Equipada el 13/3/2017 per Miguel Angel Garcia i Juan Gutiérrez. És una via moderna de caire esportiu, força ràpida i generosament equipada amb parabolts. Quan estem a la R2, val la pena aturar-nos uns minuts i aprofitar per visitar les Coves Disblia…
Oberta els dies 3 i 9 de juny del 2007 per Rafael Vicente i Francesc Suñol. Es troba generosament equipada amb parabolts i podem acabar de completar la protecció amb algun friend puntual. La roca és excel·lent…
Oberta al gener de 2014 per Joan Baraldés i Toni Alarcón. Es troba equipada amb parabolts i alguns ponts de roca. És una via de grau amable, ben protegida i ràpida, ideal per combinar amb altres itineraris…
Oberta l’any 1995 per Manel Pedro “Gastón” i Felipe Oblanca. Ens ha semblat una bona via d’estil clàssic, amb roca excel·lent i equipada amb burins en bon estat i algun pitó…
La via Silvia va ser oberta el 12/10/1991 per Pere López en solitari. És una via molt ràpida, agradable i amb roca excel·lent per enfilar-nos a la Miranda de les Boïgues. Segons la guia d’Agulles de J.M. Dalmau, a dalt del contrafort comencen 2 vies però en realitat n’hi ha 3…
Oberta el 7/9/1958 per Joan Cerdà i Jordi Riera. És una bonica Aresta Brucs que es va obrir sense expansions i amb el pas dels anys se li han anat afegint un bon grapat…
Oberta al 1981 per Joan Jover i Joan F. Brusi, i posteriorment reequipada al 2006. Ens ha semblat una bona via, amb una línia molt lògica i bona roca. Llàstima de diversos trams amb vegetació i liquen, sembla que la via no es repeteix gaire…
Oberta el 20/01/1958 per A. Soriano, J. Lacasta, José Antonio Bescós, Rafael Montaner i Juan José Díaz. És una interessant xemeneia que amb una dificultat assequible…
Oberta el 29/12/1979 per Jesús Martínez i Toni González. És una via ben curiosa, que flanqueja gairebé tot el vessant est de la Panxa del Bisbe, resseguint una característica cicatriu que forma la roca. En algun punt l’itinerari està mig trepitjat per vies posteriors…
Oberta el 17/8/2010 pels germans Albert i Òscar Masó. El nom de la via fa referència al burí que van trobar al primer llarg (encara hi és, just abans del flanqueig), que és curiós perquè no li van veure continuïtat…