Equipada el 19/09/1992 per David Aloy i Xavi Grané. La roca és excel·lent i l’itinerari està completament equipat amb bolts, tot i que en algun tram estan una mica distanciats…
Oberta l’any 2000 per David Hita en solitari. La via està dedicada al poeta britànic Lord Byron (1788-1824), una de les grans figures del Romanticisme europeu. Ens ha semblat una via magnífica, amb un recorregut molt curiós i original. El primer llarg és comú amb «La que no estava oberta»…
Oberta per José Rodríguez «Rodri», Genís Rodríguez, Toni González «Abuelo» i Jordi Solé. A la guia d’Agulles de J.M. Dalmau posa que també hi va participar l’Antonio G. Picazo, però és una errata. El nom de la via és en referència a un ratpenat…
Oberta al juliol de 2025 per Joan Rovira i Carles Llovet. Comença al collet de la normal, supera una fissura abocada al vessant nord i acaba enllaçant amb els darrers metres de la via…
Nova via a la Saca Gran, que hem obert el 26/05/2026 en Quicu Tàpias i Jordi Ceballos. La via enllaça trams de diverses vies existents, amb l’objectiu d’aconseguir escalar el llarguíssim flanqueig que travessa tot el vessant nord de la Saca Gran…
Oberta el 27/2/2000 pels germans Albert i Oscar Masó. El recorregut de la via està molt ben trobat, amb la gràcia que acabem pujant a dues agulles diferents. La roca, en general, és bona, tot i que hi ha algunes llastres que cal tractar amb precaució…
Oberta el 1/4/1989 per Antonio G. Picazo, Francesc Palau i Joan Nubiola. És una via totalment de col·leccionista, on només arribar fins a aquest desconegut serrat ja té la seva gràcia…
Oberta a l’octubre de 1988 per Joan Barceló i Xavier Ariño. És una via ben maca, completament equipada i amb roca excel·lent, a excepció del tram inicial de roca molsosa poc adherent. Bona part del primer llarg en realitat pertany a la via El Hobbit…
Oberta el 9/6/1966 per Albert Iglesias i Jaume Casanovas, i actualment està només parcialment restaurada. La via supera el pronunciat desplom que hi ha just davant del refugi Vicenç Barbé…
No hi ha dades de la primera ascensió. En realitat, aquesta agulla s’hauria d’anomenar la Carnavalada, però per una confusió històrica s’ha acabat coneixent com l’Agulla dels set…
Posteriors