Oberta el 29/06/1963 per Alberto Rabadá «Edil», Ernesto Navarro i Juan José Díaz. A l’Anuario de Montañeros de Aragón de 1995-1996 hi ha una crònica molt interessant de Juan José Díaz, on relata amb detall tota la història de l’obertura…
El primer intent d’obertura va tenir lloc al juny de 1960 per Alberto Rabadá «Edil» i Rafael Montaner, que en un parell de jornades van aconseguir arribar fins poc abans del sostre característic, però després d’una caiguda van decidir abandonar…
La via que actualment coneixem com a Ravier, en realitat va ser batejada com a Original, ja que va ser la primera via del Tozal de Mallo. Va ser oberta els dies 20-21 d’abril de 1957 per una cordada de 5 escaladors francesos formada per Jean Ravier, Noël Blotti, Claude Dufourmantelle, Claude Jaccoux i Marcel Kahn…
Oberta al 1973 per Dominique Séguier i Francis Tomas. És una via molt poc equipada, sense cap expansió i on la majoria de reunions s’han de reforçar. Les primeres tirades són perdedores…
Oberta al 1974 per Raymond Despiau i Jean Pierre Barokas, i anys més tard es va allargar amb una interessant entrada directa des de més avall. De l’entrada directa teníem poca informació però val molt la pena…
Oberta al 1966 per Josep M. Anglada i Joan Cerdà. La via està poc equipada, però es deixa protegir de conya, ja que hi ha fissures per tot arreu. El tipus d’escalada és ben peculiar, anar superant blocs mida rentadora…