L’Esperó del Vent es troba a la Paret de la Font Freda, i va ser obert l’any 1983 per Juan Tomás i Eric Promio, amb la col·laboració de Quique Couso (“alias Messner”) i Francesc Minguillón (alias “Peki”). La via es troba en algun dels reculls de les millors vies de Catalunya i realment s’ho mereix, és una via amb un caire d’aventura molt ben trobada, amb alguns trams sorprenents, molt poc equipada, i que et deixa amb molt bones sensacions…
La Rosa d’Abril va ser oberta per Armand Ballart i Ricard Darder al 1999. Es tracta sens dubte d’una de les millors vies del Serrat de les Garrigoses, un recorregut exigent on destaquen especialment la segona, tercera i darrera tirades, que són brutals! La segona tirada va per un pany de roca vermellós amb forats que resulta molt curiós i poc Montserratí, quan van obrir aquesta tirada la roca era molt dolenta i les cordades hi passaven principalment en artificial, però actualment es troba sanejat i les cordades fortes poden passar completament en lliure (6c)…
La SAME a l’Agulla del Senglar va ser oberta l’any 1982 per Anna Masip i Santi Llop. La via és una petita joia, amb un recorregut del tot intel·ligent i diversos flanquejos espectaculars. L’equipament és escàs, es tracta d’una via exigent. La roca en general és excel·lent, excepte a la darrera tirada on cal vigilar. La primera tirada es pot fer en plan clàssic (V+/A2) o en lliure (7b). De fet, ha estat graciós perquè la via es troba en un sector friki de vies molt potents i, mentre nosaltres anàvem al nostre rotllo clàssic, hem pogut gaudir d’un màquina que s’ha tret una via de 8a+, tot un espectacle veure com pugen amb passos de monodits i bidits!…
La via Privilegi es troba al Serrat dels Monjos, va ser oberta al 1992 pel Koki Gassiot i Sergi Parcerisas, i aquell mateix any el gran Fredi Parera en solitari va obrir la Sortida Directa, que ataca el sostre de la manera més arrogant possible, és a dir, ben bé pel dret! L’any passat amb el Carles vam fer la Privilegi i, si la sortida original ja ens va agradar, ens vam quedar al·lucinats amb la sortida directa, que ressegueix un tram de sostre ben bé el doble de llarg…
La Barrufets a la Palangana va ser oberta al 1979 per la colla dels Barrufets i, tal com acostuma a passar a les seves vies, és exigent i no acaben de regalar cap tirada. Es tracta d’una via poc domesticada, vertical i mantinguda, on destaquen la segona i quarta tirada, que són magnífiques. Llàstima que la roca és delicada a gran part del recorregut i no acabes d’escalar relaxat en cap moment, però s’ha de reconèixer que els oberturistes van saber treure un inmillorable partit a aquest pany de paret. La via està parcialment restaurada amb alguns parabolts…
La Mestres-Lleonart o Directa a la Torre de Bassiero va ser oberta l’agost de 1969 per Kiku Mestres i Pep Lleonart. A l’any següent hi van tornar els mateixos oberturistes i van fer la travessa cap a l’Agulla Xica i la Segona Torre de Bassiero. La roca és un granit magnífic, on hi podem trobar fissures de totes les mides. En conjunt es tracta d’una via espectacular, exigent, salvatge i ubicada en un preciós entorn pirinenc. En tota la via no hi ha cap expansió, només alguns pitons puntuals…
La primera ascensió a la Cadireta va ser amb l’ajuda d’un llarg tronc que feia de pont amb la Foradada, a càrrec de Joan Panyella i Enric Torres el 27/6/1942. La segona ascensió va ser el 28/10/1945 per Josep Ferrer, Josep Barberà i Francesc Farrés, que van obrir una via d’artificial amb pitonisses de fissura des del collet (actualment encara podem veure algunes d’aquestes pitonisses quan rapelem des del cim). I la tercera ascensió absoluta va ser el 9/2/1947 per Emili Navarro, Antoni Barella i Antoni Vilanova, que van obrir una agosarada via que puja a la Cadireta completament en lliure, i que a la seva època es va considerar una de les vies més difícils i compromeses de tot Montserrat…
La Statos Quo va ser oberta al 1996 per Jordi Marmolejo, Joan Cauvet i Jaume Planes, i és un magnífic exemple d’una via d’aventura en estat salvatge. Tot i que…
Dimensió Aproximada va ser oberta al 1990 entre d’altres per Josep Maria Cases (“Xuxe”), prolífic oberturista i autor de la Guia d’Escalades al Solsonès. En Xuxe va ser sense dubte…
El Puig de Millà és una cinglera poc coneguda, on els germans Ferran i Guillem Ullastre van obrir 8 vies entre els anys 2006 i 2009. El lloc és molt…