Oberta el 15/05/2002 per Manel Solís i Xavier Mercadé, i equipada amb ponts de roca i spits. La roca als 2 primers llargs és ben curiosa, ja que és especialment adherent i plena de forats…
Oberta al setembre de 1993 per Joan Cauvet i Pili Follana, una via del tot recomanable al Pa de Quilo. La via és ben fàcil de trobar, ja que són tot vies d’esportiva excepte una magnífica fissura neta…
Oberta el 10/04/1994 per Armand Ballart i Koki Gassiot. Aquesta va ser la primera via de la Roca Gris, nom amb el que l’Armand i Koki van batejar aquesta roca. El nom de la via fa referència a un típic ball italià…
Oberta el 26/07/1958 per Joan Cerdà i Enric Noelle. És una preciosa aresta Brucs, amb roca excel·lent i presa petita, on podem triar si fer una reunió intermèdia…
Oberta el 14/11/1954 per Josep Maria Torras, Joan Nubiola i Jordi Riera. El recorregut de la via coincideix amb la línia del ràpel, un recorregut curt però sorprenent, ja que és ben vertical però amb unes preses d’escàndol…
Oberta els dies 22 i 24 d’agost de 2012 pels germans Albert i Oscar Masó. El nom de la via fa referència a la trobada anual d’escaladors joves i veterans que organitza el Club Excursionista Pirenaic…
Oberta el 13/11/1977 per Antonio G. Picazo, Joan López i Ignacio Ruiz, que van haver-hi de dedicar 6 atacs entre setembre i octubre. La via va ser reequipada amb parabolts al 2002. És una de les grans clàssiques de la paret…
No hi ha dades de la primera ascensió a aquesta magnífica agulla, la informació més antiga disponible és que Josep Maria Torras i Gabriel Dalmau (“Biel”) en van fer la 4ª ascensió el dia 28/10/1956…
Oberta el 22/6/2002 per Josep Escofet, el seu fill Franc Escofet, Toni Sánchez, Jean Charles Peña i Francesc Garcia. La via ens ha agradat força, sobretot el magnífic tercer llarg…
Oberta el 25/9/1960 pels francesos Pierre Sala i Jean-Pierre Bobo, del CAF de Perpignan. Quan els membres del TIM es van assabentar d’aquesta obertura, van reivindicar que aquesta via ja havia estat oberta a l’agost de 1949…
Posteriors