Oberta el 26/07/1958 per Joan Cerdà i Francesc Noëlle. És una preciosa aresta Brucs, amb roca excel·lent i presa petita, on podem triar si fer una reunió intermèdia…
Oberta el 14/11/1954 per Josep Maria Torras, Joan Nubiola i Jordi Riera. El recorregut de la via coincideix amb la línia del ràpel, un recorregut curt però sorprenent, ja que és ben vertical però amb unes preses d’escàndol…
Oberta els dies 22 i 24 d’agost de 2012 pels germans Albert i Oscar Masó. El nom de la via fa referència a la trobada anual d’escaladors joves i veterans que organitza el Club Excursionista Pirenaic…
Oberta el 26/09/1999 pels germans Albert i Oscar Masó, que no van fer ressenya oficial. El nom de la via és en referència a que el dia de l’obertura van utilitzar un tascó…
No hi ha dades de la primera ascensió a aquesta magnífica agulla, la informació més antiga disponible és que Josep Maria Torras i Gabriel Dalmau (“Biel”) en van fer la 4ª ascensió el dia 28/10/1956…
Oberta el 11/12/2005 per Xavi Vidal i Verena Masius. La via té un recorregut ben curiós, ja que fa un llarg flanqueig a la dreta…
Oberta el 1/8/2000 per Josep Moragas, Enric Sales, Robert Castells i Ramon Majó. La via transcorre per un pany de roca excel·lent i es troba completament equipada…
Oberta el 22/6/2002 per Josep Escofet, el seu fill Franc Escofet, Toni Sánchez, Jean Charles Peña i Francesc Garcia. La via ens ha agradat força, sobretot el magnífic tercer llarg…
Oberta el 8/5/1982 per Joan Riera “Indio”, Miquel Turull, Jordi Turull, Francisco Jurado, Ferran Hernández, Amadeu Pagès i Josep Puig. Anys més tard, els mateixos oberturistes van decidir…
Segons indica en Josep Barberà al llibre “Sant Llorenç Pam a Pam“, aquesta via va ser oberta l’any 1927 per Isidre Suana, Jaume Torras, Josep Belil i Gaietà Trenchs. És una via ben maca i recomanable, tot i que té uns primers metres exposats on cal superar un muret…