El Gegant de les Fogueroses és una agulla amb molta història a Sant Llorenç, ja que es considera la més difícil de tot el massís. Va ser pujada per primer cop l’any 1928, ho van aconseguir tirant una corda des del cingle i pujant a força de braços. La narració original és ben interessant, i va acompanyada d’una foto històrica on estan pujant per la corda. Els protagonistes van ser Josep Abelló, Gaietà Trenchs, Jaume Griera i Francesc Aligué.
La primera escalada de l’agulla no va ser fins al 1935 per la que avui anomenem via Normal (o Est), i va ser a càrrec de Joan Rof i Miquel Carbonell. De fet, fins fa uns anys es creia que la normal havia estat oberta per Jordi Casasayas “Haus” i Joan Camp, però els germans Masó ho van estar investigant i ho van aclarir en un magnífic article sobre el Gegant.
L’agulla es troba en un dels indrets més feréstecs del Parc, on pràcticament no hi ha camins, i l’escalada està regulada temporalment. Respecte a l’equipament, hi ha un cap de burí a la primera tirada, 2 pitons a la primera reunió, 2 pitons i ploms a la segona tirada, i una reunió d’expansions al cim.
La veritat que la segona tirada imposa molt respecte, és un mur vertical en un ambient força sever. En lliure és una escalada molt exigent (VI grau de l’època, que deu estar al voltant del 6a+), però també es pot pujar en estil clàssic (V+/A1) com hem fet nosaltres.
Es fa difícil recomanar aquesta via, però pels locals enamorats de Sant Llorenç, és tota una joia que ens feia especial il·lusió.
Orientació
Est
Aproximació
Deixem el cotxe a l’aparcament de Coll d’Estenalles (enllaç a Google Maps). Anem pel camí asfaltat fins a Coll d’Eres, i de seguida prenem un trencall a l’esquerra que fa una mica de pujada, travessem unes tombes i després el camí fa baixada fins a un mirador que queda just davant de la cara oest del Gegant. Anem a la dreta (sud) per terreny poc trepitjat fins arribar a una canal (fita) per on podem baixar sense problemes i accedir a peu de via, que és molt a prop del collet del Gegant.
Material
14 cintes, friends fins al Camalot #4, una xapa recuperable i 2 bagues. Opcionalment 2 universals curts, alguna falqueta i estreps
Descens
Un ràpel d’uns 25 metres cap a l’oest ens deixa al collet, pràcticament al costat d’on hem començat la via.
Cordada
Christian Ruiz i Jordi Ceballos
Enllaços
Un agraïment especial pel Okupero, que va anar expressament a fer la preciosa foto que hem utilitzat per la ressenya.
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
