El Compàs va ser oberta al setembre de 1992 per Enric Poblet (“rodillitas”), Cesc Segarra i Enric Solé (“Xacó”), i va ser la primera via del sector esquerre del Tossal de Mullapans. Es tracta d’un recorregut completament equipat, sobre bona roca, que es pot fer en estil clàssic (V+/Ae) o en lliure (7a+). L’equipament són principalment espits i algun parabolt a les reunions…
La Travesía de los Dioses es troba al sector esquerre de la Roca dels Corbs, i va ser oberta al 1988 per Enric Poblet, Xavi Coma i amb la col·laboració de Jose Coronado. Es tracta d’una via generosament equipada i ben recomanable, ja que transcorre per uns panys de roca excel·lent. La via es pot fer en estil clàssic (V/A1) o tota en lliure (6b). La via no ha estat restaurada amb parabolts, però les assegurances en general ens han semblat molt correctes…
El Primer Diedre d’Any va ser obert per Ramon Reina, Silvia Martínez i Enric Poblet (conegut com a “Rodillitas”). El nom de la via és perquè la van obrir el 1 de gener de 1993, una bona manera de celebrar l’any nou! Es tracta d’una via generosament equipada amb espits, molt recomanable, i on podrem gaudir de diversos trams ben guapos. Tal com comenta l’Antonio G. Picazo, aquesta via té una de les reunions més maques de tot Montserrat, i és que la bauma de la tercera reunió és una preciositat, ideal per un bivac. La via s’ha fet tota en lliure, amb un grau de 6c+…
Fisurot Cheyenne és una via ubicada al sector central del Tossal de Mullapans, que va ser oberta al 2003 per Joan Vidal en solitari. La roca a les dues primeres tirades no dóna gaire opció i hem passat bàsicament en artificial. En canvi, les dues següents tirades són principalment en lliure. Els darrers metres de la via són els que ens han costat més, sobretot un tram on no vèiem un pitó que queda una mica amagat i que està mooolt amunt. Es una via força ràpida, a combinar amb alguna altra de la zona…
La Iglesias-Torres al Cap del Gat va ser oberta al 1965 per Albert Iglesias i Carme Torres. Després del sacrifici de moltes jornades de feina, el diumenge 12 desembre de 1965 van aconseguir acabar la via a les 20h (ja de nit), després de 12 hores a la paret. La via la van dedicar a Carles Jarque, el company amb qui l’Albert va començar a obrir aquesta via, però que va traspassar. L’entrada original és uns metres a la dreta de la vertical de la via i després fa un llarg flanqueig a esquerres. Anys més tard, l’Antonio G. Picazo va obrir una variant d’entrada directa, que és ben recomanable i és la que hem fet nosaltres. La via actualment es troba parcialment restaurada amb parabolts…
La via del Cabra a la Panxa del Bisbe va ser equipada al 1985 i actualment es troba restaurada amb parabolts. Es una via amb equipament esportiu molt ben trobada, on gaudirem de roca excel·lent en tot el recorregut…
La SAME va ser restaurada al 2016 i és un bon exemple de com NO s’hauria mai de restaurar una via: afegir més expansions de les que hi havien inicialment,…
L’Esperó Màgic va ser obert l’any 1982 per Víctor Viciana i Emma Mora, aprofitant amb intel·ligència l’espai a l’esquerra de la Cerdà-Pokorski, i van obrir una preciositat de via, molt…
La via Santboiana o Guzmán-Silva a l’Agulla del Pla dels Ocells va ser oberta l’any 1973 per Juan Miguel Guzmán i J.C. Silva. La via es troba completament equipada amb…
La Puigarnau-Espunyes a la Roca dels Corbs va ser oberta l’any 2001 per Josep Moragas, Ramon Majó, Francesc Garcia, Joan Frontera i Enric Sales. El nom de la via és…