El Diedre nord-est a l’Agulla Gran d’Ansabère va ser obert els dies 12 i 13 d’agost de 1954 per Jean Ravier, Pierre Ravier i Guy Santamaria. Es una gran via pirenaica, en un entorn majestuós, i que merescudament està inclosa a la selecció de millors vies del Pirineu del Bellefon.
Al juny de 1958, Alberto Rabadá i un novell Jesús Mustienes van fer la segona repetició d’aquesta via. Davant la tossuderia del Rabadá, van obrir una variant directa que transcorre sempre pel fons del diedre, sense eludir les dificultats. Aquesta escalada els va requerir 2 bivacs pels quals no anaven gens preparats i es van quedar sense ni gota d’aigua, fins al punt que van provar d’hidratar-se menjant la molsa que trobaven a la paret! Un itinerari d’extrema dificultat sense repeticions conegudes.
Fa anys tot fent una excursió per la Vall de Lescún, vaig quedar encisat amb les espectaculars Agulles d’Ansabère. Des de llavors em rondava pel cap la idea d’algun dia escalar aquestes agulles, i aquest estiu vaig aprofitar una excursió a les Cabanes d’Ansabère per reconèixer la zona i mirar el recorregut del Diedre nord-est, que feia una pinta tremenda. No confondre amb la via de la Cara Est on també hi va participar Jean Ravier.
La via és exigent, està poc equipada (només pitons), i roca a controlar. Nosaltres hem anat seguint la ressenya del Kim Gil i tot molt correcte excepte a la darrera tirada on va cap a la dreta i puja per una aresta de llastres precàries. Segons hem vist després, és molt millor anar cap a l’esquerra a cercar l’aresta final de la via de la Cara Est (indicat a la ressenya del Josep).
Orientació
Nord-est
Aproximació
Travessem la Frontera pel Túnel de Somport, anem cap a Lescun i aparquem a la coordenada N 42º 54.328′ W 0º 41.455′ (enllaç a Google Maps). Prenem el camí fins a les Cabanes d’Ansabère, i seguim el corriol evident fins arribar a un collet a la dreta de l’Agulla Petita d’Ansabère. Travessem l’enorme tartera fent una llarguíssima travessa a la dreta, i anem amunt abans d’arribar a la característica agulla Pince de Homard, el terreny a partir d’aquí és descompost i incòmode.
Un cop finalitzada l’aproximació, encara hem de pujar una canal d’uns 90 m amb trams de IV, nosaltres ho hem fet encordats en 3 tirades d’uns 30 m cadascuna. A la primera tirada es pot entrar per dos punts diferents que estan molt propers, cal entrar per la xemeneia de la dreta. En cas de necessitat, es pot rapelar per aquesta canal, ja que les reunions estan muntades (pitons).
Enlloc de pujar per aquesta canal, també es pot pujar pel vessant contrari i llavors no cal encordar-se, però es dóna força més volta. En total són unes 2h 30min fins a peu de via.
Material
16 cintes, fissurers, friends fins al Camalot #3 (repetits fins al #1) i estreps
Descens
Des del cim de l’Agulla Gran cal fer un ràpel d’uns 40 m en direcció nord (des d’un merlet gegant amb una pila de bagues) fins a una bretxa. Després de rapelar uns 10 metres, trobem una instal·lació d’expansions que també és rapelable, però nosaltres no l’hem fet servir.
Des de la bretxa, fem una darrera tirada de IV+, que ens deixa a pocs metres del cim del Petrechema, des d’on ja sortim caminant. Baixem en direcció sud fins al Collado Petrechema i arribem a les Cabanes d’Ansabère.
Cordada
Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Enllaços
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
