Inici ViesFrançaMidi d'Ossau Travessa de les 4 puntes del Midi d’Ossau

Travessa de les 4 puntes del Midi d’Ossau

per jordi.ceballos@gmail.com

La travessa de les 4 puntes és un magnífic recorregut al Midi d’Ossau que enllaça les puntes Jean Santé, Punta de Aragón, Grand Pic i Petit Pic (en aquest ordre). Al 2020 vam fer un primer intent amb el Kim Gil però al llarg del recorregut vam haver de rectificar l’itinerari en diverses ocasions, i aquestes pèrdues de temps van fer que haguéssim de donar per finalitzada l’activitat al cim del Grand Pic quan portàvem 3 puntes. Ara, amb les idees més clares, hem encertat bé tot el recorregut i hem pogut acabar amb èxit.

Per la travessa cal preveure una llarga jornada, saber moure’s ràpid en terreny de II/III grau (sovint desencordats) i tenir bon olfacte per no errar el recorregut. Hi ha molt poc equipament i no sempre és evident saber per on anar, amb la conseqüència que qualsevol encigalada ens pot fer perdre un temps molt valuós.

Les 4 puntes ordenades segons l’any en que van ser conquerides són:

  • Grand Pic del Midi d’Ossau (2884 m): La primera ascensió documentada va tenir lloc el 2/10/1792 per Guillaume Delfau i el seu guia Mathieu (un pastor del poble d’Eaux-Bonnes), però al cim hi van trobar una fita de pedres deixada uns anys abans per pastors de la zona. Hi van pujar per l’actual ruta normal de les 3 xemeneies.
  • Petit Pic (2807 m): Conquerit l’any 1858 per Jean Biraben “Eschotte” (guia de Laruns) amb Bergé i M. Smith. Hi van pujar per l’Aresta de Peyreget, que actualment és la ruta normal per accedir al Petit Pic.
  • Punta de Aragón (2715 m): Conquerit el 19/8/1907 per Jean-Pierre Esquerre i els germans Jacques i Robert Blanchet. Hi van pujar des de Pombie, remuntant penosament tota la Grande Raillère (una enorme tartera) fins dalt de tot.
  • Punta Jean Santé (2573 m): Conquerida el 4/9/1927 per Jean Santé. Hi va accedir pujant primer a la Punta de Aragón i d’allà segurament va baixar pel corredor Sanchette fins arribar a la Punta Jean Santé.

Hi ha una versió reduïda de la travessa de les 4 puntes, que és la Travessa Petit Pic – Grand Pic. Es repeteix força actualment i de ben segur és una bona preparació per conèixer la zona i posteriorment afrontar la travessa de les 4 puntes amb més garanties d’èxit. Aquesta travessa puja al Petit Pic per l’Aresta de Peyreget, baixa a la Fourche, puja al Grand Pic pel vessant nord i el baixa per la ruta normal de les 3 xemeneies.

La travessa de les 4 puntes consta de les següents parts:

1) Ascensió a la Punta Jean Santé

Sortim del Refugi de Pombie i pugem per la tartera (Grande Raillère) fins accedir al corredor Pombie-Peyreget, que ens permetrà accedir a la Punta Jean Santé. Aquest corredor va ser obert el 9/8/1942 per Marcel Jolly, Paul Grelier i Charpentier.

Comencem grimpant per una sèrie de terrasses inclinades i vires d’herba fins arribar lo més amunt possible, i llavors superem un petit mur d’uns 5 m a la nostra esquerra per accedir a una cornisa ascendent a la dreta. Grimpem per la cornisa fins arribar a un gendarme amb una instal·lació de ràpel on fem reunió i ens preparem per començar l’escalada com a tal.

Recte amunt hi ha una fissura vertical (6a), però la evitem anant per la dreta (V). Superades les primeres dificultats d’escalada, progressem uns metres pel fons de la canal i muntem reunió a la paret de l’esquerra, on hi ha una instal·lació de ràpel. Es veu factible escalar pel fons de la canal però és força dret i desequipat, així que sortim per la dreta de la canal (pitons) i anem progressant per on trobem més senzill (diverses variants) fins arribar a la bretxa Jean Santé. Un cop a la bretxa, pleguem les cordes, pugem grimpant a la Punta Jean Santé i tornem pel mateix lloc.

2) De la Bretxa Jean Santé a la Punta de Aragón

Des de la bretxa tenim 2 opcions per accedir al con somital de la Punta de Aragón:

  • A la bretxa comença la via Barrio-Bellocq, oberta al 1935 per Henry Barrio i Robert Bellocq, que dibuixa una lleugera diagonal d’esquerra a dreta per accedir al con somital amb una dificultat al voltant de cinquè grau. Aquesta parella d’escaladors són molt coneguts per haver obert al 1933 la nord clàssica a la Pique Longue (Vignemale).
  • Anar uns metres a la dreta i prendre el corredor Sanchette, obert el 3/9/1932 per Henry Le Breton i Bernard Sanchette. És l’opció que hem seguit nosaltres, ja que amb una llarga però assequible grimpada ens permet accedir en qüestió de minuts al con somital.

Un cop a la base del con somital, hem d’anar a l’esquerra del tot sempre cercant el camí més senzill, i acabem accedint a una plataforma des d’on tenim diferents opcions:

  • Rojejar el con somital cap a l’esquerra fins arribar a l’aresta nord per on puja la via normal (III).
  • Anar a l’esquerra a cercar l’entrada de la Xemeneia Marsoo. Aquesta xemeneia va ser oberta al 1908 pel doctor Marsoo i el guia Jean-Pierre Esquerre. És un recorregut de III grau amb la curiositat de que a través d’un estret forat apareixes ben bé al cim. És l’opció que volíem seguir però no hem trobat el seu inici (segurament havíem d’anar més a l’esquerra).
  • Al vessant sud hi ha 2 xemeneies evidents que porten al cim de la Punta de Aragón, nosaltres hem pujat per la de l’esquerra. És un únic llarg de cinquè grau amb alguns passos estrets i força llisos.
3) De la Punta de Aragón al Grand Pic

Baixem per la cresta i desgrimpem amb compte fins a un collet/bretxa. Baixem per la canal i fem un ràpel de 30m des d’un bloc amb bagues. Seguim fins al peu d’un gendarme on hi ha una esllavissada i el pugem per una fissura que dóna al vessant esquerre en un llarg d’uns 30m (V atlètic). Baixem el gendarme amb un ràpel d’uns 15m (hi ha una corda fixa, però compte que no arriba a terra!).

Continuem fins al darrer gendarme i el travessem per un curiós passadís subterrani al que accedim a través d’un estret forat, on per passar ens haurem de treure tot el material de l’arnés. Un cop travessat el gendarme, arribem a la Rein de Pombie, on prenem el camí normal fins al cim del Grand Pic.

4) Del Grand Pic al Petit Pic

Sortim en direcció al Petit Pic i baixem per l’evident tartera que tenim a mà dreta. Coneixent la baixada, diuen que es pot baixar bé desgrimpant fins al Coll de la Fourche, però no és pas evident i no ho hem vist clar. Alternativament, també havíem llegit que es poden fer 2 ràpels per baixar els trams més compromesos (40+30), però no hem trobat la primera instal·lació.

Després de cercar una estona, baixant a l’esquerra de la tartera hem vist la reunió de parabolts d’una via i hem fet un llarg de IV grau per accedir-hi. Han resultat un total de 3 ràpels (50+55+50), on el segon ràpel és volat i el darrer d’un únic pitó per terreny ja més tombat. Amb una petita desgrimpada hem accedit ja sense més entrebancs al coll de la Fourche.

La visió frontal del Petit Pic aparenta més verticalitat del que és en realitat, la pujada és força amable i ràpida. Hem començat grimpant per un corredor evident. Quan el tema es posa més vertical trobem una reunió, fem un llarg de IV grau fins que finalitzen les dificultats i després continuem grimpant corredor amunt fins al cim del Petit Pic.

5) Del Petit Pic al Refugi de Pombie

La baixada al Refugi de Pombie es fa per l’Aresta de Peyreget, que és la ruta normal del Petit Pic. Per accedir-hi hem de desgrimpar els darrers metres del cim pel mateix lloc per on hem pujat anteriorment i una fita a la dreta ens indica l’inici de la baixada per l’Aresta de Peyreget, que és força delicada.

Comencem fent un primer ràpel de 50 m que ens deixa per sota de la xemeneia característica. A continuació la lògica ens portaria a baixar per la canal de la dreta (roca blanca), però en canvi cal baixar per l’esquerra (vessant de Pombie). Desgrimpem un bon tram i més endavant acabem passant a la dreta (vessant de Peyreget). De tant en tant hi ha fites que ens indiquen el camí, però hem trobat diverses línies de fites que baixen, així que encertar la millor és tota una loteria… Al llarg de la baixada hem fet un parell més de ràpels d’uns 25m, però aquests trams també es podrien desgrimpar.

Després d’alguns moments de dubtes i un munt de desgrimpades, acabem arribant al Col de Peyreget, on prenem el còmode camí de baixada fins al Refugi de Pombie.

Aproximació

Travessem la frontera pel Col de Portalet, baixem 1 km i aparquem el cotxe al pàrquing que hi ha a la dreta de la carretera (enllaç a Google Maps). Prenem el camí evident fins al Refugi de Pombie, on podem passar la nit. Si no hi ha lloc, sembla que es pot acampar a fora sense problema (hi ha un munt de tendes).

Material

10 cintes, 2 bagues ben llargues i friends fins al Camalot #3

Cordada

Ferran Hernández i Jordi Ceballos

Enllaços

El desvío del itinerario


Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.

Donacions

També et pot interessar