La GEDE o Iglesias-Guasch-Casanovas al Lloro va ser oberta al 1969 per Albert Iglesias, Manel Guasch i Jaume Casanovas, i per algun motiu es coneix injustament com a Iglesias-Casanovas, ignorant al Manel que també hi era. Això ja ho va explicar el propi Manel Guasch al seu blog Pasión Vertical i ho hem pogut corroborar parlant amb el Jaume Casanovas. Aquesta errada segur que no ha estat per mala fe de ningú, però algú s’equivoca interpretant alguna piada antiga, queda escrit en un llibre i l’error es perpetua. Però bé, sempre estem a temps d’esmenar l’error històric.
Els dos primers llargs originals es poden enllaçar sense cap problema, i queda un llarg en lliure ben maco. Després hi ha un llarg d’Ae que ens porta a visitar la fantàstica balma de la segona reunió, un balcó que tot montserratí hauria de visitar, i que convida a meditar una estona contemplant les vistes. El darrer llarg recula uns metres per on hem vingut i segueix amunt fins al cim. La via no es troba restaurada, però les expansions no ens ha semblat que estiguin pas malament.
Orientació
Sud
Aproximació
Des de Can Maçana prenem el GR en direcció al Monestir, un cop passada la Cadireta anem direcció a Coll de Porc, i després prenem el trencall fins al Portell Estret. Un cop allà, només ens queda seguir les marques blaves i de seguida arribem al Lloro. Baixem la canal i la via comença al vessant sud. Per accedir al peu de via, grimpem amb compte per uns arbres.
Material
26 cintes (si ho xapem tot), 2 xapes recuperables, friends fins al Camalot #2 i estreps
Descens
Un ràpel de 50 m. El podem fraccionar fent un primer ràpel curt fins a l’arbre, i així evitar problemes de fregament.
Cordada
David Cabañas, Joan Brunet i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
