La Ravier va ser oberta el 20-21 d’abril de 1957 per Noël Blotti, Claude Dufourmantelle, Claude Jaccoux, Marcel Kahn i Jean Ravier, i va marcar una fita com a primera gran via d’Ordesa. L’obertura va ser amb un estil impecable, fent l’aproximació amb esquís des de Gavarnie, sense cap expansió, amb un bivac a mitja via i pel bell mig de l’encara verge paret sud del Tozal.
Actualment la via segueix sense expansions, només trobem alguns pitons, però la roca és molt generosa en auto-protecció. L’únic tram relliscós és la famosa xemeneia que sembla marbre (6a+ no obligat), però a la resta de via està tot perfecte. En conjunt és una via magnífica, en un preciós entorn pirinenc.
Orientació
Sud
Regulacions
La via no està afectada per regulacions d’escalada
Aproximació
Aproximadament des del dia de Sant Joan fins a la Diada no deixen entrar al Parc amb vehicle particular i cal agafar un bus a Torla, el primer és a les 6 am, les dates i horaris detallats es poden consultar a la web dels autobusos de Torla.
Un cop a la Pradera d’Ordesa, reculem per la carretera direcció Torla fins a un caseta del Parc on hi ha un cartell del Circ de Carriata. Pugem per aquest camí fins arribar pràcticament a l’alçada de la base del Tozal, i llavors prenem un petit corriol cap al contrafort on comença la via.
Material
12 cintes, fissurers i friends fins al Camalot #4 (repetint el #0.5 i #0.75)
Descens
Anem direcció est a cercar les Clavijas de Carriata o Salarons, les baixem i desfem el camí d’aproximació.
Cordada
Pau Carnicero i Jordi Ceballos
Enllaços
Barrabés
Romàntic Guerrer
Txastimendiak
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
