La via de la Paret Est (actualment coneguda com a Estorach) del Gerro va ser oberta al 1946 pels germans Estorach (Josep, Francesc i Maria), i Emili Navarro. Ells pensaven que havien fet la primera ascensió a aquesta agulla i la van batejar com al Gerro, però ja havia estat conquerida al 1941 per Ernest Mallafré, Francesc Blasi i E. Lincoln.
El primer mapa topogràfic de Montserrat va ser creat per Ramon de Semir l’any 1949, una feinada espectacular duta a terme al llarg de 14 anys (del 1935 al 1948), que li van suposar més de 300 desplaçaments a Montserrat i haver d’escalar un munt d’agulles carregat amb els estris de topografia. En aquest plànol, a escala 1:10.000, hi va ubicar més de 600 agulles, de les que curiosament el Gerro és la número 1.
La via devia fer un grapat d’anys que no s’escalava, hem trobat les fissures molt brutes de terra i moltes roques a punt de caure. Després de netejar-ho, han anat apareixent emplaçaments perfectes per friends i a més hem deixat 2 escàrpies a caldo en un tram de difícil protecció per a que es pugui fer la via en lliure sense necessitat de pitonar. Es tracta d’una via força dreta i mantinguda. El Carles n’ha fet la que probablement és la primera ascensió en lliure (6b), o també es pot fer en format clàssic (V/A1) amb el material indicat a baix.
Orientació
Est
Aproximació
Deixem el cotxe a l’aparcament públic del Bruc (enllaç a Google Maps). Prenem la pista entre camps d’oliveres, a l’estona ignorem un trencall a la dreta (marques blaves) i seguim direcció nord fins que veiem la paret del Timbaler. Prenem un corriol i amb tendència a l’esquerra arribem al Gerro.
Material
14 cintes, friends fins al Camalot #2 (repetint del 0.4 al 0.75), tricams i 4 pitons
Descens
Un ràpel de 25 m cap a l’est. També es pot baixar per l’Aresta Brucs amb un ràpel d’uns 40 m
Cordada
Carles Llovet i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
