La Ravier o Cara Oest al Grand Quayrat és una magnífica escalada d’alta muntanya, que ens permet pujar a aquest cim de 3.060 m. El tram inferior va ser obert per Jean i Pierre Ravier al 1955, mentre que el tram superior no va ser obert fins 11 anys més tard (al 1966), per Jean i Pierre Ravier, Paul Bonnenfant i Paul Bouchet…
L’Esperó del Vent es troba a la Paret de la Font Freda, i va ser obert l’any 1983 per Juan Tomás i Eric Promio, amb la col·laboració de Quique Couso (“alias Messner”) i Francesc Minguillón (alias “Peki”). La via es troba en algun dels reculls de les millors vies de Catalunya i realment s’ho mereix, és una via amb un caire d’aventura molt ben trobada, amb alguns trams sorprenents, molt …
La Rosa d’Abril va ser oberta per Armand Ballart i Ricard Darder al 1999. Es tracta sens dubte d’una de les millors vies del Serrat de les Garrigoses, un recorregut exigent on destaquen especialment la segona, tercera i darrera tirades, que són brutals! La segona tirada va per un pany de roca vermellós amb forats que resulta molt curiós i poc Montserratí, quan van obrir aquesta tirada la roca era …
La SAME a l’Agulla del Senglar va ser oberta l’any 1982 per Jordi Calabuig, Ferran Navarro, Toni Capdet, Jordi Cid, Pep Caballé, Ismael Monsoni, Santi Llop i Raimon Carreras, tots ells de la SAME (Secció d’Alta Muntanya i Escalada) de l’UEC…
La via Privilegi es troba al Serrat dels Monjos, va ser oberta al 1992 pel Koki Gassiot i Sergi Parcerisas, i aquell mateix any el gran Fredi Parera en solitari va obrir la Sortida Directa, que ataca el sostre de la manera més arrogant possible, és a dir, ben bé pel dret! L’any passat amb el Carles vam fer la Privilegi i, si la sortida original ja ens va agradar, …
La Barrufets a la Palangana va ser oberta al 1979 per la colla dels Barrufets i, tal com acostuma a passar a les seves vies, és exigent i no acaben de regalar cap tirada. Es tracta d’una via poc domesticada, vertical i mantinguda, on destaquen la segona i quarta tirada, que són magnífiques. Llàstima que la roca és delicada a gran part del recorregut i no acabes d’escalar relaxat en …
La Mestres-Lleonart o Directa a la Torre de Bassiero va ser oberta l’agost de 1969 per Kiku Mestres i Pep Lleonart. A l’any següent hi van tornar els mateixos oberturistes i van fer la travessa cap a l’Agulla Xica i la Segona Torre de Bassiero. La roca és un granit magnífic, on hi podem trobar fissures de totes les mides. En conjunt es tracta d’una via espectacular, exigent, salvatge i …
La primera ascensió a la Cadireta va ser amb l’ajuda d’un llarg tronc que feia de pont amb la Foradada, a càrrec de Joan Panyella i Enric Torres el 27/6/1942. La segona ascensió va ser el 28/10/1945 per Josep Ferrer, Josep Barberà i Francesc Farrés, que van obrir una via d’artificial amb pitonisses de fissura des del collet (actualment encara podem veure algunes d’aquestes pitonisses quan rapelem des del cim). …
La Statos Quo va ser oberta al 1996 per Jordi Marmolejo, Joan Cauvet i Jaume Planes, i és un magnífic exemple d’una via d’aventura en estat salvatge…
Dimensió Aproximada va ser oberta l’any 1990 per Josep Maria Cases (“Xuxe”), Angel Aroles, Marià Garriga i Joan Marceló. Aquesta és considerada una de les millors vies de’n Xuxe, prolífic oberturista i autor de la Guia d’Escalades al Solsonès. En Xuxe va ser sense dubte un dels grans impulsors de l’escalada al Solsonès…