No hi ha dades dels oberturistes ni tampoc de l’any en que es va obrir, algú té informació? Només sabem del cert que la via és anterior al 11/3/1989. Aquest dia, l’Armand Ballart s’hi va posar en solitari…
Oberta el 23/05/1970 a càrrec d’una cordada de Madrid formada per José Luis Ortiz “Tronco” i Nacho, i impecablement restaurada al 2012 per Óscar Palacios y Miguel Carasol, que van canviar els burins per parabolts però conservant el caràcter original…
Oberta el 8/3/1981 pels germans Néstor i Nil Bohigas del SAME, i impecablement restaurada l’any 2022 per Estel Parés i Pau Herrero. Els 2 primers llargs són de la Casas-Chani i el darrer és de la via Teresa, però la resta de llargs són tots propis de la Nasti de Plasti, que transcorren principalment per una successió de diedres fissurats…
Oberta del 23 al 25 de maig de 1978 amb 2 bivacs a la paret pels escaladors francesos Rainier Munsch “Bunny”, Dominique Julien, Francis Tomas i Gérard Uzabiaga. És una de les grans clàssiques de Montrebei, un itinerari que sens dubte podem qualificar d’imprescindible…
El primer intent d’obertura va tenir lloc al juny de 1960 per Alberto Rabadá “Edil” i Rafael Montaner, que en un parell de jornades van aconseguir arribar fins poc abans del sostre característic, però després d’una caiguda van decidir abandonar…
La travessa de les 4 puntes és un magnífic recorregut al Midi d’Ossau que enllaça les puntes Jean Santé, Punta de Aragón, Grand Pic i Petit Pic (en aquest ordre). Al 2020 vam fer un primer intent amb el Kim Gil però al llarg del recorregut vam haver de rectificar l’itinerari…
Oberta el 23/06/2008 per Edu Sallent i Quim Bretcha. La via transcorre a l’esquerra de la Font, i en poc temps s’ha convertit en una de les clàssiques més reeixides del Pedraforca gràcies al seu recorregut elegant i directe…
Oberta el 28/6/1959 per Josep M. Anglada i Francesc Guillamón, en les mateixes dates que els seus amics obrien la veïna Cerdà-Pokorski. És una de les grans clàssiques d’Amitges, una via preciosa, molt vertical, amb un granit excel·lent i un recorregut molt ben trobat…
Oberta el 28/6/1959 per Joan Cerdà i Heinz Pokorski en una única jornada. En Joan Cerdà ens ha aclarit que les ressenyes que corren d’aquesta via són errònies, ja que ells van resseguir íntegrament tot el diedre i van finalitzar al cim de l’Agulla Petita…
Oberta el 22/4/1979 per Joan Carles Griso i Lluís Hortalà, i parcialment restaurada amb bolts al 2024. És un itinerari vertical, molt lògic, bona roca en general i que ens ha sorprès molt positivament. La via consta de dues parts diferenciades: la primera part és més entretinguda (amb trams d’artificial) però la segona és tot en lliure!
Posteriors