La via Badalona a la Panxa del Bisbe va ser oberta l’any 1965 per Joan Casas, Albert Muñoz i Joan Estrada, membres del Centre Excursionista de Badalona. Aquesta mateixa cordada va obrir al 1956 la Badalona al Gorro Frigi…
El Vol de l’Home Ocell es troba a Les Agudes (Montseny), i va ser oberta l’any 1992 per Quim Bretcha, Toni Comerma, Edu Sallent i Joan Sallent. Es tracta d’una via del tot recomanable en roca Gneiss, i en un entorn especialment maco. Es un recorregut molt ben trobat…
La García-Gutiérrez es troba a la Paret d’Escales i va ser oberta l’any 2014 per Miguel Angel García i Juan Gutiérrez. Es tracta d’un recorregut completament equipat i amb roca excel·lent. A més, l’aproximació i retorn són especialment còmodes, en conjunt resulta una via de “love-climbing” del tot recomanable…
L’Esperó dels Elfos es troba a la Paret d’Escales i va ser obert l’any 1982 per Manel Solís i Eloi Ferrer. La via és una bona presa de contacte amb aquesta paret, on hi trobem una roca excel·lent, així com una aproximació i retorn especialment còmodes…
La via del Guarda va ser oberta el 23/6/1976 per Joan Martí, Joan Miquel Horrillo, Pere Roca i Paco Vargas. El nom de la via és en referència a Joan Martí, que al 1975 va substituïr a Jordi Sans com a guarda del Refugi Lluís Estasen, i va ser-hi més de 30 de anys…
La Tripy es troba als Plecs del Llibre, i va ser oberta l’any 1982 per Toni Izquierdo, Quim Jover, Quim Carretero, Pere Carretero i Pere Dinarès. No hi ha dades de l’any d’obertura de la Tripy, però sí que va ser reequipada al 1992 per Xavi Grané…
La via Ursi es troba a Riglos, i va ser oberta en 2 dies al 1961 per Ursicino Abajo (“Ursi”) i Ernesto Navarro. El cim on acaba la via el van anomenar…
L’Anglada-Vergès a la Talaia Gran va ser oberta el 26/11/1962 per Josep M. Anglada i Eli Vergés. Es tracta d’una via ben guapa, amb bon ambient i que va ser restaurada al 2017, però sembla que és una via que no es fa massa. La roca en general és bona, tot i que hi ha alguna llastra a controlar…
L’Aresta del Violí va ser oberta l’any 1982 per Albert Ibáñez i Toni González, i és una vieta molt recomanable. D’aquesta via trobarem informació contradictòria a la xarxa, des de piades on comenten que és una via facileta de V inferior, a d’altres que diuen que és una via amb caràcter on més val no caure…
La Pérez-Vergès va ser oberta l’any 1975 per Antoni Pérez i Daniel Vergès. Les dues primeres tirades són plaqueres, on per no patir més val tenir ben dominat el V+/6a de finura montserratina. A la quarta tirada la via creua la berruga del Cavall pel bell mig…
Posteriors