Oberta el 17/07/1955 per Josep M. Torras i Joan Nubiola. Originalment, la van obrir amb l’ajuda d’un tronc, tal com explica en Torras:
«La balma és només d’uns quatre metres i pot superar-se fàcilment amb l’ajuda d’un tronc d’alzina. Situats al capdamunt del tronc, s’arriba a clavar en una fissura, a base d’escàrpies, enganxant-se a l’agulla i superant un tram vertical amb l’ajuda d’una presa marró molt sortida, quedant situat en una petita concavitat de la roca, bo i assegut. Cal posar-se redreçat i sortir cap a la dreta per tal d’abastar l’esquenall de l’agulla, per on s’arriba caminant al cim, també molt descompost. Aprofitant una bona arrel de sabina, es col·loca una baga i s’hi instal·la una doblada d’uns 16 metres que permet baixar per paret aplomada fins al collet que separa ambdues puntes».
Actualment, la via té diverses expansions que permeten superar el tram inicial sense necessitat de talar cap arbre! Les savines del cim deu fer anys que són totes mortes, però no és problema perquè a la R1 hi trobem una reunió moderna des d’on podem rapelar fins al peu de via.
Orientació
Sud
Aproximació
Deixem el cotxe a l’aparcament públic del Bruc (enllaç a Google Maps). Prenem la pista entre camps d’oliveres i, al cap d’una estona, ignorem un trencall a la dreta (marques blaves) i continuem en direcció nord. Seguim el corriol que passa a tocar del Gerro, i arribem a la zona dels Pallers.
La primera agulla és la Tisoreta, que passem per l’esquerra i, just després, arribem a la punta sud de la Tisora.
Material
8 cintes, 1 xapa recuperable, 1 tasconet o filferro per escanyar un burí, Totem groc i un estrep. Opcionalment un Camalot #2
Descens
Un ràpel de 20 m per la pròpia via.
Cordada
Ricard Rofes i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
