Oberta el 15/12/1950 per Josep Maria Torras, Delfí Feiner i Joan Aguilar “Pinetell”. Aquesta esvelta agulla està a tocar del camí de la Castellassa de Can Torras, però queda un xic amagada. També es coneix com “Agulleta del Cingle”…
Oberta l’any 2000 per Gabriel Romero i Xavier Arbat. És una de les vies amb més caràcter i recomanables de la Codolosa, sobretot pel darrer llarg. La via es troba equipada amb burins en molt bon estat…
Oberta l’any 1978 per Pep Graells, Francesc Alavedra i Jordi Carreras “Cuc”. Al 1978 hi havia un arbre que facilitava l’escalada dels primers metres, actualment no hi és i hem hagut de fer un pas d’esqueneta llarguíssim!
Travessa efectuada per primer cop l’any 1922 per Lluís Estasen i amics. És una escalada de baixa dificultat que encadena diverses agulles dels Flautats fins arribar a la Cadireta del Diable…
Oberta els dies 27/12/1983 i 3/1/1984 per Manuel Pérez “Lete” i Salvio Oliva “Salvi”. El primer dia van obrir el primer llarg i van equipar els passos d’Ae del segon llarg, i el segon dia van enllestir la feina fins dalt…
Oberta el 22/10/1944 per Vicenç Piquet, Pitu Ferrer i Agustí Ventura, membres del Centre Excursionista “Els Blaus de Sarrià”, i hi ha una variant de sortida directa que desconeixem quan es va obrir…
Aquesta integral és la combinació de les vies Tita-Pon i la Pim-Pam. La via Tita-Pon va ser oberta el 28/5/1991 per Manel Solís i Lluís Brunat, i consta d’un únic llarg de 35m força mantingut (obligat 6a). És un llarg magnífic…
Oberta el 12/11/1972 per Jesús Martínez “Martinetti” i Josep Joan Ros, i reequipada el 15/3/2017 per Joan Linares “Pinto” i Joan Ramon Segura…
Oberta el 20/10/1981 per Joan Chaparro “Chapi” i Jaume Grau. Els 2 primers llargs pertanyen a altres vies més antigues (el primer és del Diedre Cursillista, i el segon de la via GER), però la resta de llargs sí que són de nova obertura…
Aquesta via consta a tot arreu com una obertura de la cordada Banzo-Sáez, però hem detectat que és un evident error històric, ja que en Jesús Banzo va publicar l’obertura Banzo-Sáez a la Revista Cordada de 1969 i descriu que van pujar per la xemeneia…
Posteriors