Oberta el 30/08/1959 per Jaume Cerdà, Joan Cerdà i Miquel Muñoz. El Martell és una agulla ben maca que si no rep més visites és simplement perquè no té cap via del tot fàcil ni gaire equipada, i l’Aresta Brucs evidentment no és pas l’excepció…
Equipada l’any 2006 per Pau Escalé i Xevi Dorca. Amb els seus 15 llargs i 485m de recorregut és la via més llarga de la Dent d’en Rossell. Tot i la seva llargària, la via es troba força equipada, la roca és excel·lent i és relativament ràpida d’escalar…
Oberta l’any 2013 per Àngel Rafart, Sergi Martínez i Josep Delgado. El nom de la via és en homenatge a Jordi Corominas “Kuru”, un bon amic dels oberturistes que havia mort al 2010…
Oberta el 7/9/1958 per Jaume Cerdà, Jordi Franquesa i Manel Guasch. Inicialment era l’única via a l’esquerra de la Xemeneia Torras Homet, però actualment es troba encaixonada entre les vies Mae West i del Xavi…
Oberta el 5/7/1953 per Josep Maria Villalba, Fermí Rubiralta i Manel Bataller, membres del CECB (Centre Excursionista de la Comarca del Bages) de Manresa. Posteriorment, el 30/5/1999 va ser reequipada…
Oberta el 3/6/1957 per Josep Santacana, Manel Guasch i Domènec Cadevall, tots ells escaladors pertanyents al GEDE (Grup Especial d’Escalada) del Club Excursionista de Gràcia. Quatre anys abans, en Josep Santacana també havia format part de la cordada que va obrir la clàssica GEDE…
Oberta el 30/05/2000 per Josep Jané i Joan Plana. És una via ben recomanable i mantinguda per accedir a l’estètic cim de la Filigrana, on el darrer llarg és comú amb la via normal…
Aquesta via va ser començada al 1961 per Manel Sales, Josep Portell i Daniel Vicente, tots ells del GEDE. Van aconseguir obrir gairebé tota la fissura per on transcorre el diedre del segon llarg, però un d’ells va haver d’anar al servei militar…
No hi ha dades de l’any d’obertura, només hem trobat la informació que apareix a la Guia de Sant Benet, on posa que va ser oberta per Vílchez i Pavo (algú sap qui són?)…
berta el 9/7/1979 per Manel Solís i Pep Godoy en 3 atacs. És la primera via llarga de tota la zona del Pessó a Collegats (incloent les Moles, Roca i Circ del Pessó), així que van haver d’obrir tota la traça del camí d’aproximació i també el recorregut de baixada…
Posteriors