La Trona fa dècades que ha caigut en l’oblit, però és una agulla ben esvelta que antigament s’escalava sovint, ja que quedava de pas per als escaladors que pujaven a peu des de Monistrol. Com a curiositat, revisant butlletins antics hem trobat que el 25/10/1953 va tenir lloc la 84a ascensió a la Trona…
Oberta el 13/12/1970 per Josep Sánchez i Lluís Carrasco, i posteriorment reequipada amb químics per Fernando Micó. Juntament amb la Sánchez-Reinald, són les dues vies més antigues…
Oberta el 3/8/1997 per Lluís Castellana, Marià Garriga, Joan Marceló i Josep Maria Cases «Xuxe». Juntament amb la Torras-Nubiola, és l’altra gran xemeneia clàssica de Busa, tot i que la via de les Gralles, més neta de vegetació, resulta molt més recomanable…
Oberta el 4/7/1979 per Josep «Pitu» Trias i Bernat Colom. En Pitu aleshores era guarda del Refugi de Restanca i van obrir la via en 3 hores. La via està dividida en dos trams separats per una petita feixa…
Oberta el 5/8/1972 per Josep Bau, Jaume Creus, Pere Humbert i Miquel Pérez, de la Secció d’Alta Muntanya (SAM) de la Unió Excursionista de Vic. Aquesta és una de les primeres vies de la Dent d’en Rossell…
Oberta al maig de 1961 per Robert Castells i Antoni Villena. La via discorre ben bé per la línia de ràpel de la Mòmia. Originalment era poc obligada, ja que el tram més exigent es podia superar amb uns passos d’Ae, però als anys 80…
Oberta el 11/07/1984 per Manuel Muñoz García en solitari. És una via recomanable, amb un traçat clàssic que cerca els punts febles de la paret. La via està ben equipada amb bolts…
Oberta el 1974 per Francesc Requena i Jaume Flo, de la Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME). El nom de la via fa referència a la secció creada l’any 1970 per a la pràctica de l’escalada i l’alta muntanya, que van anomenar SETA (Secció d’Escalada Trans-Alpina)…
Oberta al novembre de 1947 per membres de la Joventut Excursionista Vilafranquina (J.E.V.), vinculada al Museu de Vilafranca, antecedent de l’actual VINSEUM. La Roca del Frare és l’agulla més esvelta de la zona…
Oberta el 25/07/1975 per René i Maryse Laffranque, un matrimoni que van signar plegats la majoria de les seves obertures. En René Laffranque (1937-2023) va ser un destacat pirineista…