Oberta l’any 2016 per Sueño Vertical, en record de l’escalador aragonès Antonio Antoñanzas “Anzas”, mort per malaltia el 2016. La via ascendeix al Mallo Tornillito o Falso Tornillo; cal no confondre aquesta roca amb el Tornillo…
Oberta el 9/6/1957 per Alberto Rabadá, Juan José Díaz i Julián Vicente. Rabadá tenia una especial predilecció per aquesta agulla, on va obrir un total de quatre vies, totes força exigents…
Oberta el 3/11/2007 per Julio Benedé, Luis Royo, Jesús Brau i Carlos Budria, del grup Sendero Límite. Gràcies al seu generós equipament, actualment és una de les vies més repetides del Masmut…
Oberta el 14/10/1983 per Josep Solé i Remi Brescó, va ser la segona via oberta a les Roques del Masmut (la primera fou la Picotasso, oberta el dia anterior), i actualment està restaurada amb parabolts…
Oberta el 26/2/1956 per José Antonio Bescós, Rafael Montaner i Antonio Virgili, és una xemeneia (o endrija, com li deien antigament) avui força oblidada, però ben recomanable. A les piades de l’època sovint apareix com a «Endrija BMV»…
Magnífica combinació de dues vies per assolir el cim del Mallo Cuchillo. El Mango del Cuchillo va ser obert per Alberto Rabadá, Ernesto Navarro, Julián Vicente, José Antonio Bescós i Rafael Montaner. A la majoria de fonts posa que la via va ser oberta al març de 1963…
El Mallo Gómez Laguna és una agulla contundent, però que resta completament eclipsada per l’Aguja Roja. El nom del mallo fa referència a Luis Gómez Laguna, muntanyenc, empresari i destacat membre de la Falange…
Oberta el 12/10/1963 per Ursi Abajo i Isidro Falo. A la guia de Riglos figura com oberta per I. Falo i G. Villarig, però és una errata. Uns anys abans, en Villarig havia fet diverses temptatives…
Oberta el 17/10/1973 per José Maria Barcos i Miguel Sevil, una via que recorre l’evident esperó nord-est de Peña Rueba. Amb els seus 450m, és una de les vies més llargues del massís. Va ser oberta amb només 12-14 pitons…
Oberta el 30/06/1961 per Rafael Montaner i Alberto Rabadá «Edil», un itinerari pel bell mig de la proa de Peña Oroel, una preciosa muntanya que ha esdevingut tot un símbol de Jaca. Al cim hi ha una enorme creu de ferro…
Posteriors