La Justel-Hita-Picazo es troba a la Torre de Lleida (Esplovins), i va ser oberta l’any 2002 per Angel Justel, David Hita i Antonio G. Picazo. De fet, totes les primeres tirades les havia obert l’Antonio prèviament, i va convidar al David i Angel per acabar-la. Es una via molt llarga (al voltant d’uns 650 metres), variada, sostinguda i força equipada, un itinerari del tot recomanable…
La Fissura Obliqua o “Fissure Oblique” va ser oberta al febrer de 1977 per Christian Sebie, Francis Tomas i Gérard Uzabiaga. Va ser tota una descoberta per aquesta cordada francesa, que anaven cercant Montrebei i sense voler van anar a parar a la Font Freda, on van obrir la Fissura Obliqua, que per la seva sorpresa va resultar ser la primera via d’aquesta paret.
La via Ecològica va ser oberta el 23/02/1980 per Santi Llop, Josep Lluis Moreno i Pep Masip (“Nifo”). La via consta de 2 tirades i supera un espectacular sostre ratllat per una fissura. Lo més destacable és que en tota la via no hi ha cap expansió (sense comptar les reunions) ni cap pitó, amb el que la protecció és exclusivament a base de flotants. Bé, algú ha posat un parell de ploms a la segona tirada, però amb el material indicat no fan cap falta. Val la pena reservar almenys un parell de friends mitjans per protegir el diedre final. Per cert, la via sencera ha estat alliberada amb un grau de 7b…
La Negrona va ser oberta el 6/1/1973 per Enric Renom i Francesc Sorolla (fill d’Andreu Sorolla), i és una variant de sortida de la Tutankamon que ja havia estat oberta al 1962. Ens ha semblat una via molt ben trobada i del tot lògica, ja que va a cercar el cridaner encastament del Cap de Faraó. La via té bon ambient i la roca és la típica de la regió (a controlar a les tirades de baix i excel·lent al final). A la tirada d’A2 hi ha algun pitó vell, i la darrera tirada està neta (molt recomanable portar un Camalot #5). La via ha estat alliberada amb un grau de 7a…
La Festa del Paca va ser oberta l’any 2001 per Jaume Clotet (Paca) en solitari, i ressegueix una línia del tot evident per l’arrogant paret est de la Roca Roja. Es tracta d’una via ben guapa en el seu estil i poc domesticada, on hi ha una combinació molt ben trobada de trams xulos en lliure i trams d’artifo a equipar. L’itinerari ens ha recordat molt a quan vam fer l’Amics del Sol que es troba just a l’esquerra i és de característiques similars.
La Mil·lennium es troba al Serrat dels Monjos i va ser oberta per Armand Ballart i Ricard Darder. La via s’anomena Mil·lennium precisament pel dia en que va ser oberta, 1 de gener del 2000, ja que era el canvi de mil·lenni. Aquesta via és una variant més exigent de la Guateque (oberta al 1992 pel mateix Armand i en Fredi Parera), de la que aprofita les 3 tirades centrals, i després va a cercar un magnífic esperó que dóna el caràcter a la via…
La Graffiti va ser oberta el 12/04/2004 per Armand Ballart, Josep Enric Castellnou i Xavier Riera. Es un recorregut exigent, on no regalen cap tirada. Els trams més característics són el fotogènic flanqueig de la tercera tirada (obligat tant pel primer com pel segon) així com el mur final que es troba equipat en plan esportiu…
La Travesía de los Dioses es troba al sector esquerre de la Roca dels Corbs, i va ser oberta al 1988 per Enric Poblet, Xavi Coma i amb la col·laboració de Jose Coronado. Es tracta d’una via generosament equipada i ben recomanable, ja que transcorre per uns panys de roca excel·lent. La via es pot fer en estil clàssic (V/A1) o tota en lliure (6b). La via no ha estat restaurada amb parabolts, però les assegurances en general ens han semblat molt correctes…
El Primer Diedre d’Any va ser obert per Ramon Reina, Silvia Martínez i Enric Poblet (conegut com a “Rodillitas”). El nom de la via és perquè la van obrir el 1 de gener de 1993, una bona manera de celebrar l’any nou! Es tracta d’una via generosament equipada amb espits, molt recomanable, i on podrem gaudir de diversos trams ben guapos. Tal com comenta l’Antonio G. Picazo, aquesta via té una de les reunions més maques de tot Montserrat, i és que la bauma de la tercera reunió és una preciositat, ideal per un bivac. La via s’ha fet tota en lliure, amb un grau de 6c+…
La Iglesias-Torres al Cap del Gat va ser oberta al 1965 per Albert Iglesias i Carme Torres. Després del sacrifici de moltes jornades de feina, el diumenge 12 desembre de 1965 van aconseguir acabar la via a les 20h (ja de nit), després de 12 hores a la paret. La via la van dedicar a Carles Jarque, el company amb qui l’Albert va començar a obrir aquesta via, però que va traspassar. L’entrada original és uns metres a la dreta de la vertical de la via i després fa un llarg flanqueig a esquerres. Anys més tard, l’Antonio G. Picazo va obrir una variant d’entrada directa, que és ben recomanable i és la que hem fet nosaltres. La via actualment es troba parcialment restaurada amb parabolts…