Pitufos al Circ del Pessó (Collegats)

Oberta el 9/7/1979 per Manel Solís i Pep Godoy en 3 atacs. És la primera via llarga de tota la zona del Pessó a Collegats (incloent les Moles, Roca i Circ del Pessó), així que van haver d’obrir tota la traça del camí d’aproximació i també el recorregut de baixada per on actualment hi ha la ferrata però que aleshores encara no existia. La ferrata va ser equipada al 1987 per César Pérez Hurtado quan va obrir la Tànger.

Per tant, en realitat van obrir 2 vies, ja que a part de la Pitufos, van ser els primers en obrir la via per on actualment hi ha la ferrata, però ho van fer sense cordes i per la seva baixa dificultat no la van ni considerar una via.

Ens ha semblat una via molt bona, amb un recorregut ben curiós que destaca per les seves 4 tirades de xemeneia, on 2 d’elles transcorren per dins una gran llastra. En conjunt ens ha semblat una via exigent, sobretot degut al seu mínim equipament. Hi ha alguns punts on poden entrar dubtes de per on anar i, a més, algunes ressenyes que circulen no acaben d’estar correctes. A nosaltres ens han anat genial les indicacions de la piada de Bloc Empotrat. La roca és excel·lent en tota la via, però una mica relliscosa a les xemeneies.

L0 (15m III): Grimpada inicial que podem fer desencordats. Reunió amb parabolt i burí.
L1 (40m 6a): Ens ha semblat el llarg més exigent, on cal ser molt curós amb el fregament, ja que la tirada comença anant a l’esquerra i després marxa descaradament a la dreta. Nosaltres no hem gestionat bé el fregament i hem hagut de partir el llarg en 2, aprofitant la primera reunió de la via Pota de Cabra. Tot i que no ho sembla, hi ha moltes possibilitats d’autoprotecció, però l’itinerari a seguir no és evident i vas trobant els forats a mida que avances. La clau és anar flanquejant en diagonal ascendent a la dreta sempre quedant per sota de la roca vermellosa. L’únic pitó del llarg ens indica el punt on cal deixar de flanquejar i cal anar recte amunt. Reunió d’un arbre i un spit amb argolla.
L2 (30m V+): Xemeneia ben mantinguda, on per sort van apareixent forats per protegir. La reunió queda a l’alçada d’un arbre. Reunió d’un spit amb argolla i 2 burins.
L3 (40m V): Falten els 2 pitons que marca la ressenya. Es una xemeneia també mantinguda, però ens ha semblat una mica més fàcil que l’anterior. L’únic equipament és un pont de roca al tram final. Reunió d’un spit amb argolla i 2 burins.
L4 (25m V): Tal com sortim de la reunió, ens hem d’endinsar a la xemeneia per creuar cap a l’altre vessant, és fosc però no cal frontal. Hem d’anar en tendència amunt i passar per sobre d’un bloc encastat. Un cop a l’altra banda, pugem uns metres per posar-nos sobre un gran bloc on hi ha una còmoda plataforma i podem equipar fàcilment una reunió.
L5 (15m IV+): Pugem una mica amunt i tornem a endinsar-nos a la xemeneia per travessar-la en sentit contrari. Al final hi ha un pas molt estret amb sortida de cara a la timba. Tal com aconseguim sortir i ens posem drets, tenim allà mateix la reunió. Per sortir per aquest forat ens emprenyarà molt tot el material de l’arnés, així que lo millor és deixar-ho tot penjat abans del forat i que el company ens ho passi després. Reunió de 4 burins.
L6 (25m V+/A1): És el llarg més equipat, hi ha 4 burins. L’hem vist graduat de 6a, però creiem que és més. Reunió d’un spit i burí.
L7 (50m IV): Llarg de tràmit per sortir al cim. Anar amb tendència a la dreta per evitar tots els líquens. Reunió a qualsevol arbre del cim.

Orientació

Est

Aproximació

Des de la Pobla de Segur anem direcció Sort, passem l’àrea de descans de la Figuereta, i després del primer túnel aparquem a una esplanada a mà esquerra (enllaç a Google Maps). Prenem el camí de la Cova de la Serp fins a una torre elèctrica, on girem a mà dreta i anem per terreny pla direcció a la paret, que la veiem al fons. Al tram final cal fer algunes grimpades i opcionalment ens podem encordar als darrers metres per accedir a peu de via.

Material

14 cintes, friends fins al Camalot #4 (repetint el 0.75) i tricams (molt útils). Molt recomanable anar sense motxilla.

Descens

Opció 1: Anar a cercar la ferrada. És l’opció més habitual però es fa una gran volta i, si no es coneix, és perdedor, ja que en alguns trams la traça és poc evident.

Opció 2: A la guia de Collegats comenten que es pot baixar en 2 ràpels (55+30) que estan just on el circ canvia d’orientació. No hem trobat més referències d’aquesta baixada, però pinta bé.