Inici ViesFrançaMidi d'Ossau Sud-est Clàssica al Midi d’Ossau

Sud-est Clàssica al Midi d’Ossau

per jordi.ceballos@gmail.com

La sud-est Clàssica va ser oberta l’any 1953 per Jean Ravier i André Armengaud, i és una de les grans clàssiques del Midi d’Ossau, una via del tot recomanable com a primera presa de contacte a la zona. La via té un recorregut molt lògic, fàcil de seguir, i la roca és sorprenentment adherent.

En tota la via no hi ha cap expansió, només hi trobem pitons, així que es preserva l’impecable estil Ravier (mai van posar cap expansió a les seves vies). En ser una via molt concorreguda, és fàcil coincidir amb altres cordades. 

El Midi d’Ossau té una orografia una mica complexa, on destaquen 3 cims principals:

  • Grand Pic (2.884 m): Consta de 2 petits cims diferenciats, que són la Punta de Frància (cota nord) i la Punta d’Espanya (cota sud).
  • Petit Pic (2.807 m): Separat del Grand Pic per La Fourche.
  • Punta d’Aragó (2.715 m)

La Sud-est Clàssica no puja a cap d’aquests cims principals (de fet queden tots a la quinta hòstia!) sinó que es troba ubicada a la Muralla de Pombie, que és la imponent paret que trobem davant del Refugi. Aquesta muralla té diversos cims secundaris:

  • Punta Jean Santé (2.573 m): Punt culminant de la Muralla de Pombie.
  • Dit de Pombie: Interessant agulla que queda a la banda dreta de la Muralla.
  • Agulleta Jolly: Petita agulla, que és precisament on finalitza la Sud-est Clàssica.

Orientació

Sud-est

Aproximació

Hem dormit a l’alberg del Pueyo de Jaca. Hem d’anar direcció França, travessar la frontera (Col de Pourtalet), baixem aprox 1 km i deixem el cotxe a un gran pàrquing que trobem a mà dreta (enllaç a Google Maps).

Prenem el camí evident fins al Refuge Pombie. Un cop al refugi ja veiem al davant la Muralla de Pombie i la gran tartera que té al davant. Quan arribem a la tartera, seguim unes fites que creuen la tartera fent una diagonal, i ens deixen pràcticament a peu de via (fàcil d’identificar mirant les fotos).

Material

12 cintes, 3 bagues llargues i friends fins al Camalot #4 (repetint del #0.75 al #2)

Descens

  • Opció 1: Un cop al cim de l’agulleta Jolly, encara cal fer una darrera tirada, que comença amb un pas de gegant i un canvi de paret. Un cop a l’altra banda, fem el descens per les vires (delicat). Està molt ben explicat a 2 fotografies que adjuntem.
  • Opció 2: Un cop al cim de l’agulleta Jolly, no fem el pas de gegant per canviar de paret, sinó que desgrimpem amb compte uns 5 metres (no hem vist opció de rapelar) fins al collet. Caminem uns pocs metres en direcció a la canal, i a mà esquerra trobem la primera instal·lació de ràpel (pitons i diverses bagues). Fem un total de 7 ràpels per la canal (40-55-60-30-45-50-50). Tots ells són molt evidents i nets, l’únic a vigilar és al segon, cal creuar a l’altra banda de la canal i amb tendència a l’esquerra. Els ràpels ens deixen pràcticament al costat del peu de via de la Sud-est Clàssica. Aquesta baixada en principi la desaconsellen, però si tot va bé és molt ràpida.

Cordada

Carles Llovet i Jordi Ceballos


Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.

Donacions

També et pot interessar