Oberta l’any 1995 per Manel Pedro “Gastón” i Felipe Oblanca. Ens ha semblat una bona via d’estil clàssic, amb roca excel·lent i equipada amb burins en bon estat i algun pitó…
Oberta el 12/10/1991 per Pere López en solitari. És una via molt ràpida, agradable i amb roca excel·lent per enfilar-nos a la Miranda de les Boïgues. Creiem que hem encertat amb la via, que es troba immediatament a l’esquerra de l’Aresta Brucs…
Oberta el 7/9/1958 per Joan Cerdà i Jordi Riera. És una bonica Aresta Brucs que es va obrir sense expansions i amb el pas dels anys se li han anat afegint un bon grapat…
Oberta al 1981 per Joan Jover i Joan F. Brusi, i posteriorment reequipada al 2006. Ens ha semblat una bona via, amb una línia molt lògica i bona roca. Llàstima de diversos trams amb vegetació i liquen, sembla que la via no es repeteix gaire…
Oberta el 20/01/1958 per A. Soriano, J. Lacasta, José Antonio Bescós, Rafael Montaner i Juan José Díaz. És una interessant xemeneia que amb una dificultat assequible…
Oberta el 29/12/1979 per Jesús Martínez i Toni González. És una via ben curiosa, que flanqueja gairebé tot el vessant est de la Panxa del Bisbe, resseguint una característica cicatriu que forma la roca. En algun punt l’itinerari està mig trepitjat per vies posteriors…
Oberta el 17/8/2010 pels germans Albert i Òscar Masó. El nom de la via fa referència al burí que van trobar al primer llarg (encara hi és, just abans del flanqueig), que és curiós perquè no li van veure continuïtat…
No hi ha dades dels oberturistes. És una bonica i ben recomanable aresta, ideal per combinar amb altres vies de Trinitats com la Normal al Pito del Sereno, o la Normal a la Nineta. L’itinerari es troba poc equipat…
Oberta per baix en 3 atacs pels germans Albert i Oscar Masó, va quedar finalitzada el 17/9/2011. La via està dedicada a Àngel Casanovas (1943-2011), apassionat muntanyenc i escalador terrassenc que va ser President del Centre Excursionista de Terrassa al llarg de 14 anys…
Oberta el 30/7/1981 per Xavi Vidal i Joan Carles Serrano, és una via ben curiosa, ja que flanqueja pel vessant est tota la Miranda de les Boïgues, aprofitant les reunions i alguna expansió de les vies que va trobant pel camí…
Posteriors