No tenim cap informació dels oberturistes d’aquesta via. Ens ha semblat una bona via d’aventura, on l’únic equipament és un cap de burí abans d’un muret de V+, que és el tram més exigent i obligat del recorregut…
*** Molt recomanable
Oberta el 10/10/2009 per Xavier Garcia “Harry”, Xavi Aiguats i Juan Espuny. La via està dedicada a l’escalador californià John Bachar, que va perdre la vida el 5/7/2009 fent una escalada en solo integral…
La via del Cuervo va ser oberta al setembre de 1977 per Toni Gonzalez “abuelo” i Jordi Solé. El Braguer és una magnífica agulla que en algunes fonts apareix mal anomenada com “Tornillo”, però el nom correcte és Braguer, ja que és com la van batejar els primers ascensionistes al 1953…
Oberta el 27/05/1979 per Xavi Vidal, Enric Bueno, Josep Maria Caballé i Josep Rafael Alsina “Morti”. Actualment es troba reequipada…
Oberta a l’agost de 1981 per Jordi Marzal “Fontxito” i Manel Pereira Leiva. Originalment la van anomenar “Sugar Mountain” en referència a una cançó de Neil Young, però després de la mort del Manel al 2001…
Oberta el 12/09/1965 per Joan Cerdà i Manel Cervera. És una preciosa via d’autoprotecció, amb un recorregut completament lògic que transcorre per un pany de roca excel·lent. No hi trobarem expansions…
Oberta al 1977 per Jordi Besora i Ricard Castellví, és una de les grans clàssiques de Roca Monera, juntament amb la Fernández-Molero. La via es troba reequipada amb bolts…
Oberta el 29/4/1973 per Josep Esquinas i els germans Jordi i Marcel Mangot. Anys enrere, aquesta via es coneixia erròniament amb el nom de Diedre Vallès, però el nom correcte és “La patatona”, que fa referència a que l’encastament del primer llarg els va recordar a “la patata” d’una dona…
No hi ha dades de la primera ascensió a aquesta agulla. Fa uns anys estava equipada amb diverses expansions afegides amb el pas dels anys, però actualment es troba desequipada…
Oberta el 15/12/1950 per Josep Maria Torras, Delfí Feiner i Joan Aguilar “Pinetell”. Aquesta esvelta agulla està a tocar del camí de la Castellassa de Can Torras, però queda un xic amagada. També es coneix com “Agulleta del Cingle”…