No hi ha dades de l’obertura d’aquesta via, probablement és dels anys 40. Des del cim de la Nineta hi ha unes vistes d’escàndol del Pito del Sereno…
Oberta el 28/7/1986 per Carles Lalueza, Jordi Lalueza i Jaume Matas, és segurament la via més repetida de la Roca Punxeguda al Cadí. El nom és en referència a la pel·lícula Dodes’ka-den (1970) del director Akira Kurosawa…
Oberta al 1996 per Lluís Garganta, és la via més assequible dels Cingles de Gitarriu, a Sadernes. Entre la regulació de l’aparcament i la regulació de l’escalada, no ho posen del tot fàcil i costa trobar el dia adient, però val la pena apropar-se a tastar el magnífic calcari de Sadernes…
Oberta l’any 1979 per Jordi Parras i Orland Jansà, del Centre Excursionista de Rubí. El nom de la via fa referència a un bolet verinós força comú, també anomenat “matamosques”…
Oberta el 1/5/1968 per Josep Sánchez i Reinal Guillet, i posteriorment reequipada amb químics per Fernando Micó. Aquesta és la segona via més antiga del Pas de la Mala Dona…
Oberta el 19/9/1987 per Joan Freixas, Manel Lobe i Manel Pedro “Gastón”, i posteriorment reequipada amb químics per Fernando Micó. L’hem conegut gràcies al llibre “Catalunya Vertical” de Joan Jover, i ha estat tot un descobriment, és una preciositat…
Oberta el 20/7/1941 per Jaume Vendrell, Vicenç Barbé i Raimon Estrems. És una preciosa escalada històrica que ressegueix una evident fissura de principi a final. És un itinerari espectacular i del tot recomanable…
Oberta el 1/5/1936 per un grup de 6 escaladors manresans membres del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, concretament eren Jaume Caselles, Canal, Celdoni Espunyes, Francesc Puigarnau, Octavi Torras i Lluís Serrat. És una magnífica escalada històrica…
Oberta l’any 1958 per Joan Cerdà i Salvador Rivas, que van deixar l’itinerari pràcticament desequipat. Anys després, el 8/4/1985, en Manuel Muñoz va obrir l’Aresta Joan Manel trepitjant completament la Cerdà-Rivas…
Oberta el 15/12/2023 per Sergi Villar, Adrià Zamora i Christian Ruiz. Ens ha semblat una via boníssima, una línia fabulosa que sorprenentment restava verge i que ha estat oberta amb un estil impecable…