Oberta el 7/7/2012 per Luis Royo, Carlos Roy, Carlos Budría i Julio Benedé, del grup Sendero Límite. La via transcorre pel pany de paret immediatament a la dreta de la Oeste Clásica…
*** Molt recomanable
Oberta el 18/12/1955 per Pepe Díaz, Antonio Lacasta, Francisco Molina i Rafael Montaner. Un cop finalitzada l’obertura, el descens va ser força èpic. En paraules dels propis protagonistes…
La via José Antonio Sanz va ser oberta els dies 9-10 d’abril de 1971 (amb un bivac) per P. Alcay, F. Monzón i Jesús Ascaso, però només van arribar fins al punt anomenat “El hombro” (l’actual R4), on van rapelar a la dreta i van sortir pels darrers llargs de la Quinta Chimenea…
Oberta al juny de 1993 per Manel Pedro i Felipe Oblanca, i reequipada amb parabolts al 2007. En el reequipament van aprofitar per obrir una variant als primers metres del tercer llarg…
Oberta el 8/4/1989 per Josep Maria Cases “Xuxe” i Joan Marceló “Vete”, i reequipada al 2007. Els primers llargs són comuns amb el Diedre dels Desconeguts…
Integral Free va ser oberta el 24/06/1981 per Manuel Pérez “Lete” en solitari, i ho va fer amb un estil impecable, ja que per l’obertura només va emprar pitons i 2 expansions (sense comptar reunions). Posteriorment, al febrer de 1990 en Josep Maria Alsina i Ramon Rubio no devien saber…
Oberta al març de 2024 per Marc Cuesta i Jose Soler. Els dos primers llargs són comuns amb Dr Jekyll, que la mateixa cordada havia obert al 2023. Les dues vies són de característiques semblants, però la Mr Hyde és un punt més picant…
Oberta el 30/08/1959 per Jaume Cerdà, Joan Cerdà i Miquel Muñoz. El Martell és una agulla ben maca que si no rep més visites és simplement perquè no té cap via del tot fàcil ni gaire equipada, i l’Aresta Brucs evidentment no és pas l’excepció…
Equipada l’any 2006 per Pau Escalé i Xevi Dorca. Amb els seus 15 llargs i 485m de recorregut és la via més llarga de la Dent d’en Rossell. Tot i la seva llargària, la via es troba força equipada, la roca és excel·lent i és relativament ràpida d’escalar…
Oberta l’any 2013 per Àngel Rafart, Sergi Martínez i Josep Delgado. El nom de la via és en homenatge a Jordi Corominas “Kuru”, un bon amic dels oberturistes que havia mort al 2010…