Passage pour l’impossible va ser oberta l’any 1990 per Armand Ballart, César Pérez Hurtado i Laurent Sarthe. Es una via molt guapa, però molt més obligada del que esperàvem trobar, i ho hem hagut de donar tot per aconseguir sortir per dalt. Es troba equipada amb burins, spits i pitons, és una llàstima que no estigui restaurada amb parabolts, ja que la línia realment s’ho mereix.
El primer llarg està força protegit però, tot i així, aviat t’adones que la via és vertical, amb roca magnífica i que aquí no regalen res. El segon llarg és més assequible i una mica de navegar (alguna xapa costa de veure). El tercer llarg és ben maco, i resulta que no hi ha cap dels 3 pitons que indica la ressenya original, però per sort es poden posar alguns friends.
El quart llarg comença fàcil, després diversos passos d’Ae, i de sobte enmig d’un esperó verticalíssim hi ha diverses sortides en lliure que ens han semblat molt dures i ho hem trampejat a base de ganxos (algun pitó ben petit potser ens hagués anat bé, però no en portàvem). El cinquè llarg ja torna a ser més humà, però hi ha poques assegurances, entren pocs friends i l’escalada és ben obligada al voltant de 6a. Hem llegit que fa uns anys hi havia alguns ploms a la via i segurament solucionaven les principals dificultats que hem trobat, però el cas és que actualment no n’hi ha cap. Per acabar-ho d’adobar, al perdre tanta estona en aquests 2 llargs, l’ombra matinal s’ha esvaït i hem pillat una calorada a base de bé.
La via sencera s’ha fet en lliure amb un grau de 8a.
Orientació
Oest (el sol toca a partir del migdia)
Aproximació
Des de la Pobla de Segur anem direcció Sort, passem l’àrea de descans de la Figuereta, i després del primer túnel aparquem a una esplanada a mà esquerra (enllaç a Google Maps). Anem en direcció sud pel costat de la carretera principal, i abans d’entrar al túnel prenem la carretera antiga a mà esquerra. Seguim fins arribar a l’alçada del Barranc de l’Infern, on hi ha 2 tirolines molt properes que permeten creuar el riu, i hem anat per la de l’esquerra. La tirolina fa una mica de pujada al tram final, així que si anem amb politja, va bé fer un machard al cable per ajudar-nos al tram final, ja que la politja tendirà a recular a la pujada (veure foto).
Un cop travessat el riu, amaguem les politges per la tornada, i anem una mica a l’esquerra fins que ben aviat arribem a peu de via, que es troba abans d’arribar a uns sostres/desploms on la roca ja és més vermellosa. Des del camí no es veu l’inici de la via, cal fer una grimpada d’uns 15 metres per arribar a la primera reunió.
Material
22 cintes, tascons petits, friends fins al Camalot #0.75, una baga prima per pont de roca i estreps. Per a cordades justes de grau (com nosaltres), pot anar bé una antena, un ganxo i algun pitó curt.
Descens
Seguim les fites a la dreta (direcció al Barranc de l’Infern) fins arribar a la instal·lació de ràpel (enllaç a Google Maps). Baixem amb 2 ràpels (40+55), travessem de nou la tirolina (ara fa baixada) i desfem el camí d’aproximació. Si anem amb politja, haurem de vigilar de no embalar-nos a la baixada per no topar contra l’arbre al arribar al final.
Cordada
Josep Estruch i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
