La via que actualment coneixem com a Ravier, en realitat va ser batejada com a Original, ja que va ser la primera via del Tozal de Mallo. Va ser oberta els dies 20-21 d’abril de 1957 per una cordada de 5 escaladors francesos formada per Jean Ravier, Noël Blotti, Claude Dufourmantelle, Claude Jaccoux i Marcel Kahn. Aquesta obertura va marcar història, ja que va ser la primera gran via d’Ordesa.
Els escaladors francesos no tenien visat per entrar a Espanya, així que van accedir al Tozal sortint de Gavarnie i creuant amb esquís per la Brecha de Rolando. Van començar a escalar el 20 d’abril, i als primers llargs van trobar rastres de pas de la cordada de Josep Santacana que l’any 1954 havia fet el primer intent seriós d’obrir una via al Tozal. Els catalans van ser els primers en arribar fins a la xemeneia llisa característica, però no ho devien veure clar i van flanquejar a l’esquerra fins a un replà que hi ha al bell mig del Tozal, i que van anomenar Plaça de Catalunya. Aquest llarg flanqueig es coneix actualment com a “Travesía Santacana”, i permet anar des de la via Ravier fins a la Plaça de Catalunya.
La cordada francesa va aconseguir superar la xemeneia llisa característica i van arribar a una cornisa més amunt on van fer bivac. Al dia següent van assolir el cim del Tozal, amb un temps efectiu d’escalada d’unes 16 a 17 hores en total. A destacar l’impecable estil d’obertura, ja que no van posar cap expansió en tot el recorregut.
Actualment la via segueix sense expansions, només trobem alguns pitons, però la roca és molt generosa en auto-protecció. L’únic tram relliscós és la famosa xemeneia que sembla marbre (6a+ no obligat), però a la resta de via està tot perfecte. En conjunt és una via magnífica, carregada d’història i que es troba en un preciós entorn pirinenc.
Orientació
Sud
Aproximació
A Torla prenem el bus, que ens deixa a la Pradera d’Ordesa. Reculem per la carretera direcció Torla fins a un caseta del Parc on hi ha un cartell del Circ de Carriata. Pugem per aquest camí fins arribar pràcticament a l’alçada de la base del Tozal i llavors prenem un petit corriol cap al contrafort on comença la via.
Material
12 cintes, fissurers i friends fins al Camalot #4 (repetint el #0.5 i #0.75)
Descens
Anem direcció est a cercar les Clavijas de Carriata o Salarons, les baixem i desfem el camí d’aproximació. Si per algun contratemps hem perdut el bus, hi ha la possibilitat de trucar a un Taxi de Torla.
Cordada
Pau Carnicero i Jordi Ceballos
Enllaços
Barrabés
Romàntic Guerrer
Txastimendiak
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.