No hi ha dades dels oberturistes ni tampoc de l’any en que es va obrir, algú té informació? Només sabem del cert que la via és anterior al 11/3/1989. Aquest dia, l’Armand Ballart s’hi va posar en solitari…
Aquesta integral és la combinació de les vies Tita-Pon i la Pim-Pam. La via Tita-Pon va ser oberta el 28/5/1991 per Manel Solís i Lluís Brunat, i consta d’un únic llarg de 35m força mantingut (obligat 6a). És un llarg magnífic…
Oberta el 12/11/1972 per Jesús Martínez “Martinetti” i Josep Joan Ros, i reequipada el 15/3/2017 per Joan Linares “Pinto” i Joan Ramon Segura…
Equipada el 13/3/2017 per Miguel Angel Garcia i Juan Gutiérrez. És una via moderna de caire esportiu, força ràpida i generosament equipada amb parabolts. Quan estem a la R2, val la pena aturar-nos uns minuts i aprofitar per visitar les Coves Disblia…
Oberta el 20/10/1981 per Joan Chaparro “Chapi” i Jaume Grau. Els 2 primers llargs pertanyen a altres vies més antigues (el primer és del Diedre Cursillista, i el segon de la via GER), però la resta de llargs sí que són de nova obertura…
Aquesta via consta a tot arreu com una obertura de la cordada Banzo-Sáez, però hem detectat que és un evident error històric, ja que en Jesús Banzo va publicar l’obertura Banzo-Sáez a la Revista Cordada de 1969 i descriu que van pujar per la xemeneia…
Hi ha dues cordades que s’atribueixen l’obertura d’aquesta preciosa xemeneia. Per una banda, Jesús Banzo i José Sáez van publicar a la Revista Cordada una detallada explicació d’aquesta obertura realitzada el 31/8/1969 i que van batejar com Fisura Banzo-Sáez. Degut a un error històric que hem detectat, la Banzo-Sáez consta malament a tot arreu…
Oberta el 12/07/1936 per Sebastià Figuerola i Roger Sanromà, just 5 dies abans que esclatés la Guerra Civil. És una via històrica, ja que va ser la primera de la Paret de Penya Roja. Molts anys després, sense saber que l’itinerari ja era obert, es va reequipar i batejar amb el nom de via “Cursetista”.
Oberta el 30/4/2023 per Armand Ballart, Nandi Salas i Edgar Tous. Als 2 primers llargs, la via segueix un recorregut molt sinuós per així evitar estratègicament un parell de línies de desploms. És un itinerari sorprenent…
Oberta al novembre de 2006 per Rafel Vicente i Francesc Suñol. És recomanable muntar una reunió aprofitant el segon spit del tercer llarg, i la podem reforçar amb un friend mitjà. La roca és excel·lent i el darrer muret de la via és fabulós…
Posteriors