L’Estorach al Cap del Camell de Sant Jeroni va ser oberta l’any 1945 pels germans Josep Estorach, Francesc Estorach i Maria Estorach, i amb aquesta via hem aconseguit amb el Carles Llovet acabar la col·lecció Estorach, que es correspon amb les 18 obertures de Josep Estorach, que és qui acostumava a anar de primer (els altres germans no van participar a totes les obertures).
Amb el Carles ens vam proposar aquest petit repte de manera mig inconscient, i ha resultat més difícil del que pensàvem, ja que algunes de les vies són especialment exigents, com la Navarro-Estorach del Tub de la Patata o l’Estorach del Gerro. A més, la majoria són vies amb poca informació, fins al punt que aquesta del Camell no teníem ni idea de per on anava…
Per començar, dubtàvem de si es referien al Camell d’Ecos o al de Sant Jeroni, fins que a la Guia de César A. Pérez de Tudela vam trobar un petit escrit que ens va permetre sortir de dubtes. Enlloc hi ha cap ressenya, ni es concreta si la via està al Cap o la Gepa del Camell, però en una jornada d’exploració vam aconseguir trobar la via i feia una pinta boníssima, no ens ho podíem creure!
Al repetir-la no hem trobat cap rastre de material antic, però amb l’experiència de les altres vies Estorach, la veritat que ja ens ho imaginàvem així, ja que en aquella època treien tots els pitons/escàrpies que posaven. Les marques de pitonatge sí que les hem vist, una demostració clara que algú hi havia passat abans que nosaltres!
La primera tirada comença amb lliure fàcil, però aviat es va redreçant fins que obliga a progressar en artificial. A la primera reunió hi ha un bon replà, però és molt difícil muntar una reunió sòlida (abandonament complicat), per anar bé caldria portar una escàrpia molt llarga i clavar-la al terra fins al fons.
A la segona tirada cal superar un muret de V+, on a mitja tirada hi ha un pont de roca (es pot reforçar). Per aquest muret final també hi passa la via UESMAP, oberta al 2007, i per sort l’Edu Garcia Palma i el David Hita no van posar cap expansió en aquest tram (desconeixien que els Estorach ja havien passat per allà). En resum, l’únic equipament de la via és un pitó a la primera tirada que s’ha volgut quedar allà, i el pont de roca de la segona tirada.
Orientació
La primera tirada és oest, i la segona és nord.
Aproximació
Des del Monestir de Montserrat pugem a Sant Joan, i seguim una bona estona el camí direcció a Sant Jeroni. Pocs metres després de passar pel costat de l’Agulla del Cigronet prenem un corriol a mà esquerra que ens permet arribar còmodament al Camell de Sant Jeroni. Per accedir a la via hem de donar tota la volta al Camell i pujar pel mig del bosc fins un collet on comença la via.
Material
18 cintes, tascons, tricams, 2 bagues, 10 pitons més aviat llargs, alguna falca, friends fins al Camalot #5 i una escàrpia ben llarga per a la primera reunió.
Descens
Un ràpel de 50 metres cap al vessant est
Cordada
Carles Llovet i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
