Delfí Feiner Capdevila (Terrassa, 1933)
En Delfí Feiner va néixer a Terrassa, i va ser un escalador molt actiu als anys 50-60. Era del Centre Excursionista de Terrassa, on va impulsar la creació del GESAM. A continuació l’entrevista que li hem fet el 7 de gener de 2021:
- Hola Delfí, ens pots parlar una mica de tú? D’on ets?
Vaig néixer a Terrassa l’any 1933, i treballava com a teòric tèxtil (actualment seria com un dissenyador tèxtil). Ara fa 47 anys que visc a Cuenca, al 1973 els Testimonis de Jehovà em van convidar a venir, i em va agradar tant que m’hi vaig quedar a viure.
- Com van ser els teus inicis a l’escalada?
Vaig escalar dels 17 als 35 anys. Vaig aprendre a escalar gràcies a un curs del CADE (Centre Acadèmic d’Escalada) del Centre Excursionista de Catalunya. El Centre Excursionista de Terrassa va contactar amb ells, i ens van donar un bon curs d’escalada. Un dels instructors era l’Antoni Agramont Cruañas, amb qui aviat vam congeniar, i em va animar a fer-me del CADE per a que escaléssim plegats més sovint.
- Amb quina assiduïtat podíeu anar a escalar? A quines zones anàveu?
Només podíem sortir a escalar els diumenges, ja que treballàvem de dilluns a dissabte. Usualment anàvem a Sant Llorenç perquè ens agafava a prop de casa. Quan anàvem a Montserrat, intentàvem sortir dissabte al vespre i fèiem bivac a algun lloc. Al Pedraforca o al Pirineu hi anàvem poc, perquè no teníem vehicle i arribar-hi era més complicat.
- Quins van ser els teus companys de cordada més habituals?
Vaig escalar amb força companys diferents com en Jaume Galofre, Manel Andreu, Albert Tomàs, Joaquim Tintoré, l’Antoni Agramont o la meva dona Isabel.
- Quin material d’escalada utilitzàveu?
Les cordes eren de cànem i les llogàvem al Centre Excursionista. Eren temps complicats i gairebé ningú de nosaltres tenia material propi. Quan el cànem es mullava, pesava moltíssim, i estava fet d’unes fibres que es feia malbé amb facilitat. Es curiós perquè aquestes cordes de cànem podien tenir bon aspecte per fora, però es feien malbé per dins. Recordo que descargolàvem les fibres del cànem amb la mà, i així miràvem si estaven en bon estat.
Per a que vegis com de precari era el material, recordo que un dia estàvem escalant al Gegant de les Fogueroses, quan ens van avisar que a l’Agulla Petita el nostre company Miquel Grané havia patit un accident mortal. Resulta que estava ja a pocs metres del cim quan va patir una caiguda i se li van trencar les 2 cordes de cànem que portava! En record del Miquel, el seu pare va fer una bonica creu de ferro que vam pujar al cim de l’Agulla Petita, i encara hi és.
- Quines destacaries de les teves primeres?
Al 1952 vam fer la primera ascensió a l’Agulla Fina dels Naps de Baix, aquesta agulla era tot un mite en aquella època i la seva conquesta va tenir força repercussió als mitjans, encara guardo alguns retalls de diari. Recordo que vam posar un tronc per accedir a l’Agulla Fina i en Pany va fer l’escalada, ja que tot plegat havia estat idea seva. Hi vaig tornar unes setmanes després, i crec que vaig fer la segona repetició.
Altres primeres que vam fer en aquella època van ser la Directíssima als Plecs del Llibre, o la via Montserrat a l’Esquirol (totes dues a Sant Llorenç), que vaig dedicar a la meva filla Montserrat. Al Pirineu vam obrir la Directíssima a les Agulles de Perramó, que puja per un bonic diedre.
- Quines vies eren considerades les més difícils a la vostra època?
Les que anomenàvem de 6è grau, que sovint implicaven trams on havíem de posar pitonisses, doble corda, etc. Per exemple, el Gegant de les Fogueroses es podria considerar una via de 5è grau. Per fer vies de 6è grau ja havíem d’anar a Montserrat, on n’hi havia moltes per triar. De totes formes, no anàvem a escalar per fer les vies més difícils ni aconseguir cap notorietat, simplement ens ho passàvem bé.
- Quins eren els teus escaladors referents ?
En Pany era potser el millor escalador de l’època, era molt bo, com una aranya. A mode d’anècdota, recordo un curs d’escalada al Sot del Bac en que estàvem acabant de sopar, i ja de nit el Pany em va comentar si el volia acompanyar a fer un xampany. Al primer moment no el vaig entendre, però aviat li vaig dir que sí, i vam fer una escalada nocturna al Tap de Xampany!
Un altre gran escalador era en Josep Alaix de Sabadell, era tot un referent. També ens fixàvem molt en tot el que feien en Josep Maria Torras i Joan Nubiola, sempre els hi anàvem al darrera per intentar fer les primeres repeticions de les seves vies.
- Com es va gestar la creació del GESAM ?
Al Centre Excursionista de Terrassa hi havia la SAM (Secció d’Alta Muntanya) que havia estat creada al 1943. Nosaltres volíem donar un nou impuls a la secció, i al 1962 vaig promoure la creació del GESAM (Grup Especial de la SAM). La meva dona Isabel era molt bona dibuixant (treballava al TBO) i ens va fer l’escut. Sempre que anàvem a escalar portàvem unes peces de roba amb aquest escut, i el deixàvem als pots de registre dels cims.
Les seves primeres ascensions són:
| Enllaç | Data | DataHidden | Via | Roca | Zona | Oberturistes |
|---|
Aprofito per agrair la col·laboració de Delfí Feiner, Amadeu Pagès, Jaume Galofre, David Hita i Martí Puig (Centre Excursionista de Terrassa). Si trobeu qualsevol errada, em podeu contactar a mail@rocacalenta.com
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
