Oberta el 17/07/1955 per Josep M. Torras i Joan Nubiola. Originalment, la van obrir amb l’ajuda d’un tronc, tal com explica en Torras…
Oberta el novembre de 1985 per Joan Oliva, Guillem Arias, Pere Ll. Ibars, Jordi Britz i Joan Coll. Originalment estava equipada amb burins, però fa uns anys Guillem Arias la va reequipar…
La Trona fa dècades que ha caigut en l’oblit, però és una agulla ben esvelta que antigament s’escalava sovint, ja que quedava de pas per als escaladors que pujaven a peu des de Monistrol. Com a curiositat, revisant butlletins antics hem trobat que el 25/10/1953 va tenir lloc la 84a ascensió a la Trona…
Oberta el 18/08/1935 per Julien Arruyer, Gabriel Busquet, François Cazalet, Roger Mailly i Jean Santé. El nom de la via fa referència a Roger Mailly, un dels oberturistes i destacat pirineista que, a més de l’escalada, també va practicar l’esquí i va ser pioner del barranquisme…
Oberta el 13/12/1970 per Josep Sánchez i Lluís Carrasco, i posteriorment reequipada amb químics per Fernando Micó. Juntament amb la Sánchez-Reinald, són les dues vies més antigues…
Oberta el 3/8/1997 per Lluís Castellana, Marià Garriga, Joan Marceló i Josep Maria Cases «Xuxe». Juntament amb la Torras-Nubiola, és l’altra gran xemeneia clàssica de Busa, tot i que la via de les Gralles, més neta de vegetació, resulta molt més recomanable…
Oberta el 17/08/1951 per Josep M. Torras i Joan Nubiola. És una via històrica, ja que va ser la primera via oberta a Busa. És ben curiós que en Torras i en Nubiola es fixessin en aquesta xemeneia en lloc de la Xemeneia de les Gralles…
Oberta el 4/7/1979 per Josep «Pitu» Trias i Bernat Colom. En Pitu aleshores era guarda del Refugi de Restanca i van obrir la via en 3 hores. La via està dividida en dos trams separats per una petita feixa…
Oberta el 5/8/1972 per Josep Bau, Jaume Creus, Pere Humbert i Miquel Pérez, de la Secció d’Alta Muntanya (SAM) de la Unió Excursionista de Vic. Aquesta és una de les primeres vies de la Dent d’en Rossell…
Oberta al maig de 1961 per Robert Castells i Antoni Villena. La via discorre ben bé per la línia de ràpel de la Mòmia. Originalment era poc obligada, ja que el tram més exigent es podia superar amb uns passos d’Ae, però als anys 80…
Posteriors