Oberta el 4/11/1990 per Jordi Verdaguer i Miquel Durán “Mika”. La via està equipada amb burins en bon estat i excepte la segona reunió, la resta de reunions estan totes reforçades amb un bolt.
El nom de la via fa referència a Zorahayda, la protagonista d’una llegenda granadina popularitzada per Washington Irving al llibre “Cuentos de la Alhambra”, publicat al 1829. Explica la llegenda que Zorahayda era la més petita de tres princeses (Zayda, Zorayda i Zorahayda), que van créixer tancades a la Torre de les Infantes de l’Alhambra. Les seves germanes van aconseguir fugir, però Zorahayda no va tenir prou valor per abandonar la torre. Va morir jove i va ser enterrada als jardins que hi ha sota la torre, on va créixer un roser que només feia una rosa.
Ens ha semblat una via espectacular, d’aquelles que clarament van de pitjor a millor, i arribes a dalt pletòric. Bé, cal deixar clar que no és una via per a tots els públics, ja que hi ha trams exposats i està molt poc domesticada, però a nosaltres el conjunt ens ha encantat.
El primer llarg és el peatge a pagar degut a la pobre qualitat de la roca, però un cop superat el tràngol, la roca a la resta de via és excel·lent. El quart llarg és el més exigent, i és on trobem el flanqueig que els oberturistes van batejar com “El final del camino”. És amb diferència el crux de la via, un flanqueig de V+ protegit amb 4 burins, del tot obligat tant pel primer com pel segon de cordada.
El darrer llarg és fabulós, supera un sostre fissurat equipat amb pitons invertits i algun burí, i amb un ambient de parapent! Alguns dels pitons invertits es poden reforçar amb Totems. No hem hagut de pitonar, però és recomanable portar algun pitó com a precaució per si saltés algun pitó de la via. Grau obligat V+
Orientació
Sud
Aproximació
Des de Vilanova de Meià anem carretera amunt, passem de llarg el trencall de l’Ermita de Meià, i just després d’un dipòsit d’aigua dels Bombers prenem un trencall a la dreta. Seguim la pista tot recte uns 2 km i aparquem on la pista fa una corba pronunciada a la dreta (enllaç a Google Maps).
Anem pel marge dret del camp conreat i, al final del camp, prenem un corriol a mà esquerra que va planejant fins arribar a la Cova de les Monges. A la dreta de la cova hi ha la Paret del Temps.
Material
16 cintes, friends fins al Camalot #3 (repetits del Totem blau al Totem verd), 1 baga i 2 estreps. No hem pitonat, però és recomanable dur 1 martell i 2 pitons (1 V mitjana i 1 universal mitjà) per si de cas.
Descens
Caminant en direcció a la dreta.
Cordada
Martí Borràs i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
