Oberta els dies 22 i 24 d’agost de 2012 pels germans Albert i Oscar Masó. El nom de la via fa referència a la trobada anual d’escaladors joves i veterans que organitza el Club Excursionista Pirenaic…
Oberta el 13/11/1977 per Antonio G. Picazo, Joan López i Ignacio Ruiz, que van haver-hi de dedicar 6 atacs entre setembre i octubre. La via va ser reequipada amb parabolts al 2002. És una de les grans clàssiques de la paret…
No hi ha dades de la primera ascensió a aquesta magnífica agulla, la informació més antiga disponible és que Josep Maria Torras i Gabriel Dalmau (“Biel”) en van fer la 4ª ascensió el dia 28/10/1956…
Oberta el 22/6/2002 per Josep Escofet, el seu fill Franc Escofet, Toni Sánchez, Jean Charles Peña i Francesc Garcia. La via ens ha agradat força, sobretot el magnífic tercer llarg…
Oberta el 25/9/1960 pels francesos Pierre Sala i Jean-Pierre Bobo, del CAF de Perpignan. Tal com van narrar al número 18 de “Cimes Pyrénéennes”, havien fet una primera jornada de reconeixement al juny de 1960, en que van deixar alguns pitons al primer tram. Uns mesos més tard…
Segons indica en Josep Barberà al llibre “Sant Llorenç Pam a Pam“, aquesta via va ser oberta l’any 1927 per Isidre Suana, Jaume Torras, Josep Belil i Gaietà Trenchs. És una via ben maca i recomanable, tot i que té uns primers metres exposats on cal superar un muret…
Segons indica en Josep Barberà al llibre “Sant Llorenç Pam a Pam”, aquesta via va ser oberta als anys 40 per Josep Alaix i Jaume Camarasa, però es desconeix com la van batejar. Al 1971 en Pep Graells, Lluís Comas i Jordi Carreras “Cuc” la van escalar pensant que obrien via…
Oberta a l’abril de 1994 per Josep Grau, Josep Estruch, Francesc Domínguez, Xavi Varela i Miquel Sala. És una de les grans clàssiques del vessant sud de Montserrat, una via molt agradable i amb roca excel·lent…
Oberta el 4/6/1947 per Angel Serón i Francisco Fau, és una via molt recomanable com a primer contacte amb els Mallos. Actualment es troba reequipada com a via de love-climbing…
Oberta el 28/06/1970 per Javier Aldaya, Andoni Feliu, Carlos Santaquiteria i Iñaki Tapia. És segurament la via més repetida de Peña Telera, un itinerari sorprenent per la seva verticalitat i el preciós entorn…