Segons indica en Josep Barberà al llibre “Sant Llorenç Pam a Pam“, aquesta via va ser oberta l’any 1927 per Isidre Suana, Jaume Torras, Josep Belil i Gaietà Trenchs. És una via ben maca i recomanable, tot i que té uns primers metres exposats on cal superar un muret…
Segons indica en Josep Barberà al llibre “Sant Llorenç Pam a Pam”, aquesta via va ser oberta als anys 40 per Josep Alaix i Jaume Camarasa, però es desconeix com la van batejar. Al 1971 en Pep Graells, Lluís Comas i Jordi Carreras “Cuc” la van escalar pensant que obrien via…
Oberta a l’abril de 1994 per Josep Grau, Josep Estruch, Francesc Domínguez, Xavi Varela i Miquel Sala. És una de les grans clàssiques del vessant sud de Montserrat, una via molt agradable i amb roca excel·lent…
Oberta el 4/6/1947 per Angel Serón i Francisco Fau, és una via molt recomanable com a primer contacte amb els Mallos. Actualment es troba reequipada com a via de love-climbing…
Oberta el 28/06/1970 per Javier Aldaya, Andoni Feliu, Carlos Santaquiteria i Iñaki Tapia. És segurament la via més repetida de Peña Telera, un itinerari sorprenent per la seva verticalitat i el preciós entorn…
Oberta el 21/12/1991 per Joan Rovira, Ricard Darder i Amadeu Pagès, i parcialment restaurada anys més tard. És una via molt ben trobada, on destaquen el curiós slab inicial, i especialment tot el segon llarg, que recorre una espectacular fissura…
Oberta l’any 1992 per Remi Brescó en solitari. Ens ha semblat una via preciosa i alhora exigent, està oberta amb un estil impecable…
No hi ha dades de l’obertura d’aquesta via, probablement és dels anys 40. Des del cim de la Nineta hi ha unes vistes d’escàndol del Pito del Sereno…
Oberta el 28/7/1986 per Carles Lalueza, Jordi Lalueza i Jaume Matas, és segurament la via més repetida de la Roca Punxeguda al Cadí. El nom és en referència a la pel·lícula Dodes’ka-den (1970) del director Akira Kurosawa…
Oberta al 1996 per Lluís Garganta, és la via més assequible dels Cingles de Gitarriu, a Sadernes. Entre la regulació de l’aparcament i la regulació de l’escalada, no ho posen del tot fàcil i costa trobar el dia adient, però val la pena apropar-se a tastar el magnífic calcari de Sadernes…