Oberta el 1959 per Patrice de Bellefon, Raymond Despiau, Bernard Grenier i Jean Ravier. És una via magnífica, sense cap expansió en tot el recorregut, que culmina directament al cim del Grand Pic d’Ossau. La cronologia de l’obertura és la següent:
- 21 i 22/8/1958: Ascensió de reconeixement. Patrice de Bellefon i Jean Ravier pugen a la Punta d’Aragó per la via normal, amb la finalitat d’observar el Pilar Sud, i de seguida s’adonen que probablement serà una escalada molt difícil.
- 10/8/1958: Primer intent. Pierre Marlier i Jean Ravier escalen uns 100 metres, fins a la R2, on comença el diedre fissurat característic, però han d’abandonar quan se’ls trenca el martell.
- 14 i 15/9/1958: Segon intent. Raymond Despiau, Marcel Kahn i Jean Ravier aconsegueixen superar el diedre, però una forta tempesta els obliga a fer un bivac terrible. Es retiren amb quatre ràpels i deixen una corda que no poden recuperar.
- 5 i 6/7/1959: Atac definitiu. Patrice de Bellefon, Raymond Despiau, Bernard Grenier i Jean Ravier comencen l’escalada a les 7 del matí i aconsegueixen sortir per dalt a primera hora de la tarda de l’endemà.
La via és preciosa, mantinguda, aèria i amb roca excel·lent. El llarg més característic és el tercer, on hi ha un diedre fissurat molt estètic. En general, tot i que els passos obligats de V+/6a són puntuals, és important anar amb el 6a consolidat en aquest terreny; en cas contrari, el crono pot saltar pels aires.
Als cinc primers llargs, el recorregut l’hem seguit molt bé amb la ressenya del Luichy. Al tram final del sisè llarg ens hem embarcat, així que atenció aquí. No hem vist la reunió penjada que indica el Luichy; estàvem a una reunió més amunt i a l’esquerra. Hi havia algun pitó, però era evident que no érem al lloc correcte, per tornar a l’itinerari hem hagut de fer un flanqueig a la dreta molt fi i exigent.
La via es pot fer íntegrament en lliure amb un grau de 7a. De fet, hi ha cordades fortes que primer escalen el Pilar de l’Embarradère, fan un parell de ràpels i a continuació, com no n’han tingut prou, escalen el Pilar sud.
Orientació
Sud
Aproximació
Travessem la frontera pel Port de Portalet, baixem aprox 1 km i deixem el cotxe a un gran pàrquing que trobem a mà dreta (enllaç a Google Maps). Prenem el camí evident fins al Refugi de Pombie. Un cop al refugi ja veiem al davant la Muralla de Pombie i la tartera (Grande Raillère) que té al davant. Pugem pel vessant dret de la tartera, sempre a prop de la paret, fins que ben amunt divisem l’evident Pilar. El temps d’aproximació des del refugi fins al peu de via és al voltant de 1 h 30 min.
Material
15 cintes, friends fins al Camalot #3 (repetits del Totem blau al 3) i tascons petits. Opcionalment estreps i un #4
Descens
La via finalitza al cim del Grand Pic. Baixem per la via normal: les dues primeres xemeneies es desgrimpen bé, i la darrera l’hem rapelat. Passem pel Col de Suzon i per la base de la tartera (Grande Raillère), on enllacem amb el camí d’aproximació.
Cordada
Christian Ruiz «el bou», Adrià Zamora i Jordi Ceballos
Enllaços
Guías de Gredos, una excel·lent ressenya, gràcies!
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
