Oberta el 13/11/1977 per Antonio G. Picazo, Joan López i Ignacio Ruiz, que van haver-hi de dedicar 6 atacs entre setembre i octubre. La via va ser reequipada amb parabolts al 2002. És una de les grans clàssiques de la paret…
Lleida
Oberta els dies 14 i 15/6/1986 per Aitor Ormaetxea, Marc Arbós i Alexis Tibau. És una via preciosa, amb roca excel·lent i un recorregut elegant que ressegueix un sistema de fissures…
Oberta els dies 28-29 i 30 de desembre de 1979 per Ricard Vila i Jean Charles Peña, en un total de 15 hores d’escalada efectiva. Sorprenentment va ser oberta en ple hivern, però és que en aquelles dates començava a haver força activitat pel congost…
Oberta l’any 1992 per Remi Brescó en solitari. Ens ha semblat una via preciosa i alhora exigent, està oberta amb un estil impecable…
Oberta el 6/8/1921 pels francesos Paul Loustalot i Henri Mabille, i redreçada el 7/8/1933 per Josep Romeu en solitari, que va obrir la variant Romeu. Aquesta via normal no va ser la primera amb que es va conquerir el Petit Encantat, segons consta a l’interessant llibre “Els Encantats. 100 anys d’història”…
Oberta el 11/04/1987 per Josep “Pito” Arilla i Josep Maria Tunica, i anys després reequipada per César Pérez Hurtado. Ens ha semblat una via molt estètica, divertida d’escalar i ben recomanable. La roca és excel·lent i recorda moltíssim a Riglos…
Oberta el 24 març 1997 per Manel Quevedo, Jordi González i Francesc Suñol. El nom de la via és en referència a Martí, el fill de Manel Quevedo…
No hi ha dades dels oberturistes ni tampoc de l’any en que es va obrir, algú té informació? Només sabem del cert que la via és anterior al 11/3/1989. Aquest dia, l’Armand Ballart s’hi va posar en solitari…
Aquesta integral és la combinació de les vies Tita-Pon i la Pim-Pam. La via Tita-Pon va ser oberta el 28/5/1991 per Manel Solís i Lluís Brunat, i consta d’un únic llarg de 35m força mantingut (obligat 6a). És un llarg magnífic…
Oberta el 12/11/1972 per Jesús Martínez “Martinetti” i Josep Joan Ros, i reequipada el 15/3/2017 per Joan Linares “Pinto” i Joan Ramon Segura…
