Aquesta magnífica agulla granítica va ser descoberta per Màrius Garcia Marià del CADE, i divulgada al butlletí nº 29 del CEC. La primera ascensió va tenir lloc el 14/08/1955 per Carles Pujol, Josep M. Anglada, Màrius Garcia i Josep Pérez. Tot i que la via és ben espectacular…
Oberta el 14/01/2017 per Sergi Villar i Santi Gallifa. La via està dedicada a Joan Víctor «Txupi», i va ser la primera via de Cala Ginesta, que encerta un itinerari molt maco i amb roca excel·lent. Havíem llegit que al primer llarg el descens és exposat per al segon de cordada, però no cal patir…
No hi ha dades sobre la primera ascensió d’aquesta via, tot i que probablement es va obrir entre els anys trenta i quaranta. Actualment està reequipada amb bolts en estil esportiu. Al cim de l’agulla hi ha una creu…
No hi ha dades sobre la primera ascensió d’aquesta via, tot i que probablement es va obrir entre els anys trenta i quaranta. Actualment està reequipada amb bolts en estil esportiu. És un itinerari senzill però recomanable, amb la dificultat concentrada en el curt tram final d’arribada al cim…
Oberta el 7/9/1958 per Josep M. Anglada i Heinz Pokorski. La batejaren en record d’Ignasi Capeta, que morí al Midi d’Ossau el 18/8/1956 a l’edat de 24 anys. Es tracta d’una via d’aventura, on l’únic equipament que hi ha en tot el recorregut és la instal·lació de ràpel de la Torre Capeta, una espectacular agulla que queda separada de la paret…
Oberta a l’abril de 2017 per Jordi Farràs i Àngel Companyó. És una via ben maca i molt recomanable, que recorre un pany de roca calcària excel·lent. L’itinerari es troba pràcticament equipat, però és recomanable portar friends mitjans per protegir trams puntuals. És una via ràpida i agradable…
Oberta el 7/7/1968 per Emili Civis i Genís Roca, precisament el mateix dia en que a pocs metres de distància estaven obrint la Cerdà-Albert. La via transcorre per l’esperó que hi ha a la dreta de la Canal de les Bruixes, i és una de les grans clàssiques del Pedraforca, un itinerari molt repetit…
Oberta al setembre de 1988 per Manuel Muñoz en solitari. És una via totalment recomanable de principi a fi, on destaquen l’excel·lent placa del segon llarg i, sobretot, la curiosa fissura del tercer llarg, que recorre una enorme llastra, tota una raresa a Gorros…
Oberta el 26/05/1978 per Manel Cajide i Joan Gràcia. Aquesta via no apareix a cap guia de Montserrat perquè, en el seu moment, els seus oberturistes no la van divulgar en considerar que era una via de poca rellevància. Amb els anys, però, s’hi han equipat diverses vies properes…
Oberta el 17/11/1987 per Manuel Gaztelu «Lito» i Josep Fornells. És una via de caràcter esportiu, originalment equipada amb spits i restaurada amb bolts el 2025. L’escalada als dos primers llargs és exigent, mentre que als dos darrers esdevé força més amable. La roca és excel·lent…