Sang de Crack va ser oberta l’any 1989 per Xavi Metal, Oriol Pié i Albert Ibáñez, i té la merescuda fama de ser una de les millors vies de fissures del Congost de Collegats…
La Còsmica a la Paret de Diables va ser oberta al 1978 per Joan Carles Griso (“Grisu”) i Miquel Arcarons de l’AGRUECC. La via va ser oberta en 3 atacs (dos d’ells amb bivac), i en un d’ells també hi va participar en Jose Manuel González. Els oberturistes portaven un sac ple de tacs de fusta…
La Valentín Casanovas a la Paret de l’Aeri va ser oberta al setembre de 1976 per José Rodríguez (“Rodri”) i Antonio G. Picazo, quan tenien només 19 anys. El nom de la via és en homenatge a Valentín Casanovas Puig, un company de feina del Rodri que era d’Esparreguera i amb qui tenien molt bona amistat…
La K.R.T. es troba a la Roca Dreta de les Valls (Ports de Beseit), i va ser oberta al 1987 per Kildo Carreté, el seu fill (Josep Carreté) i Josep Casanovas. Aquesta va ser la primera via de la Roca Dreta, i el nom de K.R.T. és en referència a Kildo Carreté…
L’Anglada-Robbins es troba al Pedraforca, i va ser oberta el 25/5/1966 per Josep M. Anglada i Royal Robbins. Inicialment anaven a repetir el Gran Diedre, però quan en Royal Robbins va veure la línia i es va assabentar que encara estava per obrir…
La Cerdà-Vergès va ser oberta l’any 1966 per Joan Cerdà i Daniel Vergés, i és una via de només 4 tirades que s’utilitza sovint com a entrada per les vies que comencen a la cornisa del sector central del Calderer…
L’Spigolo Sud a l’Agulla Petita d’Ansabère va ser obert al 1967 i és l’obra culminant de Raymond Despiau, gran escalador pirinenc que va perdre la vida…
La Ravier o Cara Oest al Grand Quayrat és una magnífica escalada d’alta muntanya, que ens permet pujar a aquest cim de 3.060 m. El tram inferior va ser obert per Jean i Pierre Ravier al 1955, mentre que el tram superior no va ser obert fins 11 anys més tard (al 1966), per Jean i Pierre Ravier, Paul Bonnenfant i Paul Bouchet…
L’Esperó del Vent es troba a la Paret de la Font Freda, i va ser obert l’any 1983 per Juan Tomás i Eric Promio, amb la col·laboració de Quique Couso (“alias Messner”) i Francesc Minguillón (alias “Peki”). La via es troba en algun dels reculls de les millors vies de Catalunya i realment s’ho mereix, és una via amb un caire d’aventura molt ben trobada, amb alguns trams sorprenents, molt …
La Rosa d’Abril va ser oberta per Armand Ballart i Ricard Darder al 1999. Es tracta sens dubte d’una de les millors vies del Serrat de les Garrigoses, un recorregut exigent on destaquen especialment la segona, tercera i darrera tirades, que són brutals! La segona tirada va per un pany de roca vermellós amb forats que resulta molt curiós i poc Montserratí, quan van obrir aquesta tirada la roca era …
Posteriors