Equipada el 19/09/1992 per David Aloy i Xavi Grané. La roca és excel·lent i l’itinerari està completament equipat amb bolts, tot i que en algun tram estan una mica distanciats…
Oberta l’any 2000 per David Hita en solitari. La via està dedicada al poeta britànic Lord Byron (1788-1824), una de les grans figures del Romanticisme europeu. Ens ha semblat una via magnífica, amb un recorregut molt curiós i original. El primer llarg és comú amb «La que no estava oberta»…
Oberta al setembre de 1988 per Manuel Muñoz en solitari. És una via totalment recomanable de principi a fi, on destaquen l’excel·lent placa del segon llarg i, sobretot, la curiosa fissura del tercer llarg, que recorre una enorme llastra, tota una raresa a Gorros…
Oberta el 26/05/1978 per Manel Cajide i Joan Gràcia. Aquesta via no apareix a cap guia de Montserrat perquè, en el seu moment, els seus oberturistes no la van divulgar en considerar que era una via de poca rellevància. Amb els anys, però, s’hi han equipat diverses vies properes…
Oberta el 17/11/1987 per Manuel Gaztelu «Lito» i Josep Fornells. És una via de caràcter esportiu, originalment equipada amb spits i restaurada amb bolts el 2025. L’escalada als dos primers llargs és exigent, mentre que als dos darrers esdevé força més amable. La roca és excel·lent…
Oberta per José Rodríguez «Rodri», Genís Rodríguez, Toni González «Abuelo» i Jordi Solé. A la guia d’Agulles de J.M. Dalmau posa que també hi va participar l’Antonio G. Picazo, però és una errata. El nom de la via és en referència a un ratpenat…
Oberta els dies 6 i 14/10/2007 per Joan Vidal «Indi» i Albert Masó. La via transcorre per un pany de roca sublim de principi a final i està completament equipada, fet que la fa força ràpida. És un itinerari del tot recomanable, que val la pena combinar amb alguna altra via per aprofitar la llarga aproximació…
Oberta el 6/6/1971 per Pere Pérez Parra, Vicenç Soto, Josep Barberà i Joan Bas. Sembla que els primers ascensionistes van pujar tot recte des del collet a base de pitonisses però, tal com explica David Hita a la seva guia del vessant nord, és molt més lògic i senzill flanquejar cap a l’esquerra i enfilar l’evident aresta sud…
No hi ha dades sobre la primera ascensió a aquesta agulla. És una via de poca dificultat, tot i que la manca d’assegurances i els trams de roca a controlar, fan que sigui una via exposada, reservada als col·leccionistes…
Oberta al voltant dels anys 70 per Pere Casanellas i Franz A. Ludwig. Més tard, en plena febre vuitantera, es van va tallar tots els burins originals i es va reequipar per a fer-se únicament en lliure, rebatejant-la com a Gavilán Pollero (7b+)…
Posteriors