La via del Terry a l’Escorpí va ser oberta l’any 2008 pels germans Albert i Oscar Masó, i es troba a la Regió d’Agulles. Pensava que ja hauria escalat aquesta agulla quan vam fer la GEDE a l’Escorpí, però resulta que no, ja que la GEDE acaba en un collet, així que ha estat l’excusa perfecta per trepitjar el cim de l’Escorpí…
La via Itaca ascendeix a l’Agulla d’Eiger (a la zona de la Pola), i va ser oberta al 1977 per Josep Ricardo Cano, Joan Josep Sánchez i Antonio “Santacana”. La via ha estat restaurada recentment, i es troba tota equipada amb parabolts…
L’Aresta Camarasa va ser oberta l’any 1967 per Joan Miquel Dalmau i Josep Fígols, del Centre Excursionista de Sabadell. El nom de la via és en record d’Anselm Camarasa (germà de Jaume Camarasa dels TIM), primer propietari d’Esports Camarasa, una botiga que hi havia al Carrer de Gràcia (Sabadell)…
La Normal al Talp va ser oberta l’any 1949 pels sabadellencs Andreu Sorolla (membre del CES) i amics del TIM. La via comença amb una primera tirada pel vessant oest del Talp, que supera una canal selvàtica i ens permet accedir al collet entre el Talp i la Monja. La segona tirada puja pel vessant nord, amb un tram vertical de cinquè grau que resulta exposat donat que no hi ha cap equipament i els primers metres són de difícil protecció…
La Navarro-Estorach al Tub va ser oberta el 21/8/1946 per Emili Navarro i els germans Maria, Josep i Francesc Estorach. Aquesta va ser la primera escalada real al Tub, ja que anteriorment només s’hi havia accedit amb un tronc des de la Patata. En aquell temps, el Tub era una agulla molt cobejada, i actualment la majoria d’escaladors no la coneixen de res, és curiós com canvien les coses amb el pas dels anys…
Estereo 60 va ser oberta per Armand Ballart i Fredi Parera al 1992. El nom de la via és en record a l’aparició del so estèreo als anys 60, on el so és gravat i reproduït en 2 canals, a diferència del so mono on hi ha 1 únic canal. Tal com explica l’Armand al seu blog Teràpia Vertical, aquesta via és un autèntic trofeu de col·leccionista ja que transcorre per terreny molt discret…
La SAME a l’Agulla Mare va ser oberta en diversos atacs per membres de la SAME (UEC). La via supera de manera arrogant l’espectacular paret est de l’Agulla Mare, plena de balmes i sostres, la llàstima és que la roca no acompanya gaire i acaba sent un recorregut principalment d’escalada artificial a base de burins molt antics i múltiples peces de museu. Les reunions són sòlides però les expansions de les tirades estan força malmeses, és una via només recomanable per a amants de les antiguitats montserratines…
La Torras-Nubiola és la via pionera del Vermell del Xincarró, oberta l’any 1980 per Josep Maria Torras i Joan Nubiola. Es tracta d’una xemeneia d’uns 40 metres, completament desequipada i amb roca a controlar. Una via força salvatge, per a col·leccionistes. El tram més difícil és al començament, ja que l’entrada a la xemeneia està força atapeïda de vegetació. Més amunt hi ha un tram en que hem xapat 3 assegurances d’una via d’esportiva que hi ha a la dreta, en cas de no xapar-les preveure algun pitó llarg addicional…
Fisurot Cheyenne és una via ubicada al sector central del Tossal de Mullapans, que va ser oberta al 2003 per Joan Vidal en solitari. La roca a les dues primeres tirades no dóna gaire opció i hem passat bàsicament en artificial. En canvi, les dues següents tirades són principalment en lliure. Els darrers metres de la via són els que ens han costat més, sobretot un tram on no vèiem un pitó que queda una mica amagat i que està mooolt amunt. Es una via força ràpida, a combinar amb alguna altra de la zona…
La primera via de la Paret de Catalunya va ser la GEDE al 1970, la segona l’Anglada-Muñoz-Vergés al 1971, i després van haver de passar uns anys fins que al 1978 diversos escaladors s’hi van fixar i van obrir moltes de les grans clàssiques de la paret. A destacar, la intensa campanya dels escaladors francesos al 1978-79 en que van obrir la Regard, Del 78, Corbeau, Diedre Audoubert, Marquises, Diedre Gris i Idyl. La via du regard va ser oberta el 5/1/1978 per Marc Galy i Louis Audoubert i, tal com el nom en francès indica, l’objectiu era explorar la paret…