La GEDE va ser oberta el 9/9/1956 per Josep Santacana, Manel Guasch i Josep Gómez, i la història d’aquesta obertura és ben interessant, ja que hi ha un important malentès respecte a com es va obrir la primera tirada. Per una banda es diu que la primera tirada havia estat oberta sense expansions, però aquesta informació és del tot contradictòria amb que a la primera repetició l’Albert Iglesias va trobar 4 burins a la primera tirada. Doncs bé, encara que sembli impossible, totes dues coses són correctes!!
Aquest misteri ha estat aclarit gràcies a la tenacitat del Carles Llovet i la bona memòria del Joan Cerdà, que sortosament coneixia la història de primera mà al ser bon amic de l’escalador Xavier Sintas, que no consta enlloc però és el gran protagonista d’aquesta història.
La cordada formada per Manel Guasch, Xavier Sintas i Dalmasio va començar a obrir aquesta via, i en Xavier Sintas va deixar a tots bocabadats en obrir la primera tirada sense posar cap burí. A continuació, en Xavier Sintas va procedir a obrir també la segona tirada, però va patir una greu caiguda en que es va trencar la cama, i com a resultat van deixar la via inacabada. Aviat va córrer la veu i tothom coneixia la tremenda exposició de la primera tirada, que es va considerar èpica.
No hi havia gaire pretendents per repetir la primera tirada i enllestir la via, però en Manel Guasch va aconseguir engrescar a Josep Santacana i Josep Gómez. Això sí, quan hi van anar, en Santacana no devia veure clar de repetir la primera tirada tal com estava, i va posar-hi un total de 4 burins. A la resta de tirades van anar progressant sense entrebancs i van aconseguir enllestir l’obertura d’aquesta magnífica via que, ja en temps moderns, ha estat alliberada amb un grau al voltant de 6c.
En resum, una reverència pel Xavier Sintas, que va ser capaç d’obrir aquesta primera tirada de V+/6a amb una corda de cànem lligada a la cintura, sense expansions, ni magnesi, ni peus de gat!
Orientació
Sud
Aproximació
Des de Can Maçana anem fins al Refugi Vicenç Barbé i prenem el camí que va planejant cap a Frares. A la poca estona arribem a un bon mirador on veiem les Agulles del Pas del Príncep. Seguim pel camí fins al coll on es troba l’Agulla Inferior del Pas del Príncep, i a l’esquerra de seguida veiem la espectacular Agulla Gran del Pas del Príncep. Quan passem pel costat de l’Agulla Gran, un corriol evident ens porta a peu de via. Pugem al pedestal, on trobem la primera reunió al costat de l’arbre.
Material
20 cintes i estreps
Descens
Des de la reunió final anem encordats a cercar el ràpel. En primer lloc hem d’arribar al cim, baixem una mica per la banda contrària (direcció nord, cap a l’Agulla del Rei), i després de flanquejar uns metres per una lleixa, arribem a l’instal·lació de ràpel (3 spits). Amb un únic ràpel d’uns 50 m arribem al terra, exactament al punt on hem començat la via. Quan rapeli el darrer de la cordada i arribi a l’alçada dels arbres, és recomanable que baixi el nus uns metres per evitar problemes al recuperar les cordes.
Cordada
Rafa Cuadrado i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
