, Ferran Navarro, Toni Capdet, Jordi Cid, Pep Caballé, Ismael Monsoni, Santi Llop i Raimon Carreras, tots ells de la SAME (Secció d’Alta Muntanya i Escalada) de l’UEC…
La Torras-Nubiola va ser oberta el 23/02/1980 per Josep Maria Torras i Joan Nubiola. Com a curiositat, comentar que exactament el mateix dia en que estaven obrint la Torras-Nubiola, van coincidir amb Santi Llop, Josep Lluis Moreno i Pep Masip “Nifo”, que estaven obrint l’Ecològica just al costat, això sí que és casualitat!
L’Agulla del Pilot (o de l’Angel) es troba a la Regió d’Ecos, concretament a la Coma d’en Pastor. La via normal va ser oberta l’any 1959 per Josep M. Anglada, Francesc Guillamón i Angel Anglada. Després d’escalar al Faraó hem aprofitat per anar a aquesta agulleta, tot i que sense anar gaire convençuts, ja que al Carles li sonava que era una agulla amb força mala llet i no s’equivocava… …
La Torras-Nubiola al Faraó es considera la via Normal, ja que és l’itinerari més senzill d’aquesta agulla. Va ser oberta l’any 1951 per Josep M. Torras i Joan Nubiola, i va ser la segona via al Faraó després de l’Original de l’any 1947. Es tracta d’una via assequible, on lo més complicat és superar una panxa inicial (6a no obligat), després la dificultat baixa de cop. Originalment la via va …
La via Original al Faraó va ser oberta l’any 1947 per Francesc Estorach com a cap de corda, en companyia de Francesc Esquerda i Xavier Salvador. En aquell any, el Faraó o Agulla del Mig (com l’anomenaven en aquell temps) encara no havia estat conquerit. El Faraó té 2 fissures pel vessant est, i aquests són clarament els punts febles de l’agulla. La primera fissura que et trobes és desplomada …
La normal a l’Agulla del Castell va ser oberta el 28/4/1957 per Josep Fornieles, Jaume Cerdà i Manel Guasch, i segurament a la seva època es va repetir força ja que és una agulla ben curiosa, però lamentablement avui resta oblidada, fins al punt que potser per desconeixement, la preciosa xemeneia de la primera tirada ha estat trepitjada per una via d’esportiva. Fa unes dècades, els objectius principals dels escaladors …
L’Anglada-Eli va ser oberta el 7/10/1962 per Josep M. Anglada i Eli Vergés, i probablement és de les vies amb l’aproximació més llarga de tot Montserrat, i és que per arribar-hi cal fer una bona excursió… Però, tot i això, és un itinerari del tot recomanable, en un entorn ben maco i amb bon ambient. La via es troba molt poc equipada i hi ha algun tram de força metres …
L’Agulla del Mal Pas va ser oberta l’any 1948 per Josep Estorach i Francesc Esquerda. Es una via que de ben segur ha rebut molt poques visites, i és que està totalment neta d’equipament, té un muret d’uns 4 metres de 6a sense protecció, seguit d’un diedre de roca horrorosa i per acabar, un ràpel d’una savina que belluga. En conjunt resulta una combinació força explosiva! Els oberturistes segurament van …
La normal a l’Agulla de la Tempestat va ser oberta el 19/07/1947 per Josep Estorach, Francesc Estorach, Joaquim Xalmet, Francesc Esquerda i Francesc Salla. L’agulla s’anomena així perquè a la darrera tirada van pillar una espectacular tempesta, però tot i així van aconseguir fer cim, una ascensió històrica ben interessant. La via es troba desequipada, excepte les reunions, on hi ha alguns burins. La primera reunió és una mica precària …