La Navarro-Estorach al Tub va ser oberta el 21/8/1946 per Emili Navarro i els germans Maria, Josep i Francesc Estorach. Aquesta va ser la primera escalada real al Tub, ja que anteriorment només s’hi havia accedit des de la Patata. En aquell temps, el Tub era una agulla molt cobejada, i actualment la majoria d’escaladors no la coneixen de res, és curiós com canvien les coses amb el pas dels anys…
Recordem la interessant història de les primeres escalades al Tub:
- 25/06/1946: Joaquim Botey, Agustí Trullols, Josep Garriga i Josep Grifoll, després de fer la primera absoluta a la Patata mitjançant un tronc. A la setmana següent, vam tornar a pujar la Patata i rapelant van accedir al Tub. Aquesta manera d’accedir al Tub va indignar als germans Estorach i a la cordada de Jaume Caselles, que ja portaven diversos intents infructuosos d’escalar el Tub.
- 21/08/1946: Emili Navarro i els germans Estorach aconsegueixen escalar el Tub per primer cop, fent un llarg flanqueig en espiral i amb una darrera tirada on van haver de superar una perillosa llastra ubicada just a sobre de la reunió.
- 13/11/1949: Josep Maria Torras i Joan Nubiola tenien intenció de repetir la via dels Estorach però, al no trobar-la, van obrir una via més directa, que evita de manera impecable tot el flanqueig de la Navarro-Estorach.
- (Sense dades): Jaume Barrière, Ignasi Capeta, Toni Noves i Julià Carbó escalen l’espectacular xemeneia que separa el Tub i la Patata.
- 1957: La cordada manresana formada per Ramon Majó, Josep Mª Montfort, Ricard Cots i Joan Frontera escalen per primera vegada el pas de gegant per anar del cim del Tub a la Patata.
La Navarro-Estorach comença al vessant oest, ens hem d’enfilar per un arbre, superar una canal terrosa i fem reunió al coll aprofitant un arbre. La segona tirada fa un llarg i estètic flanqueig cap a la dreta fins situar-se pràcticament a la banda oposada de l’agulla.
Originalment van fer reunió a sota de la gran llastra i la van superar per la dreta, però això és un suïcidi. Nosaltres hem fet reunió abans d’arribar a la llastra i l’hem superat per l’esquerra, ja que en cas de caure almenys no ens la tiraríem a sobre. Tot i anar amb compte, només tocar la llastra, ha caigut avall ben bé 1 metre quadrat de llastra, així que poca broma!. Aquesta darrera tirada és delicada, ja que són uns 15-20 m de pitonar en roca crocanti.
Al cim del Tub no hi ha cap reunió, podem muntar una amb un parell de pitons i empalmant una petita savina. Des d’allà hem fet l’espectacular pas de gegant fins a la Patata, on sí que hi ha un bon ràpel per baixar.
Orientació
L’inici és oest
Aproximació
Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé i prenem el camí en direcció est cap a Frares. Poc abans d’arribar al Pas del Príncep, prenem un corriol en direcció nord cap al Lloro (marques blaves). Passem pel costat del Dit, i una mica més endavant arribem al Tub i la Patata. La via comença enfilant-se per un arbre que hi ha al vessant oest del Tub.
Material
15 pitons variats, 3 bagues, tricams i friends fins al Camalot #0.5
Descens
Al Tub no hi ha ràpel per baixar. Cal passar a la Patata, i d’allà es baixa amb un ràpel de 30 m
Cordada
David Hita, Carles Llovet i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
