Oberta a l’octubre de 1988 per Joan Barceló i Xavier Ariño. És una via ben maca, completament equipada i amb roca excel·lent, a excepció del tram inicial de roca molsosa poc adherent. Bona part del primer llarg en realitat pertany a la via El Hobbit…
Oberta el 9/6/1966 per Albert Iglesias i Jaume Casanovas, i actualment està només parcialment restaurada. La via supera el pronunciat desplom que hi ha just davant del refugi Vicenç Barbé…
No hi ha dades de la primera ascensió. En realitat, aquesta agulla s’hauria d’anomenar la Carnavalada, però per una confusió històrica s’ha acabat coneixent com l’Agulla dels set…
Oberta el 20/08/1972 per Vicenç Soto, Ignasi Espinosa i Josep Barberà, que van finalitzar la via a la roca del Corpus Christi i van baixar rapelant. Aquesta roca havia estat batejada 24 anys abans, concretament el 5/6/1958 (dia del Corpus Christi) per Joan Cerdà i Josep M. Anglada…
Oberta el 18/05/1959 per Jaume Cerdà i Joan Boladeras. La via va ser equipada amb un total de 4 burins que encara hi són (2 al primer llarg, i 2 a la R1). El primer burí està restaurat amb un spit…
Oberta el 12/10/1964 per Jose María Español, E. Peña i José del Álamo, membres del GAM del Club Muntanyenc Barcelonès. A la guia del Dalmau i a diverses ressenyes posa que la via és del 1954…
Oberta el 15/08/1962 per Josep Savé i Ferran Quintana, del Centre Excursionista Puigmal. Van batejar la via “Saquin” en referència als cognoms dels 2 oberturistes, tot i que per algun error històric, a diverses fonts apareix amb el nom de “Sa-Kim”…
Oberta el 9/7/2011 pels germans Albert i Oscar Masó. El nom de la via fa referència a la gran quantitat de turistes que passen per la zona, així com també a un àlbum de Roxette publicat al 1992…
Aquesta via ha passat per diferents fases. Originalment va ser oberta al 1981 per Albert Gómez, Pere Roca, Josep Solé i Remi Brescó, que només van deixar les reunions equipades. Posteriorment, el 12/06/1983 va ser reoberta amb el nom de Gwendal…
Interessant via per ascendir a la poc coneguda Roca dels Pouetons, i de pas poder veure la curiosa placa dedicada a l’escoltisme. Una engrescadora recomanació del Jordi Pina ens ha animat a anar-hi, i així tenir l’excusa per investigar aquest enigma…