Oberta el 4/7/1979 per Josep «Pitu» Trias i Bernat Colom. En Pitu aleshores era guarda del Refugi de Restanca i van obrir la via en 3 hores. La via està dividida en dos trams separats per una petita feixa…
Oberta el 5/8/1972 per Josep Bau, Jaume Creus, Pere Humbert i Miquel Pérez, de la Secció d’Alta Muntanya (SAM) de la Unió Excursionista de Vic. Aquesta és una de les primeres vies de la Dent d’en Rossell…
Oberta al maig de 1961 per Robert Castells i Antoni Villena. La via discorre ben bé per la línia de ràpel de la Mòmia. Originalment era poc obligada, ja que el tram més exigent es podia superar amb uns passos d’Ae, però als anys 80…
Oberta el 11/07/1984 per Manuel Muñoz García en solitari. És una via recomanable, amb un traçat clàssic que cerca els punts febles de la paret. La via està ben equipada amb bolts…
Oberta el 1974 per Francesc Requena i Jaume Flo, de la Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME). El nom de la via fa referència a la secció creada l’any 1970 per a la pràctica de l’escalada i l’alta muntanya, que van anomenar SETA (Secció d’Escalada Trans-Alpina)…
Oberta al novembre de 1947 per membres de la Joventut Excursionista Vilafranquina (J.E.V.), vinculada al Museu de Vilafranca, antecedent de l’actual VINSEUM. La Roca del Frare és l’agulla més esvelta de la zona…
Oberta el 25/07/1975 per René i Maryse Laffranque, una entranyable parella d’escaladors que van signar plegats la majoria de les seves obertures…
Oberta el 15/02/1987 per César Pérez Hurtado i Fabián Margenats. És una via ideal com a primera presa de contacte amb l’Agulla del Gos, ja que és un dels itineraris més assequibles i està reequipat amb bolts. L’escalada és molt Riglera…
La cresta va ser recorreguda per primer cop el 1950 per Jordi Panyella “Pany”, Fèlix Mª Jener i Montserrat Tosca, del CEC. El recorregut s’afronta d’est a oest, i en aquella primera ascensió no van pujar totes les agulles pel seu vessant est…
No hi ha dades sobre la primera ascensió. Originalment devien pujar pitonant per la fissura, però actualment està reequipada amb parabolts en estil esportiu. Nosaltres ho hem escalat en V/A0 i, pel que hem trobat, sembla que és 6b en lliure. És una via força estètica, vertical i amb roca excel·lent…
Posteriors