Joan Nubiola Callís (Barcelona, 29/09/1930 – Barcelona, 16/12/2014)
Nascut a Barcelona, en Joan Nubiola va ser un dels escaladors pioners catalans. Al llarg de gairebé 50 anys d’activitat, va obrir més d’un centenar de vies (en moltes ocasions a agulles verges), la majoria d’elles per Montserrat i fent cordada amb en Josep Maria Torras.
Es va formar fent un curs d’escalada del CADE impartit per Jordi Panyella “Pany”. Sobre el 1946-47, un dia tornant del Pedraforca va agafar un camió de carbó per anar de Saldes a Guardiola i va coincidir amb Josep Maria Torras. De seguida es van fer amics i acabarien compartint més de 50 anys d’escalades formant la històrica cordada Torras-Nubiola, que anys després ells mateixos van passar a anomenar “la cordada centenària”.
Formaven un tàndem molt especial, sempre estaven fent broma, el seu lema era “arrampicare divertendosi“, que en italià significa escalar divertint-se. La seva forma d’entendre l’escalada es basava en cercar sempre les línies més lògiques i naturals, amb el mínim ús de material i amb la consegüent bona dosi d’exposició.
Al 1949 en Torras i Nubiola van fer la 3a repetició de la temuda Haus-Estrems a la Mòmia i van aprofitar per penjar-hi una gran bandera catalana. Van ser denunciats per altres membres del CADE que els van veure, i això va fer que Estanislao Pellicer, que era el president de la “Delegación Regional de la Federación Española de Montañismo” els expulsés de la Federación i del CADE, els inhabilités com a instructors, i els prohibís ingressar a qualsevol altre club de muntanya per un període de 2 anys.
Com a reacció, a partir d’aleshores van decidir signar als llibres de registre com a “Hijos predilectos del Sr. Pellicer”, aprofitant que Sr. Pellicer també era el nom d’una reconeguda sastreria de Barcelona (passeig de Gràcia 48), on fabricaven armilles que ells portaven per escalar. També van fer un logo imprès que deixaven als llibres de registre dels cims, on apareixia una mà tocant la pera…. Quan ja es complien gairebé 2 anys de l’expulsió, la “Federación” els va demanar que deixessin d’escriure aquesta frase relativa al Sr. Pellicer i els van readmetre. En Torras i Nubiola van ser obedients i a partir d’aquell moment signaven com “Ex-hijos predilectos del Sr. Pellicer”. 🙂
Fora de Catalunya van fer algunes escalades rellevants, especialment la 3a repetició a la Pany-Haus del Mallo Pisón a Riglos (any 1953) i la 3a repetició al Puro de Riglos (any 1955). Algunes de les obertures més conegudes de la cordada Torras-Nubiola són les següents:
- 1950. Torras-Nubiola i Nubiola-Torras a la paret de Sant Jeroni : dues magnífiques xemeneies , imprescindibles per a tot escalador montserratí.
- 1951. Torras-Nubiola-Capeta al Sabre : una vieta curta però ben espectacular!
- 1951. Torras-Nubiola a la Figuereta.
- 1951. Torras-Nubiola al Cogul (serra de Busa): és una via històrica en tractar-se de la primera escalada al Solsonès.
- 1952. Normal al Frare de Baix : és considerada una de les vies de IV grau més maques de Montserrat.
En Rudolf Schindl era el director de l’escola d’esquí de la Molina, on Joan Nubiola feia d’ajudant de monitor, i li va proposar treballar a Àustria. Al Joan, de seguida li va engrescar la idea i en Rudolf li va facilitar els contactes per a que al 1956 comencés a treballar al Refugi Kaunergrathütte dels Alps austríacs. A part de les tasques del refugi, també feia de guia, el que li va permetre fer nombroses escalades pels Dolomites de Brenta (Sella, Ampezzo, Vaiolet, Fermeda, Cinque Torri, Sassolungo) i pels Alps d’Ötztal (Kaisergebirge, Weterstein, Lienzen, etc.)
Al 1978, amb en Torras i el Josep Barberà, va fundar el Grup Cavall Bernat, obert a tothom que hagi pujat aquesta carismàtica agulla de Montserrat, i amb l’objectiu de ser un punt d’unió pels escaladors de casa nostra.
En Joan Nubiola és recordat pel seu caràcter jovial i bromista. Un exemple d’això són els rodolins que de manera carinyosa anava dedicant als seus amics escaladors, i que van recollir en una trobada del Grup Cavall Bernat:
Va fer activitat fins al 2005, en que amb 75 anys va decidir retirar-se per una lesió al genoll. El 31/10/2012 va inaugurar un pàrquing de Montserrat (a la Vinya Nova) que porta el seu nom.
Les seves primeres ascensions són:
| Enllaç | Data | DataHidden | Via | Zona | Oberturistes | Comentaris |
|---|
Aprofito per agrair la col·laboració d’Armand Ballart, Carles Llovet, germans Masó i Josep Piera. Si trobeu qualsevol errada, em podeu contactar a mail@rocacalenta.com
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
