La via Carreras-Nicolau va ser oberta l’any 1977 per Jordi Carreras (“Cuc”) i Xavi Nicolau. Es una via ben interessant, ja que ressegueix íntegrament la fissura/xemeneia que hi ha entre la Miranda de la Portella i la Roca de les Vuit…
La via Nexus va ser oberta el 15 d’abril de 1990 per Remi Brescó en solitari. Es una bonica aresta equipada amb espits distants…
La via Aitor a l’Agulla de l’Arbret va ser oberta l’octubre de 1993 per Xavi Cortés, Joan Casadevall, Alicia Martínez i Jordi Cortés. Es una via oberta per baix amb les expansions força espaiades però amb roca excel·lent…
La via “Vull sortir d’aquest infern” va ser oberta al 1990 per Eloi Naval, Jordi Mena, Pere Vandellòs i Eduard Requena. L’itinerari és un únic llarg d’uns 35 metres, però és ben espectacular i del tot recomanable…
L’Aresta Brucs a la Vespa va ser oberta el 5 d’octubre de 1958 per Joan Cerdà i Jordi Riera. La via és un magnífic exponent de les Arestes Brucs que principalment els germans Cerdà van obrir als anys 50-60…
L’Aresta Brucs a la Màquina de Tren va ser oberta l’any 1961 per Joan Cerdà i Manel Cervera, i admet diverses variants tant a dreta com esquerra. Es una vieta de grau assequible i molt ràpida. Tot i que hi ha una reunió opcional, la podem escalar perfectament en un llarg d’uns 45 m…
L’Aresta Brucs del Dumbo va ser oberta el 16/3/1969 per Joan Miquel Dalmau, Josep Fígols i Manuel Martín. Si revisem la ressenya de Joan Miquel Dalmau, podem observar que al segon llarg originalment van anar força més cap a la dreta en comparació amb el recorregut pel centre de l’aresta que fem actualment…
La Mini o GESAM a la Bessona Inferior va ser oberta l’any 1969 per Francesc Burgos (“Kiku”) i Josep Piera (“Kelo”). L’obertura la van fer en 2 jornades, ja que el primer dia no van estar capaços de superar el mur del segon llarg. El nom de la via el van dedicar a la seva amiga Dolors Barrull i Lloret (àlies Mini)…
La via Mompart (sovint escrita erròniament com Montpart) a la Miranda de les Boïgues va ser oberta el 15/5/1950 per Albert Mompart, Camelia Roperto i Jordi Mayol. Al 2006 l’itinerari va ser reequipat per fer-se únicament amb cintes, i és curiós comprovar com van equipar una primera tirada diferent…
A l’Agulla de l’Arbret hi ha 2 xemeneies, a Est i Oest, i l’enigma és que no se sap per quina d’elles van conquerir l’agulla al 1934. Llegint el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, on narren l’escalada de I. Suana, M. Closa, A. Miralda i S. Prat a 3 agulles de Montserrat, sembla evident…
Posteriors