La Puigmal va ser oberta després de 9 dies d’esforços, el 17/10/1956 per Jordi Álvarez, Jordi Ayats i Miquel Navarro, membres del Club Esquí Puigmal. Es una via històrica, ja que aquesta línia la van intentar obrir diversos grups d’escaladors, però tots abandonaven al arribar al mur final i es rumorejava que era una escalada impossible.
En Jordi Álvarez va dissenyar unes pitonisses d’expansió, i les va posar a prova a una balma del Lloro. Es van penjar alhora 4 persones d’una única pitonissa i no van aconseguir arrencar-la, el que li va donar la moral necessària per enfrontar-se al mur final del Cavall Bernat. Llavors, en Jordi Álvarez va fabricar ell mateix un total de 71 pitonisses, i en un atac de 19 hores seguides van aconseguir acabar la via amb èxit.
Tal com narraven al 1954: “Con esta escalada ha quedado demostrado la total posibilidad de emprender, con seguridad total de éxito, cualquier ascensión en roca, no solamente venciendo la ley de la gravedad, sino escogiendo a voluntad la linea de ascensión sin presuponer en rugosidades ni grietas”.
Al 2006 va ser restaurada per David Tarragó i Manel Grau, i va generar polèmica perquè van retirar totes les antigues pitonisses d’expansió (hagués estat bé deixar alguna de record), i la via va quedar més exigent de com estava anteriorment. Actualment la via s’ha d’autoprotegir a les 4 primeres tirades, que estan pràcticament netes, però es deixen protegir molt bé.
Orientació
Nord-est
Aproximació
Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir. Quan estem a l’alçada del Cavall Bernat, enfilem amunt per la Canal del Cavall. La pugem un tros, i després l’abandonem per accedir a peu de via.
Material
18 cintes, 2 bagues, friends fins al Camalot #4 (amb el #0.75 repetit), fissurers, tricams i inventillo per escanyar un cap de burí. Opcionalment un Camalot del #5, molt útil a la quarta tirada
Descens
Dos ràpels per la via normal, el primer de 20 m fins a sobre de la berruga, i el segon d’uns 50 m fins al terra. Baixem per la Canal del Cavall.
Cordada
Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
