La via Cinquantenari va ser oberta l’any 1961 per Josep Mª Escoda, Joan Vila, Pere Vila, Josep Mª Galcerán i Josep Mª Roset, que eren de Rubí i tenien bona amistat amb Angel Casanovas del Centre Excursionista de Terrassa (CET). El nom de la via és en referència al 50 aniversari del CET, que va ser fundat l’any 1910 a Terrassa…
La via Original a la Prenyada és una escalada històrica que va ser efectuada el 27/05/1934 per Pere Colomer i els germans Agràs i Joan Peradejordi, que van ser els primers en trepitjar el cim d’aquesta agulla. L’escalada apareix relatada al Bulletí nº 22 (jul-ago 1934) del Club Muntanyenc Barcelonès, entitat a la que pertanyien aquests joves escaladors…
La via Esparreguera és la gran clàssica del Tossal Rodó, i va ser oberta l’any 1972 per Eleuteri Navarro i Santos López. Les tres primeres tirades són poc agraïdes per la qualitat de la roca, però són el peatge a pagar per accedir a la xemeneia/encastament de la darrera tirada, un tram que per sí sol ja es mereix una visita…
La via Busquets-Iglesias va ser oberta l’any 1968 per Jordi Busquets i Albert Iglesias. Es una via ràpida, amb bona roca i que es manté amb l’equipament original. Les dues primeres tirades es poden enllaçar sense problema, i resulta una tirada en lliure molt agradable on trobem algun burí i podem posar alguna peça per completar la protecció. A la segona tirada pensàvem que caldria pitonar però no hi ha …
L’Estorach al Cap del Camell de Sant Jeroni va ser oberta l’any 1945 pels germans Josep i Francesc Estorach, i amb aquesta via hem aconseguit amb el Carles Llovet acabar la col·lecció Estorach, que es correspon amb les 18 obertures de Josep Estorach, que és qui acostumava a anar de primer…
La via Mompart (sovint escrita erròniament com Montpart) a la Miranda de les Boïgues va ser oberta el 15/5/1950 per Albert Mompart, Camelia Roperto i Jordi Mayol. Al 2006 l’itinerari va ser reequipat per fer-se únicament amb cintes, i és curiós comprovar com van equipar una primera tirada diferent…
La via Matalot va ser oberta l’any 1992 per Joan Armengol i Amadeu Pagès. Un ‘matalot’ ho podríem definir com una persona corpulenta però una mica ‘curta de gambals’, i era una expresió que se’ls va enganxar d’escoltar-la dir sovint a un antic guarda del Parc de Sant Llorenç…
La via Cavallistes va ser oberta l’any 1997 pels germans Albert i Oscar Masó, i és l’únic itinerari del vessant oest de la Roca del Salt dels Cavalls. El nom de la via està dedicat a tots els membres del Grup Cavall Bernat, també anomenats “Cavallistes”…
La Normal al Salt dels Cavalls va ser oberta el 23 de novembre de 1923 per Isidre Suana, Josep Tintoré, Mengod i Josep Abelló. Aquesta via també es coneix com “El sifó”, ja que els oberturistes hi van accedir despenjant-se des de la cinglera del davant fins al punt on es fa el canvi de paret, però és més lògic començar a baix de tot…
La via Canaletes a la Panxa del Bisbe originalment es va batejar com via Oest a l’Antipàtica (així és com anomenaven a la Panxa del Bisbe) i va ser oberta el 29/8/1948 per Josep Maria Balcells (UEC), Jaume Pla (CADE) i Xavier Sirera (CADE) després de 5 hores d’escalada…