La via Pluja d’Idees va ser oberta al 2006 per Jordi Verdaguer (“Popi”) i Marc Rafat. Es una via del tot recomanable, amb roca excel·lent i completament equipada amb parabolts per gaudir d’aquest magnífic pany de paret del vessant est de la Cajoleta. Donat que és una via molt ràpida, la podem combinar amb altres de la zona, com per exemple la propera Juan Rayo Saltarín…
La via Juan Rayo Saltarín va ser oberta al 1978 per Antonio G. Picazo i Toni González, i va ser el segon itinerari d’aquesta agulla després de l’Aresta Brucs. Les següents vies que s’hi van obrir a dreta i esquerra, van ser la Vargas-Jover i la BPP. Per cert, el curiós nom de la via fa referència al tema Jumpin’ Jack Flash dels Rolling Stones…
L’Aresta GAM va ser oberta el 26/4/1959 per Joan Cerdà, Eduard Auqué i Francesc Guillamón. La via original comença per la canal que hi ha a la dreta de la Gómez-Xalmet, i que és la via normal per accedir al cim del Contrafort de la Prenyada. Aquest primer llarg ens ha semblat ben interessant, però encara és millor entrar per la Ludwig-Casanellas al Contrafort de la Prenyada…
El Diedre de la Chica de las Bragas de Oro va ser obert el 24/11/1982 per Albert Ibáñez i Toni González. La via consta d’un únic llarg que permet accedir al collet entre el Contrafort de la Prenyada i la Prenyada, des d’on podem optar per rapelar per la pròpia via o seguir amunt per l’Aresta GAM a la Prenyada…
La via normal a l’Agulla de Santa Cecília va ser oberta per Josep Santacana i Joan Cervera, però no hi ha dades concretes de la data d’obertura. En Josep Barberà comenta aquesta obertura al Montserrat Pam a Pam, però ja diu que la informació no és del tot fiable…
La via Ferros secs va ser oberta l’any 1988 per Joan Armengol i Amadeu Pagès. El nom de la via fa referència a que al tram final passem per una bauma on hi ha diverses escàrpies antigues (“ferros secs”) que són la reunió d’una via desconeguda…
Bestiota de Bosc va ser oberta l’any 1988 pel Joan Armengol en solitari. La via es troba a l’Agulla Inferior del Pas del Príncep, una agulla on també podem fer la via normal que puja pel vessant nord (un itinerari molt ràpid i agradable)…
Aquesta magnífica integral és la combinació de dues grans clàssiques de la Paret de l’Aeri: al tram de baix la Pany-Ferrera (oberta al 1941) que acaba a la Plaça de Catalunya, i la TIM (del 1948) que comença a la Plaça de Catalunya i supera pel bell mig la verticalíssima paret de l’Aeri…
L’Aresta Brucs a la Màquina de Tren va ser oberta l’any 1961 per Joan Cerdà i Manel Cervera, i admet diverses variants tant a dreta com esquerra. Es una vieta de grau assequible i molt ràpida. Tot i que hi ha una reunió opcional, la podem escalar perfectament en un llarg d’uns 45 m…
L’Aresta Brucs del Dumbo va ser oberta el 16/3/1969 per Joan Miquel Dalmau, Josep Fígols i Manuel Martín. Si revisem la ressenya de Joan Miquel Dalmau, podem observar que al segon llarg originalment van anar força més cap a la dreta en comparació amb el recorregut pel centre de l’aresta que fem actualment…