Fins ara no estava clar qui va obrir l’Aresta Nord de la Nana, ja que podia ser una primera de J. Company, o potser una Haus-Estrems. Aquests errors històrics són difícils d’aclarir, ja que habitualment els llibres es van copiant uns als altres i, si un es va equivocar, doncs l’error s’arrossega a la resta de llibres posteriors… Doncs bé, l’incansable David Hita remenant papers antics n’ha tret entrellat…
La via del Terry a l’Escorpí va ser oberta l’any 2008 pels germans Albert i Oscar Masó, i es troba a la Regió d’Agulles. Pensava que ja hauria escalat aquesta agulla quan vam fer la GEDE a l’Escorpí, però resulta que no, ja que la GEDE acaba en un collet, així que ha estat l’excusa perfecta per trepitjar el cim de l’Escorpí…
La via Itaca ascendeix a l’Agulla d’Eiger (a la zona de la Pola), i va ser oberta al 1977 per Josep Ricardo Cano, Joan Josep Sánchez i Antonio “Santacana”. La via ha estat restaurada recentment, i es troba tota equipada amb parabolts…
La via Esbarzers va ser oberta l’any 1995 per Pere Dinarès. Al 2019 va saltar un espit del desplom de la segona tirada, i des d’aleshores algunes cordades es baixaven, n’hi havia que passaven amb l’ajuda d’una llarga antena, i d’altres ho solucionaven escalant uns metres de la variant Ramon Sampé. Bé, ara hem posat un parabolt on hi havia l’antic espit, i la via ja es pot tornar a fer amb normalitat…
El Gran Malpàs es troba al Contrafort de la Castellassa de Can Torras, i va ser oberta al març de 2021 per Antonio Belmonte, Diego Martinez Garcia, Jordi Okupero i Marquitus Cervino. A Sant Llorenç hi ha diversos “mals passos”, trams de camins penjats que resulten espectaculars, com són el Mal Pas de la Castellassa o el Mal Pas Inferior/Superior de Can Pobla. Fa uns anys tots aquests passos estaven equipats amb cadenes i cables, però actualment es troben desequipats…
L’Esperó del Vent es troba a la Paret de la Font Freda, i va ser obert l’any 1983 per Juan Tomás i Eric Promio, amb la col·laboració de Quique Couso (“alias Messner”) i Francesc Minguillón (alias “Peki”). La via es troba en algun dels reculls de les millors vies de Catalunya i realment s’ho mereix, és una via amb un caire d’aventura molt ben trobada, amb alguns trams sorprenents, molt poc equipada, i que et deixa amb molt bones sensacions…
La Justel-Hita-Picazo es troba a la Torre de Lleida (Esplovins), i va ser oberta l’any 2002 per Angel Justel, David Hita i Antonio G. Picazo. De fet, totes les primeres tirades les havia obert l’Antonio prèviament, i va convidar al David i Angel per acabar-la. Es una via molt llarga (al voltant d’uns 650 metres), variada, sostinguda i força equipada, un itinerari del tot recomanable…
L’Aresta Camarasa va ser oberta l’any 1967 per Joan Miquel Dalmau i Josep Fígols, del Centre Excursionista de Sabadell. El nom de la via és en record d’Anselm Camarasa (germà de Jaume Camarasa dels TIM), primer propietari d’Esports Camarasa, una botiga que hi havia al Carrer de Gràcia (Sabadell)…
La Fissura Obliqua o “Fissure Oblique” va ser oberta al febrer de 1977 per Christian Sebie, Francis Tomas i Gérard Uzabiaga. Va ser tota una descoberta per aquesta cordada francesa, que anaven cercant Montrebei i sense voler van anar a parar a la Font Freda, on van obrir la Fissura Obliqua, que per la seva sorpresa va resultar ser la primera via d’aquesta paret.
Via oberta el 20/9/1970 per Josep M. Anglada, Joan Cerdà, Miquel Muñoz i Genís Roca, que té l’honor de ser ser la primera via de la Cinglera dels Esplovins, tot i que sembla que a la seva època no es va divulgar massa. Una de les repeticions va ser 10 anys més tard, quan en Xavi Vidal estava obrint la Manolito Garcia, i al arribar a la gran xemeneia van trobar algun pitó antic i es van adonar que algú ja havia passat per allà. Després, parlant amb l’Anglada ho van acabar de confirmar, i van obrir una sortida alternativa per la Manolito Garcia evitant la xemeneia per la dreta…