La via de les Margarides va ser oberta el 9/3/1980 per Santi Llop, Josep Lluís Moreno i Pep Masip. La via es troba pocs metres a l’esquerra de la coneguda Ecològica, i ressegueix una evident fissura que ratlla la paret de dalt a baix. El nivell dels oberturistes ja ens feia intuir que seria un itinerari ben exigent i no anàvem errats, una mica més i sortim amb la cua entre cames… Cal vigilar amb aquestes vies dels anys 80, que la penya estava molt forta i la graduació no era equivalent a l’actual.
La primera tirada supera un diedre fissurat i és força ràpida. A nivell d’equipament només hi ha un burí, però és una tirada molt poc obligada, ja que hi ha fissura franca tota l’estona. Segurament es podria fer tot en lliure, però el tram del burí ha de ser força dur.
El sarau el trobem a la segona tirada, que és un encastament salvatge, obligadíssim, desequipat, difícil de protegir i mantingut en el V+/6a. Nosaltres portàvem un bon grapat de friends grossos, incloent Camalot #6, però al tram clau eren petits… Per no patir més del compte, millor portar alguna peça encara més grossa (algun Big Bro o excèntric XXL). Per comparar amb algun altre encastament montserratí, m’ha semblat un punt més difícil i exposat que la Haus-Estrems de la Mòmia.
Orientació
Sud
Aproximació
Deixem el cotxe a l’aparcament públic del Bruc, que es troba a N 41º 34.917′ E 1º 46.871′ (enllaç a Google Maps). Prenem la pista en direcció nord, i més endavant seguim el corriol cap al Vermell del Xincarró. La via es troba a la dreta del sector d’esportiva del Xincarró.
Material
10 cintes i friends fins al Camalot #6 (repetint el 5 i 6). De fet, encara seria millor dur algun Big Bro o excèntric ben gran.
Descens
Un ràpel de 40 m fins al terra
Cordada
Carles Llovet i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
