Josep Santacana

Josep Santacana Malla (Vilafranca del Penedès, 1930 – México D.F. , 1982)

En Josep Santacana va ser un dels escaladors més destacats dels anys 50. Era un escalador fort i agosarat, que en poc temps va destacar pel seu alt nivell i per la qualitat de les seves obertures, que en molts casos han esdevingut grans clàssiques.

Al 1951 va entrar al GEDE, on acompanyat d’escaladors com Josep Vallès i Ignasi Capeta va fer les seves primeres escalades, que van ser la Pany al Collet de la Cova (Pedraforca), Normal a la Nina, Normal a l’Ou de Colom, a la Caputxa i al Morro Pla. La seva progressió va ser molt ràpida, i al 1952 ja repetia vies destacables com la Cresta del Diablo (Balaitús) i la Pany-Haus al Mallo Pisón (Riglos).

En total només va escalar uns 10 anys, però en aquest període de temps va estar molt actiu. De les seves activitats en destaquem les següents:

1953: Obertura de la magnífica Santacana-Ferrera-Balbastro a la Mòmia, una via que encara actualment infon respecte pel seu contundent recorregut de fissura, obligat i que no dóna treva!
1953: Obertura de la GEDE al Sentinella, una elegant Aresta Brucs que va ser oberta sense expansions i en el seu moment era un itinerari molt temut. Actualment a la via hi ha al voltant d’una dotzena d’expansions.
1953: Primera repetició de la integral Pany-Ferrera + TIM a la Paret de l’Aeri amb Josep Gómez i Ramon Ferrera, tots ells del GEDE. Van accedir per baix per fer la Pany-Ferrera, però pels llargs de la TIM van accedir baixant per la canal arbrada de l’esquerra (igual com havien fet 5 anys enrere els pioners del TIM). Tot i necessitar 8 dies en total (no consecutius), l’escalada va tenir molt mèrit, ja que va ser la primera repetició de la TIM i la tercera de la Pany-Ferrera.
1954: Intent d’obertura del que anys després seria la Puigmal al Cavall Bernat, però al arribar a la placa desplomada final va haver d’abandonar. Aquest tram final va ser superat l’any 1956 per Jordi Álvarez, Jordi Ayats i Miquel Navarro, membres del Club Esquí Puigmal, gràcies a 71 pitonisses d’expansió fabricades per Jordi Álvarez.
1955: Intent d’obertura al Tozal de Mallo en companyia de Josep Gómez i Josep Vallès. Després de superar la xemeneia característica, van flanquejar a l’esquerra i van ser els primers en arribar al replà conegut com a Plaça de Catalunya. Van haver d’abandonar pel mal temps, però aquest tram de flanqueig encara es coneix com Travessa Santacana.
1956: Obertura de la magnífica GEDE a l’Agulla Gran del Pas del Príncep. El primer llarg havia estat obert sense expansions per Xavier Sintas, però obrint el segon llarg es va trencar la cama i van deixar la via inacabada. Un temps més tard és quan hi va anar en Santacana amb Manel Guasch i Josep Gómez, i van acabar la via.
1957: Obertura de la CADE a la Miranda de la Portella en companyia de Jordi Pons, Salvador Pons i Jaume Vendrell. Bé, en realitat la seva escalada va finalitzar al cim de la Roca dels Vuit. Els llargs des del coll fins al cim de la Miranda de la Portella van ser oberts al 1967 per Emili Civís i Emili Gil del CADE.
1959: Obertura de les primeres vies a les Roques de Benet en una campanya del GEDE. En Santacana va participar a l’obertura de la GEDE a l’Agulla del Faralló i també a l’espectacular via normal al Cap del Gos, que els oberturistes van batejar com a via Morera però curiosament a les guies actuals consta com a via Santacana.
1959: Obertura de la Santacana-Alòs-Vinyeta al Cingle d’Aiats, una via molt exigent degut a la precària qualitat del rocam. La via va quedar en l’oblit durant més de 50 anys i només té una repetició coneguda, a càrrec de Kim Gil en solitari l’any 2020.
1960: La seva darrera obertura va ser la preciosa GEDE a l’Escorpí, també coneguda com a Gran Xemeneia d’Agulles.

A la Riba hi ha una via anomenada Santacana a la Penya Roja, però no consta enlloc cap informació que confirmi que en Santacana obrís aquesta via, potser algú la va anomenar així simplement per la semblança amb l’espectacular fissura de la Santacana-Ferrera-Balbastro a la Mòmia.

Al 1960 va marxar a Mèxic, on va formar una família i s’hi va quedar a viure. En Josep Santacana era Enginyer Mecànic i va fundar l’empresa AMPESA S.A. on fabricaven peces metàl·liques per a la indústria de l’automoció. Els seus clients eren Volkswagen, Chrysler i Ford, i l’empresa va resultar molt exitosa.