Oberta l’any 2000 per David Hita en solitari. La via està dedicada al poeta britànic Lord Byron (1788-1824), una de les grans figures del Romanticisme europeu. Ens ha semblat una via magnífica, amb un recorregut molt curiós i original. El primer llarg és comú amb «La que no estava oberta», i a continuació enllaça diverses fissures, trams de placa i un sostre final amb ambient de parapent!
A la ressenya original s’indica un petit pèndol a l’inici del cinquè llarg, però actualment no és necessari fer cap pèndol, ja que hi ha uns metres de cordino que ho faciliten. Pel que fa als graus, els de la ressenya original ens han semblat collats; es pot pujar perfectament mig grau a tot. El grau obligat el marca el cinquè llarg, amb trams entre xapes de 6a obligat.
Respecte a l’equipament, la corda fixa del segon llarg està força malmesa; seria recomanable substituir-la (fa uns 10 m). D’altra banda, diverses xapes del sostre del darrer llarg estaven fluixes: les hem apretat, però és aconsellable portar una petita clau per si alguna es torna a afluixar.
Orientació
Nord
Aproximació
Des de Can Maçana prenem el GR en direcció al Monestir. Deixem enrere el trencall cap al Refugi Vicenç Barbé i continuem pel GR. Quan som aproximadament a l’alçada de la via, prenem a mà dreta un corriol que puja directe cap a la paret. Un cop a la base, avancem uns metres a l’esquerra (est) fins al peu de via, comú amb «La que no estava oberta».
Material
14 cintes, friends fins al Camalot #4 (repetint 0.75, 1 i 2) i estreps
Descens
La via finalitza a la Punta Nord. Baixem amb compte fins al collet (es pot rapelar des de la savina) i pugem fàcilment a la Punta Sud, des d’on fem un ràpel de 35 m fins al terra.
Cordada
Christian Ruiz i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
