Oberta el 4/7/1979 per Josep «Pitu» Trias i Bernat Colom. En Pitu aleshores era guarda del Refugi de Restanca i van obrir la via en 3 hores. La via està dividida en dos trams separats per una petita feixa…
Oberta el 5/8/1972 per Josep Bau, Jaume Creus, Pere Humbert i Miquel Pérez, de la Secció d’Alta Muntanya (SAM) de la Unió Excursionista de Vic. Aquesta és una de les primeres vies de la Dent d’en Rossell…
Oberta al maig de 1961 per Robert Castells i Antoni Villena. La via discorre ben bé per la línia de ràpel de la Mòmia. Originalment era poc obligada, ja que el tram més exigent es podia superar amb uns passos d’Ae, però als anys 80…
Oberta el 11/07/1984 per Manuel Muñoz García en solitari. És una via recomanable, amb un traçat clàssic que cerca els punts febles de la paret. La via està ben equipada amb bolts…
Equipada el 19/09/1992 per David Aloy i Xavi Grané. La roca és excel·lent i l’itinerari està completament equipat amb bolts, tot i que en algun tram estan una mica distanciats…
Oberta el 27/08/1967 per Fèlix Rodríguez i Jaume Valldaura, del SAME-Igualada. Originalment, la via estava equipada només amb quatre pitons (alguns encara hi són), però actualment el primer tram està reequipat amb bolts d’una via d’esportiva…
Oberta el 1974 per Francesc Requena i Jaume Flo, de la Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME). El nom de la via fa referència a la secció creada l’any 1970 per a la pràctica de l’escalada i l’alta muntanya, que van anomenar SETA (Secció d’Escalada Trans-Alpina)…
Oberta al novembre de 1947 per membres de la Joventut Excursionista Vilafranquina (J.E.V.), vinculada al Museu de Vilafranca, antecedent de l’actual VINSEUM. La Roca del Frare és l’agulla més esvelta de la zona…
Oberta el 25/07/1975 per René i Maryse Laffranque, una entranyable parella d’escaladors que van signar plegats la majoria de les seves obertures…
Oberta l’any 2000 per David Hita en solitari. La via està dedicada al poeta britànic Lord Byron (1788-1824), una de les grans figures del Romanticisme europeu. Ens ha semblat una via magnífica, amb un recorregut molt curiós i original. El primer llarg és comú amb «La que no estava oberta»…
Posteriors