Oberta el 11/07/1984 per Manuel Muñoz García en solitari. És una via recomanable, amb un traçat clàssic que cerca els punts febles de la paret. La via està ben equipada amb bolts…
Equipada el 19/09/1992 per David Aloy i Xavi Grané. La roca és excel·lent i l’itinerari està completament equipat amb bolts, tot i que en algun tram estan una mica distanciats…
Oberta el 27/08/1967 per Fèlix Rodríguez i Jaume Valldaura, del SAME-Igualada. Originalment, la via estava equipada només amb quatre pitons (alguns encara hi són), però actualment el primer tram està reequipat amb bolts d’una via d’esportiva…
Oberta el 1974 per Francesc Requena i Jaume Flo, de la Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME). El nom de la via fa referència a la secció creada l’any 1970 per a la pràctica de l’escalada i l’alta muntanya, que van anomenar SETA (Secció d’Escalada Trans-Alpina)…
Oberta al novembre de 1947 per membres de la Joventut Excursionista Vilafranquina (J.E.V.), vinculada al Museu de Vilafranca, antecedent de l’actual VINSEUM. La Roca del Frare és l’agulla més esvelta de la zona…
Oberta el 25/07/1975 per René i Maryse Laffranque, una entranyable parella d’escaladors que van signar plegats la majoria de les seves obertures…
Oberta l’any 2000 per David Hita en solitari. La via està dedicada al poeta britànic Lord Byron (1788-1824), una de les grans figures del Romanticisme europeu. Ens ha semblat una via magnífica, amb un recorregut molt curiós i original. El primer llarg és comú amb «La que no estava oberta»…
Equipada el 2006 per Pau Escalé i Xavier Dorca, i reequipada el 2012. És sens dubte una de les millors vies de la Dent d’en Rossell, un itinerari molt ben trobat que ofereix una escalada variada i roca excel·lent, sense líquens…
Oberta el 15/02/1987 per César Pérez Hurtado i Fabián Margenats. És una via ideal com a primera presa de contacte amb l’Agulla del Gos, ja que és un dels itineraris més assequibles i està reequipat amb bolts. L’escalada és molt Riglera…
La cresta va ser recorreguda per primer cop el 1950 per Jordi Panyella “Pany”, Fèlix Mª Jener i Montserrat Tosca, del CEC. El recorregut s’afronta d’est a oest, i en aquella primera ascensió no van pujar totes les agulles pel seu vessant est…
Posteriors