Segons indica en Josep Barberà al llibre “Sant Llorenç Pam a Pam“, aquesta via va ser oberta l’any 1927 per Isidre Suana, Jaume Torras, Josep Belil i Gaietà Trenchs. És una via ben maca i recomanable, tot i que té uns primers metres exposats on cal superar un muret…
Segons indica en Josep Barberà al llibre “Sant Llorenç Pam a Pam”, aquesta via va ser oberta als anys 40 per Josep Alaix i Jaume Camarasa, però es desconeix com la van batejar. Al 1971 en Pep Graells, Lluís Comas i Jordi Carreras “Cuc” la van escalar pensant que obrien via…
Per cortesia de la família de Josep Barberà compartim en format PDF el llibre “Montserrat Pam a Pam Manuscrit Original, Regió dels Ecos”…
Oberta a l’abril de 1994 per Josep Grau, Josep Estruch, Francesc Domínguez, Xavi Varela i Miquel Sala. És una de les grans clàssiques del vessant sud de Montserrat, una via molt agradable i amb roca excel·lent…
Oberta els dies 28-29 i 30 de desembre de 1979 per Ricard Vila i Jean Charles Peña, en un total de 15 hores d’escalada efectiva. Sorprenentment va ser oberta en ple hivern, però és que en aquelles dates començava a haver força activitat pel congost…
Oberta el 4/6/1947 per Angel Serón i Francisco Fau, és una via molt recomanable com a primer contacte amb els Mallos. Actualment es troba reequipada com a via de love-climbing…
Oberta el 28/06/1970 per Javier Aldaya, Andoni Feliu, Carlos Santaquiteria i Iñaki Tapia. És segurament la via més repetida de Peña Telera, un itinerari sorprenent per la seva verticalitat i el preciós entorn…
Oberta el 21/12/1991 per Joan Rovira, Ricard Darder i Amadeu Pagès, i parcialment restaurada anys més tard. És una via molt ben trobada, on destaquen el curiós slab inicial, i especialment tot el segon llarg, que recorre una espectacular fissura…
Oberta l’any 1992 per Remi Brescó en solitari. Ens ha semblat una via preciosa i alhora exigent, està oberta amb un estil impecable…
Oberta el 6/8/1921 pels francesos Paul Loustalot i Henri Mabille, i redreçada el 7/8/1933 per Josep Romeu en solitari, que va obrir la variant Romeu. Aquesta via normal no va ser la primera amb que es va conquerir el Petit Encantat, segons consta a l’interessant llibre “Els Encantats. 100 anys d’història”…