Inici ViesFrançaPirineu francès Cara est a a l’Agulla Gran d’Ansabère (Pirineu francès)

Cara est a a l’Agulla Gran d’Ansabère (Pirineu francès)

per jordi.ceballos@gmail.com

La via de la Cara Est a l’Agulla Gran d’Ansabère va ser oberta els dies 5 i 6 d’octubre de 1957 per Patrice de Bellefon, Claude Dufourmantelle, Raymond Despiau i Jean Ravier. La primera repetició va ser l’any 1958 pels aragonesos Jose Antonio Bescós i Juan José Díaz, tot i que aquests en realitat van obrir una variant, ja que a la tercera tirada es van desviar per la xemeneia evident de l’esquerra i no van enllaçar amb l’itinerari original fins arribar a la bretxa on comença la darrera tirada.

Aquesta ascensió és la nº 89 del llibre de “Las 100 mejores ascensiones y excursiones” de Patrice de Bellefon”, on hi ha una magnífica selecció d’escalades clàssiques pel Pirineu.  Aquesta via és de característiques similars al Diedre nord-est, són vies poc domesticades, amb trams de roca a controlar i que es troben equipades només amb alguns pitons.

Originalment, a l’inici de la segona tirada hi havia un sostre, però aquest va caure fa uns anys i ara cal fer un flanqueig delicat a la dreta. Els pitons de la segona reunió no els hem trobat, però no és problema perquè es pot muntar una bona reunió amb friends uns 5 metres més amunt. A continuació fem un canvi de reunió i encarem el magnífic diedre de la quarta tirada, que ens ha semblat la tirada més elegant de tota la via. La dificultat afluixa a les tirades finals però segueixen sense regalar res, ja que la qualitat de roca empitjora a mida que pugem i cal anar tantejant el terreny.   

Orientació

Est

Regulacions

La via no està afectada per regulacions d’escalada

Aproximació

Travessem la Frontera pel Túnel de Somport, anem cap a Lescun i aparquem a la coordenada N 42º 54.328′ W 0º 41.455′ (enllaç a Google Maps). Prenem el camí fins a les Cabanes d’Ansabère, i seguim el corriol evident fins arribar a un collet a la dreta de l’Agulla Petita d’Ansabère. Travessem l’enorme tartera fent una llarguíssima travessa a la dreta, i anem amunt abans d’arribar a la característica agulla Pince de Homard, el terreny a partir d’aquí és descompost i incòmode. 

Un cop finalitzada l’aproximació, encara hem de pujar una canal d’uns 90 m amb trams de IV, nosaltres ho hem fet encordats en 3 tirades d’uns 30 m cadascuna. A la primera tirada es pot entrar per dos punts diferents que estan molt propers, cal entrar per la xemeneia de la dreta. En cas de necessitat, es pot rapelar per aquesta canal, ja que les reunions estan muntades (pitons).

Enlloc d’aquesta aproximació, també es pot pujar pel vessant contrari i llavors no cal encordar-se, però es dóna força més volta.  En total, calcular al voltant d’unes 2h 30min fins a peu de via.

Material

18 cintes, friends fins al Camalot #3 (repetint del 0.4 al 1). Opcionalment tascons i un estrep. Una petita antena pot ser útil per caçar el pitó al flanqueig delicat de la segona tirada.

Descens

Des del cim de l’Agulla Gran cal fer un ràpel d’uns 40 m en direcció nord (des d’un merlet gegant amb una pila de bagues) fins a una bretxa. Després de rapelar uns 10 metres, trobem una instal·lació d’expansions que també és rapelable, però nosaltres no l’hem fet servir.

Des de la bretxa, fem una darrera tirada de IV+, que ens deixa a pocs metres del cim del Petrechema, des d’on ja sortim caminant. Baixem en direcció sud fins al Collado Petrechema i arribem a les Cabanes d’Ansabère.

Cordada

Ciscu Carmona, Alex Presas i Jordi Ceballos

Enllaços

Neurosis Alpina


Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.

Donacions

També et pot interessar