Josep Maria Torras

Josep Maria Torras Homet (Barcelona, 29/01/1926 – Sant Cugat del Vallès, 06/05/2020)

En Torras va ser un destacat muntanyenc català que va esdevenir un pioner de l’escalada i l’espeleologia a Catalunya. Al llarg de gairebé 72 anys d’activitat, va obrir més de 150 vies d’escalada, va explorar per primer cop nombroses cavitats, va fer 400 ascensions a tres-mils pirinencs, va escalar 156 vegades la Castellassa de Can Torras, va fer 42 ascensions a l’Aneto i com atleta va fer 27 maratons i 41 curses de muntanya de 100 km. També va ser un gran divulgador, publicant molts articles a revistes i butlletins de centres excursionistes.

Al 1944 va fer un curs d’escalada impartit pel Jordi Panyella “Pany”, al 1945 va ingressar al CADE del Centre Excursionista de Catalunya i aquest mateix any ja va obrir les seves primeres vies, sovint a agulles verges de Sant Llorenç i Montserrat. La seva forma d’entendre l’escalada es basava en cercar sempre les línies més lògiques i naturals, amb el mínim ús de material i amb la conseqüent bona dosi d’exposició.

Al 1945 va conèixer a Joan Nubiola, un gran amic amb qui va compartir més de 50 anys d’escalades. Formaven un tàndem molt especial, que ells mateixos anomenaven ‘cordada centenària’, i sempre estaven fent broma. El seu lema era “arrampicare divertendosi“, que en italià significa escalar divertint-se.

Al 1949 en Torras i Nubiola van fer la 3a repetició de la temuda Haus-Estrems a la Mòmia i van aprofitar per penjar-hi una gran bandera catalana. Van ser denunciats per altres membres del CADE que els van veure, i això va fer que Estanislao Pellicer, que era el president de la “Delegación Regional de la Federación Española de Montañismo” els expulsés de la Federación i del CADE, els inhabilités com a instructors, i els prohibís ingressar a qualsevol altre club de muntanya per un període de 2 anys.

Com a reacció, a partir d’aleshores van decidir signar als llibres de registre com “Hijos predilectos del Sr. Pellicer”, aprofitant que Sr. Pellicer també era el nom d’una reconeguda sastreria de Barcelona (passeig de Gràcia 48), on fabricaven armilles que portaven per escalar. També van fer un logo imprès que deixaven als llibres de registre dels cims, on apareixia una mà tocant la pera…. Quan ja es complien gairebé 2 anys de l’expulsió, la “Federación” els va demanar que deixessin d’escriure aquesta frase relativa al Sr. Pellicer i els van readmetre. En Torras i Nubiola van ser obedients i a partir d’aquell moment signaven com “Ex-hijos predilectos del Sr. Pellicer”. 🙂

Fora de Catalunya van fer algunes escalades rellevants, especialment la 3a repetició a la Pany-Haus del Mallo Pisón a Riglos (any 1953) i la 3a repetició al Puro de Riglos (any 1955). Algunes de les obertures més conegudes de la cordada Torras-Nubiola són les següents:

• 1950. Torras-Nubiola i Nubiola-Torras a la paret de Sant Jeroni : van obrir les dues vies el mateix dia, una de baixada i l’altra de pujada. Primer van baixar escalant per la Torras-Nubiola i després van pujar escalant per la Nubiola-Torras.
• 1951. Torras-Nubiola-Capeta al Sabre : una vieta curta però ben espectacular!
• 1951. Torras-Nubiola a la Figuereta.
• 1951. Torras-Nubiola al Cogul (serra de Busa): és una via històrica al tractar-se de la primera escalada al Solsonès.
• 1952. Normal al Frare de Baix : és considerada una de les vies de IV grau més maques de Montserrat.

Al 1954 va conèixer l’Anna Maria Pallejà, la seva parella durant 66 anys, amb qui va tenir 3 fills (David, Judith i Eva). En Torras era comptable de professió, i van establir la seva residència a una masia al bell mig de Castellar del Vallès.

Al 1978, amb en Nubiola i el Josep Barberà, va fundar el Grup Cavall Bernat, obert a tothom que hagi pujat aquesta carismàtica agulla de Montserrat, i amb l’objectiu de ser un punt d’unió pels escaladors de casa nostra.

Al 2013, en Torras i l’Anna Maria Pallejà van ser entrevistats al programa “Això és la Mola” de Matadepera Ràdio. Els podem escoltar al següent enllaç.

Al 2023 els germans Masó van publicar el llibre “Relats muntanyencs de joventut” , on van recopilar una selecció de relats que el Torras havia escrit als seus diaris i que permet fer un interessant recorregut per la seva biografia muntanyenca. Els germans Masó van tenir la cortesia de publicar el llibre amb l’autoria de Josep Maria Torras, per tal que així tingués el llibre que per un motiu o altre mai va acabar publicant. El llibre es va presentar al Centre Excursionista de Castellar del Vallès, en un bonic acte en companyia de familiars i nombrosos amics que va servir per fer-li un acte públic de comiat, ja que la seva mort malauradament va coincidir amb la pandèmia del COVID.

També al 2023, en Carles Llovet va recollir i maquetar les fitxes d’escalada a Montserrat que en Josep Maria Torras va escriure als anys 50, on narrava les seves escalades a les diferents agulles de Montserrat. És una llàstima que tot aquest material no es publiqués aleshores, ja que hagués estat, amb molts anys de diferència, la primera guia d’escalada de Montserrat.

Les seves primeres ascensions són:

Aprofito per agrair la col·laboració d’Armand Ballart, germans Albert i Òscar Masó, Carles Llovet, Josep Piera, Ricard Darder, Martí Llobet, Marcel Millanes, Josep Massana i Pau Tomé.

Si trobeu qualsevol errada, em podeu contactar a mail@rocacalenta.com

Obrir el llistat d’escaladors

Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.