Oberta el 27/2/2000 pels germans Albert i Oscar Masó. El recorregut de la via està molt ben trobat, amb la gràcia que acabem pujant a dues agulles diferents. La roca, en general, és bona, tot i que hi ha algunes llastres que cal tractar amb precaució…
Oberta el 1/4/1989 per Antonio G. Picazo, Francesc Palau i Joan Nubiola. És una via totalment de col·leccionista, on només arribar fins a aquest desconegut serrat ja té la seva gràcia…
Oberta a l’octubre de 1988 per Joan Barceló i Xavier Ariño. És una via ben maca, completament equipada i amb roca excel·lent, a excepció del tram inicial de roca molsosa poc adherent. Bona part del primer llarg en realitat pertany a la via El Hobbit…
Oberta el 9/6/1966 per Albert Iglesias i Jaume Casanovas, i actualment està només parcialment restaurada. La via supera el pronunciat desplom que hi ha just davant del refugi Vicenç Barbé…
No hi ha dades de la primera ascensió. En realitat, aquesta agulla s’hauria d’anomenar la Carnavalada, però per una confusió històrica s’ha acabat coneixent com l’Agulla dels set…
Oberta el 20/08/1972 per Vicenç Soto, Ignasi Espinosa i Josep Barberà, que van finalitzar la via a la roca del Corpus Christi i van baixar rapelant. Aquesta roca havia estat batejada 24 anys abans, concretament el 5/6/1958 (dia del Corpus Christi) per Joan Cerdà i Josep M. Anglada…
Oberta el 18/05/1959 per Jaume Cerdà i Joan Boladeras. La via va ser equipada amb un total de 4 burins que encara hi són (2 al primer llarg, i 2 a la R1). El primer burí està restaurat amb un spit…
Oberta el 12/10/1964 per Jose María Español, E. Peña i José del Álamo, membres del GAM del Club Muntanyenc Barcelonès. A la guia del Dalmau i a diverses ressenyes posa que la via és del 1954…
Interessant via per ascendir a la poc coneguda Roca dels Pouetons, i de pas poder veure la curiosa placa dedicada a l’escoltisme. Una engrescadora recomanació del Jordi Pina ens ha animat a anar-hi, i així tenir l’excusa per investigar aquest enigma…
Oberta el 29/06/1944 per Jordi Panyella “Pany” i Jordi Casasayas “Haus”. La via comença al collet nord del Cap de Guerrer, des d’on fa un llarg flanqueig fins ubicar-se al vessant sud de l’agulla. El segon llarg és ben maco i lògic…