Oberta el 18/4/1993 per Joan Escuer i Anna Jiménez. L’obertura va tenir lloc en el dia i sense expansions, totes les que hi ha actualment són afegides. El nom de la via és en referència al seu fill Miquel, que aleshores tenia pocs mesos. És una via elegant, ràpida i amb roca excel·lent.
En algunes ressenyes modernes s’indica que el penúltim llarg és comú amb el Diedre Blanqueta. Aprofitem per aclarir que això no és correcte, ja que la Miqueluchi va més a la dreta (a la guia del Mont-roig apareix ben ressenyat).
Un cop a la penúltima reunió, d’esquerra a dreta hi ha 3 possibles sortides:
- Variant de la mitja lluna (6a atlètic). Oberta al 1995 per Jordi Marmolejo, Rubén Lladós i Jaume Boldú. És la cirereta del pastís, un llarg completament desequipat i espectacular.
- Variant central (V+). Oberta al voltant del 2010 per Jordi Marmolejo.
- Sortida original (V). Oberta al 1993 per Joan Escuer i Anna Jiménez.
Orientació
Sud
Aproximació
Sortint de Balaguer, passem pel Monestir de les Avellanes, creuem Vilanova de la Sal i prenem una pista en direcció al Mont-roig. Passem de llarg un trencall a l’esquerra que ens portaria a l’Ermita de Montalegre i, abans del següent revolt, deixem el cotxe a una esplanada (enllaç a Google Maps).
Prenem la pista fins arribar a la Pala Alta. La via comença uns metres a l’esquerra de la Mariola Motors.
Material
12 cintes i friends fins al Camalot #2 (repetint del Totem groc al lila)
Descens
Baixem pel camí en direcció est i arribem de seguida a Coll de Porta.
Cordada
Adrià Zamora, Martí Borràs i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
