Oberta els dies 5 i 6 de juny de 1958 per Rafael Montaner i Julián Vicente. Segons van narrar al butlletí de Montañeros de Aragón, un grup de 6 escaladors aragonesos van fer el viatge junts fins a Lescun i es van sortejar les cordades. Mentre Montaner i Vicente feien aquesta primera ascensió, els altres escaladors també van fer activitats molt destacables:
- Alberto Rabadá i Jesús Mustienes van fer la segona repetició del Diedre nord-est a l’Agulla Gran d’Ansabère, i ho van fer obrint una exigent variant directa que ressegueix íntegrament el diedre sense marxar a la dreta com havien fet els francesos.
- José Antonio Bescós i Juan José Díaz van fer la primera repetició de la Cara est a l’Agulla Gran d’Ansabère, i també van obrir una variant, ja que al tercer llarg es van desviar per la xemeneia evident de l’esquerra i no van enllaçar amb l’itinerari original fins al darrer llarg.
Ens ha semblat una gran via pirinenca, vertical, en un entorn magnífic i del tot recomanable. Els primers llargs no són gaire interessants ja que són tombats i amb roca a controlar, però la via de seguida es va posant vertical i els llargs finals són magnífics.
El primer llarg i una part del segon són comuns amb la via de l’Spigolo Sud, on potser podem coincidir amb alguna cordada, però després la Montaner-Vicente marxa a la dreta a cercar la línia evident de diedres fins al cim.
La via es pot fer tota en lliure al voltant de 6b, però el grau obligat no passa de V+. Al tram més dur de 6b hi ha una baga que permet acerar, i als trams de 6a hi ha fissura per a friends.
Orientació
Sud
Aproximació
Travessem la Frontera pel Túnel de Somport, anem cap a Lescun i acabem aparcant a Pont Lamary (enllaç a Google Maps). Prenem el camí fins a les Cabanes d’Ansabère (s’hi pot dormir), seguim el GR direcció al Collado de Petrechema fins que tenim la via al davant, i pugem el darrer tram pel dret per la tartera. Per accedir a peu de via fem una curta grimpada (uns 15m) en diagonal a la dreta. La reunió es troba en un còmode balconet, on hi ha un spit.
També es pot fer l’aproximació des del Refugio de Linza (Ansó). El temps d’aproximació és molt similar, ja que Linza queda més lluny en distància, però en canvi hi ha gairebé 200m menys de desnivell. El parking de Pont Lamary està 1160m d’alçada, mentre que el Refugio de Linza està a 1340m.
Material
15 cintes i friends fins al Camalot #3 (repetint del 0.75 al 2). No cal pitonar.
Descens
Des del mateix cim baixem uns 20 m fins a la instal·lació de ràpel. Veurem que hi ha 2 instal·lacions, millor anar a la més moderna, que queda uns metres per sota, des d’on amb un únic ràpel d’uns 25m arribem a una àmplia terrassa. A partir d’aquí ja no caldran més les cordes.
Desgrimpem amb compte per la dreta (no anar cap a la gran canal de l’esquerra), i de seguida ens anem dirigint cap a l’esquerra fins arribar a l’aresta, la resseguim i arribem a la bretxa que separa l’Agulla Petita i el Petit Pic. Seguim el corriol penjat fins arribar a una canal evident de terra i la remuntem amb compte (segon grau). Baixem fins al Collado de Petrechema i desfem el camí d’aproximació.
Cordada
David Codina i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
