El primer intent d’obertura va tenir lloc al juny de 1960 per Alberto Rabadá “Edil” i Rafael Montaner, que en un parell de jornades van aconseguir arribar fins poc abans del sostre característic, però després d’una caiguda van decidir abandonar per manca de material i perquè en cas de superar el sostre, les possibilitats d’abandonar se’ls haguessin complicat moltíssim.
A l’estiu següent, a Rafael Montaner no li anava bé continuar amb el projecte perquè estava recent casat, així que en Rabadá va engrescar a Ernesto Navarro per finalitzar la via plegats. En Rabadá i Navarro aleshores ja havien escalat junts, però encara no eren una cordada consolidada i sovint anaven amb altres companys.
La cronologia de l’obertura és la següent:
- 15/08/1961: Rabadá i Navarro escalen els llargs oberts l’any anterior per Rabadá i Montaner, i fan bivac uns metres per sota del sostre característic.
- 16/08/1961: Aconsegueixen superar el sostre i obren la resta de llargs de la primera part de la via. Fan bivac just abans de començar el llarg flanqueig a la dreta. Passen la nit molt assedegats perquè han acabat tota l’aigua que portaven.
- 17/08/1961: Molt preocupats per la manca d’aigua, escalen el llarg flanqueig a la dreta fins arribar al jardí penjat que van anomenar “Jardín de los Claveles”, on per sort troben una petita surgència d’aigua. Un cop recuperats, fan el llarg flanqueig a esquerres per ubicar-se a la vertical de la primera part de la via i continuen l’escalada. Se’ls fa de nit, però gràcies a que van proveïts de frontals (acabaven de sortir al mercat), escalen els darrers llargs de nit i arriben al cim, on fan un bonic darrer bivac envoltats de flors Edelweiss.
La via consta de 2 trams clarament diferenciats, que estan separats pel jardí penjat. Al 1989, Xabier Ansa i Koldo Bayona van obrir una variant de 3 llargs (6b, 6c i 6b) que permet escalar la via de manera directa sense fer el flanqueig pel jardí penjat.
Al 2018 vaig fer un primer intent d’escalar la via, però vam anar més lents del compte i vam haver d’abandonar al jardí penjat. Ara en aquest segon intent sí que hem pogut sortir per dalt i m’he pogut treure l’espineta. 🙂
Uns comentaris sobre la via:
- És una via formidable, atlètica, molt llarga, amb un gran ambient i on no regalen res.
- La via es pot fer tota en lliure amb un grau de 6c. Grau obligat 6a/A1.
- Les possibilitats d’abandonament cap avall són molt complicades. Per abandonar cal arribar al jardí penjat i sortir per dalt escalant la canal d’escapament (és molt evident), que són 3 tirades de IV+/V.
- La roca és molt bona, tot i que en alguns punts una mica polida pel pas de les cordades.
- Els graus estan ajustats, a diversos llargs de V i V+ se’ls podria pujar perfectament mig grau.
- Tal com arribem al jardí penjat, es va molt bé en ensamble fins a la R10, que és on comença la segona part de la via. Aquesta reunió està al final de la vira de més amunt, en una balma on hi ha un arbust. A la nostra esquerra i una mica amunt hi ha 2 pitons que podem xapar a mode de reunió.
- La via és fàcil de seguir, només cal vigilar al tercer llarg, que apareix molt ben dibuixat a l’excel·lent ressenya del Luichy.
- El cinquè llarg (just abans del sostre) fa només 15m i no pas 30m com apareix a diverses ressenyes.
- És recomanable enllaçar els llargs 11-12 i 13-14.
- A les xemeneies finals ens haurem de penjar la motxilla, hi ha diversos trams molt estrets i llisos.
Orientació
Sud
Aproximació
A la Pradera d’Ordesa prenem el camí direcció a las Clavijas de Cotatuero i després girem a l’esquerra cap al Circ de Carriata. El camí ressegueix la base de les parets fins arribar a peu de via, molt fàcil de reconèixer pel diedre d’entrada.
Material
16 cintes i friends fins al Camalot #4 (repetits del 0.5 al 2)
Descens
Resseguim les parets per un petit corriol penjat fins arribar a las Clavijas de Cotatuero, les creuem i desfem el camí d’aproximació.
Cordada
Ricard Montalà i Jordi Ceballos
Enllaços
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
