La Normal a la Caputxa és tristament coneguda perquè en Vicenç Barbé va patir un fatal accident el 26/07/1942 quan l’intentava obrir. Al peu de l’agulla encara hi podem veure una creu de ferro en record de l’accidentat, que va ser erigida el 13/9/1942 per membres del C.E. Gràcia, CMB i CEC. La primera ascensió de La Caputxa no va arribar fins al 10/06/1943, a càrrec d’Antoni Ràfols i Enric Rabal de l’UEC.
De fet, mai havia parat especial atenció a aquesta via per la fama d’exposada i que la línia no em motivava especialment, però és curiós com canvien les coses. Després de veure-la diversos dies passant pel camí de Frares, em va començar a atreure, i poc després em moria de ganes d’anar-hi.
La primera tirada és la pitjor degut a la molsa i la pobre qualitat de la roca, però amb calma i estudiant bé el terreny hem pogut posar 3 pitons per donar una mica de seguretat al tema (no entra res més, o pitones o puges a pèl). Tot i així, la placa abans de la primera reunió és fineta i et posa les piles. La segona tirada tampoc es pot protegir gaire (el famós merlet és força dolent), però és infinitament més agraïda que la primera gràcies a la bona roca.
Orientació
Nord
Aproximació
Des de Can Maçana anem fins al Refugi Vicenç Barbé. Un cop allà, pugem per la Canal Ampla fins al peu de la Sensenom, on prenem el trencall a la dreta (est). Pugem amunt i la primera agulla és la Caputxa, la podem reconèixer perquè a la seva base hi ha una creu en homenatge a Vicenç Barbé. La via no comença a baix de tot, sinó al coll.
Material
3 pitons (1 extraplà, 2 universals), alguna falca petita, 5 cintes, 1 baga per merlet i un Camalot #1
Descens
Un ràpel d’uns 50 m pel vessant nord-est
Cordada
Carles Llovet i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
