L’Spigolo Sud a l’Agulla Petita d’Ansabère va ser obert al 1967 i és l’obra culminant de Raymond Despiau. Aquest gran escalador pirinenc va perdre la vida al 2013 quan va patir un atac de cor mentre escalava la via Performance a Collegats.
L’obertura va tenir lloc en diversos atacs on sempre va participar Raymond Despiau, però acompanyat de diferents escaladors:
- Del 10 al 15, i del 18 al 21/7/1967: Despiau i Antoine de Boysson van equipar els 2 terços inferiors.
- Del 2 al 6/8/1967: Despiau i Jean-Claude Lucquet van accedir per la via normal i van equipar el terç superior.
- Del 22 al 23/8/1967: Despiau i Patrice de Bellefon van unir aquests dos trams i van fer el primer recorregut integral.
Es tracta d’una via espectacular, amb un ambient increïble i un entorn preciós. Amb tota raó, es troba a les seleccions de millors vies del Pirineu, és un itinerari del tot recomanable. Roca a controlar als primers llargs, però després es excel·lent.
Fa uns anys va ser reequipada parcialment (pensant en l’escalada en lliure), però encara hi ha les curioses xapes originals que podem utilitzar passant-hi un tascó o cable pel darrera. Havíem llegit que al llarg de després del flanqueig hi havia trams de 6b obligat amb grans caigudes potencials perquè no hi havia cap xapa original, però no és correcte. Aquest llarg de després del flanqueig sí que és la més obligada de la via, però el grau obligat no passa de 6a i les xapes originals sí que hi són. De xapa xafada només n’hem vist una, que amb un pitó pla segurament es podria separar una mica de la paret i tornar-la a deixar aprofitable.
Algunes dates significatives de l’Spigolo Sud:
- 1981: Erick Boileau, Dominique Perrin i Pierre-Jean Pradalier van obrir la sortida directa (6c).
- 1984: Serge Casteran i Jean-Marc Pic van fer la primera ascensió en lliure, amb un grau de 7b.
- 1984: François Carrafancq la va escalar en solo integral !! Aquest escalador va néixer a Lescún, i la seva família porta l’Hôtel Du Pic d’Anie (Lescún).
Orientació
Sud
Aproximació
Des de Lescún seguim per pistes fins a Pont Lamary, on aparquem a la coordenada N 42º 54.328′ W 0º 41.455′ (enllaç a Google Maps). Prenem el camí fins a les Cabanes d’Ansabère (hem vist que s’hi pot dormir), seguim el GR direcció al Collado de Petrechema fins que tenim la via al davant, i pugem el darrer tram pel dret per la tartera. A peu de via no hi ha res característic ni cap equipament, cal buscar el punt on comencem fent una fàcil diagonal a la dreta.
Material
16 cintes, 8 fissurers petits per escanyar burins antics, friends fins al Camalot #2, algo per escanyar un espàrrec de parabolt i estreps. En cas d’anar justos de grau, pot anar bé algun universal curt pel llarg de després del flanqueig.
Descens
Des del mateix cim fem un primer ràpel de 20 m i un segon de 40 m. Després encara hi ha equipat un darrer ràpel de 20 m, però aquest ja no val gaire la pena, amb compte es pot baixar bé. A partir d’aquí ja no caldran més les cordes. Primer hem d’anar fins a la bretxa que separa l’Agulla Petita i el Petit Pic. Resseguim el Petit Pic per darrera fins arribar a una canal evident, i la grimpem amb compte (segon grau). Baixem fins al Collado de Petrechema i desfem el camí d’aproximació.
Cordada
Edgar Tous i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
